Gestió cultural II (patrimoni)
Codi: 100666 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500240 Musicologia | OT | 3 | 0 |
| 2500240 Musicologia | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Gabrielle Kaufman
- Correu electrònic:
- GabrielleEmelie.Kaufman@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Lidia López Gómez
Prerequisits
No són necessaris coneixement específics previs per cursar l'assignatura
Objectius
- Conèixer les institucions que gestionen el patrimoni musical, tant a nivell nacional com internacional.
- Saber analitzar i comentar diverses característiques d’elements interpretatius, utilitzant les pertinents eines tecnològiques
- Reconèixer alguns dels estils i tradicions més significatius de la història de la interpretació musical
- Elaborar de forma fonamentada diversos escrits, tant crítics com comparatius, sobre temàtiques relatives a la interpretació musical com a patrimoni
- Reflexionar i innovar sobre les diferents tendències i eines per a la recuperació i difusió del patrimoni musical relacionat amb interpretació musical
- Dissenyar un projecte relacionat amb interpretació musical com a patrimoni
Competències
- Musicologia
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Relacionar conceptes i informacions de diferents disciplines humanístiques, científiques i socials, especialment les interaccions que s'estableixen entre la música i la filosofia, la història, l'art, la literatura i l'antropologia.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir habilitats per organitzar grups de treball, amb la planificació, el repartiment de tasques i la flexibilitat metodològica adequats.
- Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics.
- Aprofundir en la capacitat de treballar en equips de recerca homogenis o interdisciplinaris.
- Demostrar habilitats creatives i innovadores en l'àmbit de l'aplicació professional i laboral de la formació musicològica.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
- Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Redactar projectes crítics de contingut musicològic, ordenats i planificats de manera eficient.
- Relacionar conceptes i innovacions metodològiques propis de la música i de les ciències humanes amb el conjunt de les disciplines humanístiques en activitats de gestió musical i cultural.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Transferir d'una manera personal i crítica els coneixements adquirits en el camp de la musicologia als àmbits professionals i laborals pertinents.
Continguts
El temari consisteix en donar una introducció a la gestió de patrimoni musical amb un enfoc especial sobre els elements relacionats amb interpretació musical en diferents contexts històrics i culturals.
Bloc I:
Les sessions d’aquest bloc oferiran una visió global sobre la gestió cultural de patrimoni musical i les eines necessàries per desenvolupar projectes de gestió.
Bloc II:
Les sessions del segon bloc donaran una mirada transversal dels conceptes bàsics de la teoria i història de la interpretació musical i s’analitzaran elements interpretatius de gèneres, estils i èpoques diversos.
Es faran sessions temàtiques sobre conceptes concrets, entre altres;
- Estil
- Tradició
- Gust
- Expressivitat
- Tècnica
- Improvisació i Transcripció
- The Imaginary Museum of Musical Works
- Recuperació
- Autenticitat
Metodologia
Classes dirigides pels professors que podran ser complementades amb xerrades de ponents externs.
Activitats en grup, tutories y classes de seguiment dirigides pels professors.
Durant el període lectiu de l'assignatura es realitzaran tasques individuals o en grup relacionades amb el contingut tractat a les classes. Alguns treballs es faran a l'aula i altres es demanaran com feina autònoma.
L'últim dels treballs consistirà en un projecte de gestió relacionat amb interpretació musical que es realitzarà en grups i que es desenvoluparà amb seguiment per part del professorat. Després de la finalització del mateix es realitzarà una exposició i una presentació escrita.
Durant les últimes setmanes lectives del curs es realitzarà la prova final escrita de l'assignatura.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposició del Projecte final de l'assignatura | 6 | 0,24 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10 |
| Sessions Presencials | 33 | 1,32 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i suport de treball en equip | 16 | 0,64 | 1, 3, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de la materia de l'assignatura | 31,5 | 1,26 | 11 |
| Lectures i preparació dels treballs | 42 | 1,68 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
| Preparació del Projecte final de assignatura | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Avaluació
TASQUES (40%)
Es realitzaran tasques individuals relacionades amb el contingut tractat a les classes. Algunes es faran a l'aula i altres es demanaran com feina autònoma. Si una de les tasques no es lliura en la data prevista, comptarà com a mitjana de 0 per aquest apartat.
Per tal que aquest bloc pugui fer mitjana amb la nota final, s’ha d’obtenir una mitjana mínima de 4 sobre 10 en les tasques.
TREBALL FINAL (25%)
El treball final es realitzarà en grups petits i serà completament obligatori. La qualificació mínima per fer mitjana amb la resta dels apartats és un 3,5 sobre 10.
Aquest treball no es pot recuperar després del període de presentacions establert però el professorat valorarà la possibilitat d'acceptar una prorroga o segona entrega en casos excepcionals.
PROVA ESCRITA (35%)
La prova final de l'assignatura es realitzarà en les últimes setmanes lectives del curs.
La qualificació mínima per fer mitjana amb la resta dels apartats és un 4 sobre 10. En cas que la nota de la prova final no permeti a l'alumne aconseguir la mitjana per aprovar l'assignatura, podrà presentar-se a les recuperacions de febrer.
Si hi ha algun cas especial en què per algun motiu plenament justificable l'alumne no pugui assistir habitualment a les classes, serà imprescindible una reunió amb el professor per tractar l'assumpte de forma específica.
El fet de presentar dos de les tasques, fer la prova escrita o presentar el treball final constarà com un acte 'presencial' en l'assignatura. Per tant, únicament l'alumne que hagi realitzat com màxim una tasca al llarg del curs, podrà acollir-se a la consideració de "no avaluable".
