Introducció a l’Arqueologia
Codi: 100720 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | FB | 1 | 1 |
| 2503702 Ciències de l'Antiguitat | FB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Busquets Costa
- Correu electrònic:
- FrancescXavier.Busquets@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Francesc Xavier Busquets Costa
Prerequisits
No es demanen requisits previs per matricular-se
Objectius
Els objectius del primer curs (amb 60 crèdits de formació bàsica obligatòria) són dotar a l’estudiant d’una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. Així, la meitat dels crèdits corresponen a la matèria Història, que es composa de l’assignatura Introducció a l’Arqueologia , i d’una assignatura per a cada un dels grans períodes històrics (Prehistòria, Història Antiga, Història Medieval, i Història Moderna i Contemporaria). Els 30 crèdits restants corresponen a matèries de tipus social que han de complementar la formació en lletres de l’arqueòleg com l’art, la filosofia, l’antropologia i la llengua. Per tant, mentre des de la matèria Història s’inicia a l’alumne en els dos grans blocs de coneixements que composen el grau – els de tipus històric i els de tipus metodològic -, és exclusivament Introducció a l’Arqueologia que té la responsabilitat de d’aportar uns fonaments sòlids sobre els quals s’hauran de bastir els coneixements de tipus metodològic al llarg del grau. Amb aquest objectiu i amb el d’aportar una visió panoràmica de la disciplina, es composa de pinzellades de temes molt diversos i conté pràctiques d’excavació.
Concretament, els objectius formatius de l’assignatura són:
1) Aportar a l’alumne una visió panoràmica de l’arqueologia i del procés que implica un projecte de recerca arqueològica.
En aquest sentit, principalment, es pretén que l’alumne:
- es familiaritzi amb el concepte d’arqueologia científica i amb la informació que pot aportar l’anàlisi i interpretació de les restes arqueològiques
- reflexioni sobre la importància social del patrimoni arqueològic.
- adquireixi nocions sobre els principals mètodes d’investigació arqueològica
2) Que l’alumne conegui i apliqui la metodologia essencial per desenvolupar un treball de recerca bibliogràfica (ex. estratègies de recerca bibliogràfica, estructura, aspectes formals, etc).
3) Que l’alumne adquireixi coneixements essencials pràctics d’excavació.
4) Que l’alumne adquireixi uns primers coneixements sobre diferents jaciments de Catalunya.
Competències
- Ciències de l'Antiguitat
- Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments per a l’anàlisi històrica.
- Comprendre i interpretar l’evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l’Imperi romà d’Occident- a partir de l’anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
- Demostrar les habilitats bàsiques necessàries per a participar en una excavació arqueològica i tenir la capacitat d'interpretar-ne els resultats.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets
- Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
- Organitzar i planificar la recerca d'informació històrica i arqueològica.
Continguts
Programació de l’assignatura – Introducció a l’arqueologia
Setembre-Desembre 2020-gener 2021
Presentació de l’assignatura
- El Concepte d’arqueologia i la seva evolució al llarg de la història
- El concepte actual d’arqueologia
- Evolució del concepte actual d’arqueologia
- Noves escoles de pensament arqueològic
- La detecció d’un jaciment arqueològic: documentació i prospecció
- Troballes ocasionals
- Documentació bibliogràfica
- Reconeixements aeris i teledetecció
- Prospecció superficial d’un territori
- Prospecció geofísica i altres mètodes de prospecció
- Projecte de prospecció – treball dels estudiants
- Confecció del treball i preparació de la presentació
- Presentacions
- L’excavació arqueològica
- L’excavació arqueològica com a mètode per reconstruir la història dels jaciments
- Mètodes d’excavació arqueològica
- Principis bàsics de l’estratigrafia arqueològica
- Individualització i excavació de les unitats estratigràfiques
- La documentació de l’excavació: enregistrament al jaciment i bases de dades
- La reconstrucció i datació de la seqüència estratigràfica
i. El concepte de cronologia relativa i absoluta
ii. Les relacions estratigràfiques i el mètode Harris
iii. La ceràmica i altres elements de datació com a fòssil director de l’estratigrafia
- Mètodes científics de datació absoluta
- Tipus de materials
- Mètodes basats en cicles anuals: la dendrocronologia, les varves
- Sistemes radioactius:
i. El Carboni 14
ii. La Termoluminiscència
- Mètodes relatius calibrats: l’arqueomagnetisme o rehidroxilació
- Cultura material –
- Tipus de material – condicions de preservació
- Mostres de sòls, paleofauna i paleobotànica
- La Interpretació de les evidències arqueològiques
- La dieta Alimentària
- Intercanvi-Comerç
- L’esfera religiosa,ritual,ideologia...
