Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OB | 3 | 2 |
Haver cursat prèviament l’assignatura de Introducció a l’Arqueologia.
BLOC 1. - ALGUNES NOCIONS DE GEOLOGIA (Roberto Risch)
1.1.- L’estructura de la terra
1.2.- La formació de roques i dipòsits
1.3.- Identificació de minerals i roques
BLOC 2.- ESTUDI DE MATERIALS LÍTICS TALLATS(Javier Sánchez Martínez, Antoni Palomo)
2.1.- Introducció: Què ens expliquen els materials lítics? (Javier Sánchez Martínez)
2.2.- Tecnologia (Orígens, anàlisi tecnològic i “chaîne opératoire”) (Javier Sánchez Martínez)
2.3.- Modes tècnics (Mode 1, Mode 2, Mode 3, Mode 4) (Javier Sánchez Martínez)
2.4.- Remuntatges i artefactes retocats (Javier Sánchez Martínez)
2.5.- Processos experimentals (Antoni Palomo)
BLOC 3.- ESTUDI DE MATERIALS CERÀMICS (Xavier Clop)
3.1.- La diversitat de la materialitat social. Artefactes, productes i Arqueometria
3.2.- La ceràmica com a producte
3.3.- Selecció i tractament de la matèria primera
3.4.- Tècniques de modelat
3.5.- Tractament de les superfícies i decoració
3.6.- Assecat i cocció
3.7.- Funció i usos socials
3.8.- Formes i tipologies
BLOC 4.- ESTUDI DE MATERIALS MACROLÍTICS (Roberto Risch)
4.1.- Mètodes d’estudi
4.2. Identificació dels artefactes macrolítics
4.3. Explotació de les matèries primeres en afloraments primaris
4.4. Anàlisi morfo-tècnic i funcional dels artefactes macrolítics
4.5.- Implicacions socio-econòmiques
BLOC 5.- METAL·LÚRGIA I L’ESTUDI DELS METALLS (Ignacio Soriano)
5.1.- Els processos de producció del metall (coure, bronze, plata i or)
5.2.- Anàlisis arqueomètrics de la procedència dels metalls
5.3.- Metal·lúrgia i organització social
BLOC 6.- SEMINARIS
.- Seminari "Els elements d'ornamentació" (Mònica Oliva)
.- Seminari "La indústria òssia" (Laboratori d'Arqueozoologia, UAB)
.- Seminari "Els artefactes bisellats" (Alba Masclans)
Activitats dirigides
L’assignatura es centra en l’aprenentatge de l’estudi de diferents tipus de materials arqueològics a partir de sessions teòrico-pràctiques desenvolupades al Laboratori.
1.-Activitats al Laboratori. Es realitzaran sessions teòrico-pràctiques on es combinarà l’exposició de conceptes teòrics, sistemes d’estudi i anàlisi, variables d’estudi, etc. amb la realització d’activitats pràctiques que permetin posar en pràctica i avaluar la capacitat d’obtenció de dades significatives dels conceptes adquirits. Les activitats de pràctiques consistiran en l’exposició i discussió de casos d’estudi, anàlisi de materials arqueològics, etc.
2. Activitat autònoma. A partir de les sessions teòriques d’introducció i els dossiers del’assignatura l’alumnat treballarà amb l’ampliació i l’assimilació dels conceptes bàsics implicats en l’estudi dels materials arqueològics. La seva aplicació durant les pràctiques facilitarà l’adquisició de les capacitats pròpies requerides peldesenvolupament de l’estudi dels diferents tipus de materials arqueològics tractats.
Activitats formativesconcretes
1. Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació macro i microscòpica de minerals i roques
Documentació addicional: Campus virtual: Rafael Sánchez López et al.:Cómo hacer más fácil la identificación de minerales y rocas
2. Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació macro i microscòpica de minerals metàl·lics
Documentació addicional: Campus virtual
3.- Pràctica de laboratori (microscòpia): Anàlisi de traces de producció en artefactes lítics
Documentació addicional: Campus virtual
4.- Pràctica de laboratori: exposició i discussió de casos d’estudi
Documentació addicional: Campus virtual
5.-Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació de minerals, roques i desgreixantsafegits
Documentació addicional: Campus virtual
6.- Anàlisi tecnològica de materials lítics (Artefactes corresponents als Modes tècnics)
Documentació addicional: Campus virtual
7.- Pràctica de laboratori: descripció i anàlisi macroscòpica de materials ceràmics prehistòrics
Documentació addicional: Campus virtual
8.- Pràctica de laboratori: dibuix de materials ceràmics
Documentació addicional: Campus virtual
9.- Pràctica de laboratori: identificació de tècniques de modelat a mà
Documentació addicional: Campus virtual
10.- Pràctica de laboratori: identificació de tractaments de sperfície en ceràmiques a mà.
