Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicología | OB | 3 | 1 |
Se aconsejan conocimientos musicales adecuados, equivalentes al Grado Medio de Conservatorio, y validados ya en las asignaturas de Lenguaje Musical.
El objetivo de la asisgnatura es conocer la ópera en el transcurso de la Historia como un fenómeno complejo, en el que intervienen distintos tipos de lenguaje además del musical: el literario, recursos y técnicas teatrales o las artes plásticas. Sobre ellos actuan unas funciones sociales que son cambiantes según el contexto histórico, y que se desarrollan generando formas de usos y de costumbres que cambian. Se deberán situar correctamente aspectos como la representatividad social, los sistemas de producción de espectáculos o los cambios conceptuales tanto en el teatro como en el tratamiento de la voz humana, así como los modelos literarios dominantes.
1. Elementos constitutivos del género dramático:
1.1. Voz y vocalidad.
1.2. Acción teatral, acción escénica y musical.
1.3. Formas y convencionalismos.
1.4. El consumo.
2. Los antecedentes: desde los intermezzi florentinos a las primeras representaciones.
3. La ópera barroca italiana
4. La Ópera en la Ilustración francesa.
5. Opera buffa versus Opera seria
5.1. Ópera italiana en Inglaterra. De Händel a la Beggar's opera.
5.2. Metastasio y los convencionalismos.
6. La ópera. en el Clasicismo:
6.1. Mozart y precedentes: Piccini, Paisiello, Galuppi y Cimarosa.
6.2. La Revolución francesa: públicos nuevos y propaganda política.
7. Una musa denominada G. Rossini.
8. El teatro y la ciudad burgesa en el s. XIX:
8.1. El melodrama romántic.
9. El Risorgimento de Verdi.
10. Buscando identidades: las óperes nacionales.
10.1. La idea de una música alemana desde la ópera: Carl Ma. von Weber.
10.2. Las óperas en Bohèmia.
10.3. Una inutile precauzione, ópera nacional en España.
11. Modelos romántics franceses: Grande Opéra, operette, opéra lyrique.
12. La obra de Arte y el Futur: Wagner.
13. Itàlia durante el fin de siècle: de la crisis al triunfo del verismo.
14. El descobrimento de las óperas rusas y eslavas.
15. Simbolismo operístico: de Strauss a Korngold, y Debussy.
16. Nuevas formas: Berg, Schönberg, Schrecker, Stravinsky.
16.1. La ópera en crisis?
17. Un grito por la libertad en la postguerra: ópera dodecafónica, ópera experimental.
18. Lenguajes para un público contemporáneo “informado”: Britten, Henze, Menotti, Poulenc.
19. Reflexiones de la crisis en los setanta.
20. El nuevo siglo y la ópera contemporánea: Messiaen i Zimmermann.
20.1. El régisseur de scène y la regietheater.
20.1. Paradigmas actuales.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Clases presenciales | 15 | 0,6 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Seminarios de audiciones y visualizaciones de óperas | 19 | 0,76 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Sesiones prácticas sobre fondos históricos y archivos de teatros de ópera | 10 | 0,4 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Tipo: Supervisadas | |||
Tutorías | 11 | 0,44 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 24 |
Tipo: Autónomas | |||
Búsqueda de información y estudio | 30 | 1,2 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Lectura i anàlisis de partituras | 30 | 1,2 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Visualización de óperas | 30 | 1,2 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
1a Prueba de evaluación | 30 % | 2 | 0,08 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
2a prueba de evaluación | 30 % | 2 | 0,08 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Evaluación de las actividades de los Seminarios | 40 % | 1 | 0,04 | 2, 3, 1, 20, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 17, 19, 21, 22, 23, 25, 24 |
Obras de consulta básica
Abbate, Carolyn; Parker, Roger. A History of Opera. The last 400 years. Allen Lane, 2012.
Alier, Roger. Guía universal de la ópera. Teià-Barcelona, Ma non Troppo, 2007, 1040 p.
Annunziata, Filipo; Colombo, Giorgio Fabio. Law and Opera. Springer, 2018 (consultable on-line: http://link.springer.com/openurl?genre=book&isbn=978-3-319-68649-3)
Baker, Evan. From the score to the stage: an illustrated history of continental opera production and staging. Chicago, Chicago University Press, 2013.