- Didàctica i difusió del patrimoni
- L’arqueologia a Catalunya avui: legislació i món laboral
- Legislació i món laboral
- Arqueologia subaquàtica
- Introducció històrica
- Tipus de jaciments subaquàtics
- Informació que pot aportar l’arqueologia subaquàtica
- Documentació i prospecció
- Tasques d’excavació subaquàtica
- Conservació dels materials
- La conservació de jaciments arqueològics i la importància social de l’arqueologia
- Arqueologia pública
Metodologia
Conèixer el funcionament del procés
|
Dirigides |
|
|
|
|
|
Activitats a l’aula: - classe magistral - exercicis pràctics: d’introducció i/o revisió de les unitats docents i d’aplicació dels conceptes teòrics a la pràctica. - lectura d’articles de premsa amb el subsegüent debat - vídeos - 2 treballs en grup sobre casos d’estudi i exposicions orals d’aquests treballs.
|
34h 30’ |
- Utilitzar els principals mètodes o tècniques en la investigació arqueològica - Adquirir habilitats per al treball en equip - Adquirir habilitats per debatre a partir del coneixement especialitzat |
|
|
Sortides de camp: Conceptes teòrics i aplicació pràctica d’aquest conceptes : -Introducció al jaciment - Topografia arqueològica - Documentació d’excavació - Tractament i classificació de materials arqueològics. |
18 |
- Desenvolupar unes primeres habilitats respecte als diferents processos que comporta l’excavació arqueològica. |
|
Supervisades |
|
|
|
|
|
Pràctiques de camp d’excavació: - Excavació: diferenciació i excavació de l’estratigrafia arqueològica. |
10h |
- Desenvolupar unes primeres habilitats pel que fa a detectar i excavar les unitats estratigràfiques arqueològiques. |
|
|
Visita a un jaciment arqueològic: Torre Llauder |
5h |
- Adquirir coneixements sobre les possibilitats de la difusió arqueològica a partir d’un exemple de jaciment significatiu |
|
Autònomes |
|
|
|
|
|
Exercicis i treball de recerca bibliogràfica |
48 h |
- Posar en pràctica diferents estratègies de recerca bibliogràfica i aprofitar els recursos de la UAB (com les bases de dades).
- Saber presentar una recerca ben estructurada (introducció, diverses seccions, conclusions) i tractar correctament els aspectes formals (com les citacions bibliogràfiques i les notes).
- Desenvolupar esperit crític i capacitat de síntesi.
|
|
|
Pràctiques de camp d’excavació: sortida a Torre Llauder |
4h 30’ |
|
|
|
Estudi i lectura sobre la matèria impartida a classe |
22 h 30’ |
Consolidar coneixements |
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats a l'aula | 34,5 | 1,38 | 3 |
| Sortides de camp | 20,5 | 0,82 | 3 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Identificació i diferenciació d'una estratigrafia arqueològica | 5 | 0,2 | 1, 3, 4 |
| Visita a un jaciment arqueològic | 5 | 0,2 | 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i lectura sobre la matèria impartida a classe | 22 | 0,88 | 1, 2, 3, 4 |
| Exercicis i treball de recerca bibliogràfica | 38 | 1,52 | 1, 2, 3, 4 |
Avaluació
Indicadors d’avaluació:
1. Prova teòrica (60%).
Sistema d’avaluació:
S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.
Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
Una correcta assimilació dels coneixements impartits a classe i el seu aprofundiment, com a mínim, a partir d’una de les citacions bibliogràfiques de la bibliografia bàsica per cada unitat docent. En cas que no s’hagi emprat bibliografia per aprofundir els conceptes es tindrà opció a aprovar però no a les qualificacions de notable o excel·lent.
Habilitats:
- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.
- Saber comunicar adequadament els coneixements adquirits. Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.
- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder aprofundir els continguts de classe amb la bibliografia adient.
- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom per poder aprofundir els continguts de classe amb labibliografia adient.
2. Exercicis i treball de recerca bibliogràfica (20%).
Competències a demostrar per a l’obtenció d’unsresultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
- Saber desenvolupar un treball de recerca formalment correcte tant pel que fa a l’estructura com a les referències i les citacions bibliogràfiques.
- Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats.
Habilitats:
- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.
- Redactar amb correcció gramatical i utilitzar un vocabulari i estil acadèmic adequats, així com un vocabulari tècnic específic i de interpretació.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma tant en fonts estructurals (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Utilitzar eines informàtiques bàsiques (com els processadors de textos o bases de dades).
- Habilitats per al treball en equip:compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom. .
3. Casos d’estudi i corresponents exposicions orals (20%).
Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
- Respondre a totes qüestions plantejades en els guions de referència de les activitats.
- Demostrar una correcta assimilació dels continguts exposats.
Habilitats:
- Capacitat de connectar els continguts teòrics amb la pràctica arqueològica.
- Realitzar presentacions orals clares, estructurades, didàctiques i utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
- Analitzar i sintetitzar informació, distingint la important de la secundària.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma tant en fonts estructurals (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Utilitzar eines informàtiques bàsiques (com el Power Point).
- Habilitats per al treball en equip:compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Capacitat per debatre a partir del coneixement especialitzat adquirit.
- Dominar en el grau necessari els idiomes per poder efectuar les lectures pertinents.
- Haver desenvolupat habilitats d’aprenentatge autònom.
Competències a demostrar per a l’obtenció d’uns resultats d’avaluació òptims:
Coneixements:
-Demostrar que s’han anat assolint coneixementsd’estratigrafia arqueològica, documentació d’excavació, i tractament i classificació de materials.
Habilitats:
- Habilitats per al treball en equip:compromís amb l’equip, hàbit de col·laboració i capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
Actituds:
- Dinamisme.
- Responsabilitat.
- Constància.
|
Condicions d’avaluació: - Hi haurà una única convocatòria. - La no realització d’un 10% o més de les activitats d’avaluació implicarà un no presentat. - Si la nota d’un 50% o més de les activitats d’avaluació és inferior al 4 sobre 10, no es farà mitja entre les diferents activitats i no s’aprovarà l’assignatura. - L’entrega amb retard de les activitats d’avaluació sense haver-ho consensuat prèviament amb el professorat restarà un 10% de la nota per cada dia de retard. Condicions per a la reavaluació • Han d’haver-se presentat a totes les proves que consten en la guia docent de l’assignatura de l’any en curs. Calendari de reavaluació Les dates dels exàmens de reavaluació estan fixades per la facultat. És la responsabilitat de cadascú saber la data que li correspon fer la reavaluació de la seva assignatura. |
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Casos d'estudi i corresponents exposicions orals | 20 | 1 | 0,04 | 1, 3, 4 |
| Exercicis i treball de recerca bibliogràfica | 20 | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4 |
| Prova teòrica | 60 | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4 |
Bibliografia
Bibliografia general.
Álvarez Pérez,A.;Rodà,I. eds. (1992): Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología. Barcelona etc.: Fundació Caixa de Pensions etc.
Domingo, I.; Burke, H.; Smith, C. (2007): Manual de campo del arqueólogo. Barcelona: Ariel.