Documentació addicional: Campus virtual
11.- Seminaris: introducció a l'anàlisi de diferents tipus d'artefactes arqueològics (indústria òssia, elements d'ornamentació, ...)
Documentació addicional: Campus virtual
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes | 20 | 0,8 | 1, 5, 6, 10 |
Pràctiques | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Comentari i discussió dossiers pràctiques (individuals o en grups reduïts) | 20 | 0,8 | 3, 7, 9 |
Tutories | 9 | 0,36 | 1, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura i documentació | 30 | 1,2 | 1, 3, 11 |
Preparació pràctiques | 30 | 1,2 | 7, 8, 11 |
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació en les classes teòrico - pràctiques | 25% | 3 | 0,12 | 1, 6, 9, 10, 11 |
Dossier de pràctiques | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
Treball de curs | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 10 |
Andrefsky jr, W. (2007). "The application and misapplication of mass analysis in lithic debitage studies." Journal of Archaeological Science 34: 302-402.
Andrefsky jr, W., Ed. (2008). Lithic Technology. Cambridge, Cambridge University Press.
Andrefsky jr, W. (2009). "The Analysis of Stone Tool Procurement, Production, and Maintenance." J Archaeol Res 17: 65-103.
Andrefsky, J. W. (2000). Lithics. Macroscopic approaches to analysis, Cambridge University Press.
Williams, J. P. y Andrefsky Jr, W. (2011). "Debitage variability among multiple flint knappers." Journal of Archaeological Science 38(4): 865-872.
Boëda, E., J. M. Geneste, et al. (1990). “Identification des chaînes Operatoires lithiques du Paléolithique Ancien et Moyen.” Paleo 2: 43-80.
Boëda, E. (1994). Le concept Levallois: Variabilité des mèthodes. Paris, CNRS.
Bordes, F. (1979). Typologie du Paléolithique Ancien et Moyen. Paris, CNRS.
Bordes, F. (1992). Lecons sur le Paleolithique. Paris, CNRS Plus.
Brezillon, M. (1977). La denomination des objects de pierre taillee. Materiaux pour un vocabulaire des préhistoriens de langue française. Paris, CNRS.
Debénath, A. and H. Dibble (1994). Paleolithic Typology. Lower and Middle Paleolithic of Europe. Philadelphia, University of Pennyslvania.
Demars, P.-Y. and P. Laurent (1992). Types d'outils lithiques du Paleolithique superieur en Europe. Paris, CNRS Plus.
Gibson, K. R. and T. Ingold (1993). Tools, language and cognition in human evolution. Cambridge, University Press.
Inizan, M. L., M. Reduron, et al. (1995). Technologie de la pierre taillèe. Prehistoire de la pierre taille. Meudon, Cercle de recherches et d'etudes préhistoriques.
Inizan, M.-L., M. Reduron, et al. (1995). Technologie de la pierre taillée.
Meudon Cedex. France, Cercle de Recherches et d'Etudes Préhistoriques. CNRS.
Karlin, C., Ed. (1992). Connaissances et savoir faire: Comment analyser un processus technique en Prehistoire: Introduction. Tecnologia y Cadenas Operativas líticas. Bellaterra, UAB.
Laplace, G. (1972). “La typologie analytique et structurale: Base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses.”.
Laplace, G. (1974). “De la dynamique de l'analyse structurale ou la typologie analytique.”.
Leakey, M. D. (1971). Olduvai Gorge. Excavations in Beds I and II, 1960-1963.
Merino, J. M. (1994). Tipologia Lítica. San Sebastian, Munibe.
Mora, R., X. Terradas, et al. (1992). Tecnologia y Cadenas Operativas Líticas. Bellaterra, UAB.
Mora , R., J. Martínez-Moreno and J. Casanova (2008). "Abordando la noción
de "variabilidad musteriense" en Roca dels Bous (Prepirineo suroriental,
Lleida)." Trabajos de Prehistoria 65(2): 13-28.
Piel-Desruisseaux, J. L. (1989). Instrumental Prehistórico. Forma, fabricación, utilización. Paris, Masson.
Revillion, S. and A. Tuffreau (1994). Les industries laminaires au Palèolithique moyen. Paris, CNRS-CRA.
Semenov, S. A. (1981). Tecnología Prehistórica. Madrid, Akal.
Sonneville-Bordes, D. and J. Perrot (1955). “Lexic typologique du Paléolithique Superieur.” B. S. P. F. L-LI-LII.
Terradas, X. (1995). Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalán en el IX milenio BP: el asentamiento prehistórico de la Font del Ros (Berga, Barcelona). Bellaterra, UAB.
Tixier, J., M. L. Inizan, et al. (1980). Préhistoire de la pierre taillée. Terminologie et technologie. Valbonne.