Basso, Alberto. Musica in scena. 6 vols Torí, UTET, 1995-97.
Bianconi, Lorenzo; Pestelli, Giorgio. Opera on Stage (The History of Italian Opera. Part II). University of Chicago Press, 2002.
Bianconi, Lorenzo; Pestelli, Giorgio. Opera Production and Its Resources. University of Chicago Press, 1998 (ed original en italià: Sotria dell’opera italiana, vol 4, 5, 6. Torino, EDT, 1987-1988).
Casares Rodicio, Emilio. La ópera en España. Procesos de recepción y modelos de creación, vols I-II. Madrid, ICCMU, 2018.
Cortès, Francesc. Història de la música a Catalunya. Barcelona, ed Base- col·lecció Base Històrica n. 73, 2011.
Davidson Reid, Jane (ed.). The Oxford Guide to Classical Mithology in the Arts (1300-1990). Oxford, Oxford University Press,1993.
Gänzl, Kurt. (ed) The Encyclopedia of the Musical Theatre. New York, Schirmer Books, 2001.
Grout, Donald Jay. A Short History of Opera. 3ª ed. New York, Columbia University Press, 1988.
Kerman, Joseph. Opera and the morbidity of Music. New York Review Books, 2008.
Kimbell, David. Italian Opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1991.
Leibowitz, René. Historia de la ópera. Madrid, Taurus Humanidades, 1990.
Loewnberg, A. Annals of Opéra 1597-1950. Génova, 1955 (2ª edición).
Pahlen, Kurth. Diccionario de la ópera. Barcelona, Emecé, 1995.
Parker, Roger. Historia ilustrada de la ópera. Barcelona Paidós, 1998.
Pedrell, Felip. Por Nuestra Música. Barcelona, ed Henrich, 1891 (reed. Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 1991).
Radigales, Jaume. L’Òpera: música, teatre i espectacle. Barcelona, Pòrtic, 1999.
Sadie, S.; Jacobs, A. El libro de la ópera. Madrid, Rialp, 1998.
Smith, Patrick. The Tenth Muse: A historical Study of the opera libretto. New York. Knopf, 1970.
Snowman, Daniel. La ópera. Una historia social. Madrid, Siruela, 2016 (2ª ed)
Suárez García, José Ignacio; Sobrino, Ramón; Cortizo, María Encina (eds). Música lírica y prensa en España (1868-1936): ópera, drama lírico y zarzuela. Oviedo, Ediciones de la Universidad de Oviedo, Hispanic Music Series, 2018.
Warrack, John; West, E. The Oxford dictionary of Opera. Oxford, Oxford University Press, 1992.
Tema 1
Barthes, Roland. Image, musique, texte. London, Fontana Press, 1977.
Beauvert, Thierry. Opera Houses of the World. London, Thames and Hudson, 1996.
Bianconi, Lorenzo (ed). La drammaturgia musicale. Bologna, Il Mulino, 1994.
Donington. Robert. Opera and Its Symbols: The Unity of Words, Music and Staging. Yale University Press, 1990.
Duncan, David Allen. Birth of Opera.Salem Press Encyclopedia, 2013.
Miscevic, Pierre. Divas: la force d’un destin. Paris, Hachette, 2006.
Rosselli, John. Singers of Italian Opera. Cambridge University Press, 1995.
Tema 2: els precedents
Cotticelli, Francesco; Maione, Paologiovanni. Storia della musica e dello spettacolo a Napoli: Il Settecento. Napoli, Centro di Musica Antica Pietà dei Turchini, 2020.
Palisca, Claude Victor. The Florentine Camerata. Documentary Studies and Translations. Yale University Press, 1989.
Tema 3: Òpera italiana. inicis
Baldacci, Luigi. La Musica in italiano: libretti d’opera dell’Ottocento. Rizzoli, 1997.
Bruni, Francesco. La maschera e il volto: il teatro in Italia. Venezia, Fondazione Giorgio Cini, 2002.
Cotticelli, Francesco; Maione, Paologiovanni. Storia della musica e dello spettacolo a Napoli: Il Settecento. Napoli, Centro di Musica Antic Pietà deiTurchini, 2009.