Fernandez, V. (1994): Teoría y método de la arqueología. 1 ed. 1990. Madrid: Editorial Síntesis.
Greene, K. (2004): Archaeology: an introduction. 1ª ed 1983. London and New York: Routledge.
Ramos, R. (1987): Arqueología. Métodos y técnicas. 1ª ed. 1977. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
Renfrew, C. ; Bahn, P. (2007): Arqueología. Teorías, Métodos y práctica.1ª ed. 1993. Madrid: Akal.
Tema 1. El concepte d’arqueologia i la seva evolució al llarg de la història.
Bahn, P. G. (1996): The Cambridge illustrated history of archaeology. Cambridge etc. Cambridge University Press.
Daniel, G. E. (1981): A Short history of archaeology. London: Thames and Hudson.
Gamble, C. (2002): Arqueología básica. Barcelona: Ariel.
Pallottino, M. (1980): Che cos'è l'archeologia. Firenze: Sansoni.
Schnapp, A. (1993): La Conquête du passé : aux origines de l'archéologie. Paris: Carre.
Trigger, B. G. (1992): Historia del pensamiento arqueológico. Barcelona: Crítica.
Tema 2. L’arqueologia a Catalunya avui: legislació arqueològica i món laboral i Tema 3. La conservació dels jaciments arqueològics i la importància social de l’arqueologia.
Queral, M.A.; Martínez, B. (1996):La gestión del patrimonio arqueológico en España. Madrid: Alianza Editorial.
Tema 4. La detecció de jaciments arqueològics: documentació i prospecció.
Bowden, M. (1999): Unravelling the landscape. An Inquisitive Approach to Archaeology. Stroud: Tempus.
Dabas, M.. i altres. (1998): La prospection. Collection “Archéologiques”. Paris: Editions errance.
García Sanjuán, L. (2005): Introducción al Reconocimiento y Anàlisis Arqueológico del Territorio. Barcelona: Ariel.
Wiseman, J., El-Baz, F. ( 2007 ): Remote Sensing in Archaeology (Interdisciplinary contributions to archaeology). New York: Springer Sicence and Bussines Media.
Reconeixements aeris:
Wilson, D.R. (2000): Air Photo Interpretation for Archaeologists. 1ª ed.1982. Stroud: Tempus.
Prospecció superficial:
White, G.; King, T. (2006): The Archaeological Survey Manual. Walnut Creek:Left Coast Press Inc.
Prospecció geofísica:
Clark, A. (2004) : Seing Beneath the Soil. Prospecting methods in archaeology. 1ª ed.1990. New York: Routledge.
Tema 5. L’excavació estratigràfica.
Carandini, A.. (1997): Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica. 1ª ed. 1981. Barcelona: Editorial Crítica. Barcelona.
Harris, E. (1991): Principios de estratigrafia arqueológica. 1ª ed. 1989. Barcelona: Editorial Crítica.
Roskams, S. (2003): Teoría y práctica de la excavación. Barcelona: Crítica.
Tema 6. Mètodes científics de datació absoluta.
Aitken, M..J. (1990): Science-based dating in archaeology. London and New York: Logman.
Aitken, M.J. Ed. (1997): Chronometric dating in archaeology. Series Advances in archaeological and museum science, 2. New York and London: Plenum Press.
Barrandon, J-N. ; Guibert, P. ; Michel, V. Eds. (2001) : Rencontres internationales d'archéologie et d'histoire d'Antibes (21è : 2000 : Antibes). Datation : actes des recontres, 19-20-21 octobre 2000. Antibes : APDCA.
Langouet, L. ; Giot, P.R. (1992) : La Datation du passe : la mesure du temps en archéologie. Suplement de la Revue d'Archéometrie. Rennes : G.M.P.C.A., 1992
Tema 7. El treball de recerca bibliogràfica.
Gabinet de la Llengua Catalana de la UAB (1995): Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índex. Bellaterra (Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.