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a travésde fòrums i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professors vetllaran perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 35% | 1,5 | 0,06 | 2, 5, 10, 11, 12 |
| Tasques | 40% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Treball final de l'assignatura | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
Bibliografia
AAVV (2014) La gestión del patrimonio musical. Situación actual y perspectivas de futuro. Actas del Simposio; Madrid 19-21 de noviembre de 2014. Centro de Documentación de Música y Danza - INAEM [Antonio Álvarez Cañibano, director], Madrid.
ELVIRA I SILLERAS, María (2005) ‘El procés d’elaboració d’una norma de descripació arxivística: de la ISAD(G) a la NODAC. BID: Textos univesitaris de biblioteconomía i documentació, Universitat de Barcelona.
GARCÍA ALONSO, María (ed.) (1994) El patrimonio musical español de los siglos XIX y XX: estado de la cuestión. Ediciones de la Coria, Fundación Xavier de Salas, Madrid.
GARCÍA SIMÓ, Inmaculada (ed.) (2008) El patrimonio Cultural Inmaterial. Definición y sistemas de catalogación. Actas del seminario internacional. Murcia, 15-16 de febrero de 2007, Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales, Servicio de Patrimonio Histórico, Murcia.
GEMBERO USTÁRROZ, María (2005) ‘El patrimonio musical español y su gestión’, Revista de Musicología, Actas del VI Congreso de la Sociedad Española de Musicología (Oviedo, 17-20 de noviembre de 2004), vol. XXVIII, 1; p.135-181.
GÓMEZ GONZÁLEZ, Pedro José; HERNÁNDEZ OLIVERA, Luis; et. Al (2008) El archivo de los sonidos: la gestión de fondos musicales. ACAL, Asociación de Archiveros de Castilla y León, Colección Estudios Profesionales, Salamanca.
GREGORI I CIFRÉ, Josep Maria; RIFÉ I SANTALÓ, Jordi (2006) ‘Els fons musicals de Catalunya: estat de la qüestió’, Recerca Musicológica, 2006, nº 16, p.219-239.
IASA 1999 (2005) Reglas de Catalogaciónde la IASA, Asociación española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas, Madrid.
IFLA, Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (2013) ISBD: Descripció bibliogràfica internacional normalitzada, Barelona, Biblioteca de Catalunya.
IPCE, Instituto del Patrimonio Cultural de España (2011) Plan Nacional de Salvaguarda del Patrimonio Cultural Inmaterial
MATAS I BALAGUER, Josep (ed.) (1995) ISAD(G) : norma internacional general de descripció arxivística : adoptada per la Comissió Ad Hoc de Normes de Descripció. Estocolm, Suècia 21-23 de gener de 1993 : versió final aprovada pel CIA / [versió catalana preparada per Josep Matas i Balaguer ; amb la col·laboració de Jordi Serarols i Boadas ; amb l'assessorament de M. Angels Bernal ... [et al.], Barcelona, associació d’Arxivers de Catalunya.
MUÑOZ CARRIÓN, Antonio (2008) ‘El patrimonio cultual material y el inmaterial: buenas prácticas para su preservación’, Mediaciones Sociales. Revista de Ciencias Sociales y de la Comunicación, nº 3. Segundo semestre 2008, Universidad Complutense de Madrid, p. 495-534.
PÈREZ KÖHLER, Alejandro (2012) La Proto-Protección jurídica del patrimonio español en la Edad Media y en la Edad Moderna. Anuario de la Facultad de Derecho - Universidad de Alcalá V. Madrid.
PERSIA, Jorge de (coord.) (2001) En torno al patrimonio musical en Cataluña: archivos familiares, Ediciones de la Corio, Fundación Xavier de Salas, Madrid.
QUEROL, Mª Ángeles (2010) Manual de Gestión del Patrimonio Cultural, Ed. Akal, Madrid
RIAÑO, Mº Elena, CABEDO, Alberto (2013) ‘La importancia del patrimonio musical en el aula. Estudio sobre la opinión del profesorado en educación infantil’. Eufonía, Didáctica de la Música, nº58, p. 67-78.
RISM - España (1996) Normas internacionales para la catalogación de fuentes musicales históricas (Serie A/II) Manuscritos musicales, 1600-1850), Arco/Libros, S.L. Madrid.
SLYPE, Georges van (1991) Los lenguajes de indización: concepción construcción y utilización en los sistemas documentales. Madrid, Pirámide.
TACÓN CLAVAÍN, Javier (2010) ‘Los desastres en archivos y bibliotecas. Causas, efectos, protección y recuperación’. Documentos de trabajo UCM Biblioteca Histórica, Nº3, 2010.
Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.
Llei 10/2015, de de 26 de Mayo, del Patrimonio Cultural Inmaterial
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català
Llei 2/1993, de 5 de Març, de Foment i Protección de la cultura popular tradicional i de l’associacionisme cultural.
Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
Págines Web:
UNESCO: www.unesco.org
Patrimonio cultural, ministerio de educación, cultura y deporte: http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/patrimonio.html
Instituto del Patrimonio Cultural de España: http://ipce.mcu.es
Direcció general d’arxius, biblioteques, museus i patrimoni: www.gencat.cat/cultura/patrimonicultural/
Direcció general de cultura popular associacionisme i acció culturals: http://gencat.cat/cultura/cpt/
Diputació de Barcelona. Cultura: http://www.diba.cat/web/cultura
Asociación española de gestores de Patrimonio Cultural. http://aegpc.org/
Asociación española de Documentación Musical (AEDOM): http://aedom.org/
Fundación Juan March: http://www.march.es/?l=1
Tesauros del Patrimonio Cultural de España: http://tesauros.mcu.es/index.htm