Fabris, Dinko. La circolazione dell’opera veneziana del seicento nel IV centenario della nascita di Francesco Cavalli. Napoli, Turchini Edizioni, 2055.
Glixon, Beth Lise. Studies in Seventeenth-Century Opera. Oxon, Routledge, 2016.
Rosand, Ellen. Opera in Sevententh-Century. Venice. The Creaion of a Genre. Berkelye, University of California Press, 1991.
Wilbourne, Emily. Seventeenth-Century Opera and the Sound of the Commedia dell’Arte. Chicago, Chicago University Press, 2016.
Tema 4: L’òpera a la Il·lustració francesa
Bauman,Thomas; Petzolt McClymonds, Marita (eds). Opera and the Enlightenment. Cambridge University Press, 2006.
Fabiano, Andrea. Histoire de l'opéra italien en France (1725-1815) : Héros et Héroïnes d'un roman théâtral. « Sciences de la musique - Séries Études », CNRS Éditions, Paris 2006.
Wood, Caroline; Sadler, Graham. French Baroque Opera: A reader. eBook, 2017.
Tema 5: Operaseria, opera bufa. Anglaterra
Farrell, Joseph (ed). Carlo Goldoni and Eighteenth-century theatre. Lewiston, Mellen, 1998.
Kimbell, David. Handel on the Stage. Cambridge University Press, 2016.
Laterza, Guido. Metastasio e il teatro del primo settecento. Laterza, 1974.
<spanstyle="text-decoration: underline;">Tema 6: l’òpera al Classicisme
Del Donna, Anthony R. Opera, Theatrical Culture and Society in Late Eighteenth-Century Naples. Oxon, Ashgate, 2012.
di Profio, Alessandro. La Révolution des bouffons. Paris, Fayard, 2003.
Emery, Ted. Goldoni as librettist: theatrical reform and the drammi giocosi per musica. Peter Lang, 1991.
Landon, H. C. Robbins. Mozart, the golden years, 1781-1791. Nueva York, Schirmer Books, 1989. [Traducción castellana: Barcelona, Destino, 1990].
Landon, H. C. Robbins; Mitchell, Donald (eds).The Mozart Companion. Nueva York, Norton, 1969.
Paumgartner, Bernhard. Mozart. Madrid, Alianza Música, 1990.
Rice, John A. Essays on Opera, 1750-1800. London, Routledge, 2016.
Stricker, Rémy. Mozart et ses opéras. Fiction et verité. París, Gallimard, 1980. [Traducció castellana. Madrid, Aguilar, 1991].
Waldoff, Jessica. Recognition in Mozart’s Operas. Oxford University Press, 2006.
Woodfield, Ian. Performing opera for Mozart: impresarios, singers and troupes. Cambridge, Cambridge University Press, 2012.
Tema 7: una musa anomenada Rossini
Osborne, Richard. Rossini: his life and works. Oxford, Oxford university Press, 2007.
Vitoux, Frédéric. Rossini. París, Ed. du Seuil, 1986[Trad. castellana: Madrid, Alianza Música, 1989].
Tema 8: el teatre i la ciutat burgesa al s. XIX
Abbate, Carolyn. Unsung voices: opera and musical narrative in the nineteenth century. Princeton, Princeton University Press, 1991.
Arblaster, Anthony. Viva la liberta! Politics on Opera. London, Verso, 1997.
Ashbrook, William/Budden, J./Gossett, Ph.Maestros de la ópera italiana. Rossini, Donizetti. Tomo 1. Barcelona, Muchnik, 1988.
Castelvecchi, Stefano. Sentimental Opera. Questions of Genre in the Age of Bourgeois Drama. Cambridge University Press, 2013.
Celleti, Rodolfo. A History of Bel Canto. Clarendon press, 1991 (reed 1996).
Dahlhaus, Carl. Drammaturgia dell’opera italiana. Torino, EDT, 2005.
Dent, Edward, Joseph. The rise of romantic opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1979.
Gosset, Philippe. The Operas of Romanticism: Problems of Textual Criticism in 19th Century Opera. Princeton, 1979.
Kimbell, David R. B. Italian opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1991.
Lippmann, Friedrich. Versificazione italiana e ritmo musicale: i rapporti tra verso e musica nell’opera italiana dell’Ottocento. Liguori, 1986.
Mioli, Piero. Manuale del Melodramma. Milano, Biblioteca Universale Rizzoli, 1993.
Sánchez Sánchez, Vïctor (ed). Intercambios musicales entre España e Italia en los siglos XVIII y XIX. Bologna, Ut Orpheus, 2019.
Tema 9: El Risorgimento i Verdi
Budden, Julian. Verdi. Londres, Dent & Sons, 1985 (reed 2008).
Conati, Marcello. Piegare la nota. Contrappunto e dramma in Verdi. Historiae Musicae Cultores, vol. 127. Firenze, Olschki, 2014.
Günther,Ursula.“La genèse de Don Carlos, opère en cinq actes de Giuseppe Verdi, representé pour le première fois à Paris leII mars 1867 ”. Revue de Musicologie, nº 1, 1972, pp. 16-64; nº 1-2, 1974, pp. 87-158.
Parakilas, James. “Political representation and the Chorus in Nineteenth-Century Opera”. 19th Century Music, vol. XVI, nº 2, 1992, pp. 181-202.
Willis, Garry. Verdi’s Shakespeare: men of the theater. New York, Viking, 2011.
Tema 10: A la recerca d’identitats
Alier i Aixalà, Roger. L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Societat Catalana de Musicologia, 1990.
Banoun, Bernard; Candoni, Jean-François. Le Monde germanique et l’opéra: le livret en question. Paris, Klincksieck, 2005.
Bauman, Thomas. North German Opera in the Age of Goethe. Cambridge, Cambridge University Press, 1985.
Casares, Emilio (ed), La Ópera en España e Hispanoamérica. Madrid, ICCMU, 2001.
Casares, Emilio (ed).Diccionario de la Zarzuela. Madrid, ICCMU, 2005.
Cortès i Mir, Francesc.“Ópera española: las obras de Pedrell”, Cuadernos de Música Iberonamericana. I, 1996, pp. 187-216.
Cortès i Mir, Francesc. “La zarzuelaen Cataluña y la zarzuela en catalán ”, Cuadernos de Música Iberonamericana. II-III, 1996-97, pp. 289-318.
Cortizo, Mª Encina. Emilio Arrieta. De la ópera a la zarzuela. ICCMU, 1998.
Espín Templado, Ma. Pilar; de Vega Martínez, Pilar; Lagos, Manuel. Teatro lírico español. Ópera, drama lírico y zarzuela grande entre 1868 y 1925. Madid, UNED, 2016.
Iberni, Luis. Ruperto Chapí. Madrid, ICCMU, 1995.
Sánchez, Víctor. Tomás Bretón, música de la Restauración. Madrid, ICCMU.
Torres Clemente, Helena. Las ópera de Manuel de Falla. Madrid, SedeM, 2007.
Tema 11: models romàntics francesos
Anger, Violaine. Giacomo Meyerbeer. Paris, Bleu nui éditeur, 2017, p. 176.
Branger, Jean-Christophe; Giroud (dir). Massenet aujourd'hui. Héritage et postérité. Saint-Étienne, Publications de l'Université, 2014.
Lacombe, Hervé. (ed) L’opéra en France et en Italie (1791-1925). Paris, Actes du colloque franco-italien tenu à l’Academie musicale de Villecroze
Legrand, Raphaëlle; Wild, Nicole. Regards sur l'opéra-comique. Paris, CNRS, 2002.
Loisel, Gaëlle. La Musique au défi du drame. Berlioz et Shakespeare. Paris, Classiques Garnier, 2016, p. 457.
Pitou, S. The Paris Opera: an encyclopedia of operas, ballets, composers and performer: growth and gradeur, 1815-1914 .NewYork, Greenwood Press, 1990.
Pourvoyeur, Robert. Offenbach. Paris, ed du Seuil, 1994.
Prévost, Paul (ed.). Le Theatre Lyrique en France au XIXe siècle. Metz, Ed. Serpenoise, 1995.
Walsh, T. J. Second Empire Opera. The Théâtre Lyrique Paris (1851-1870). Londres, John Calder, 1981.
Tema 12: Wagner
Adorno, Theodor W. Essai sur Wagner. Paris, Gallimard, 1966 (trad. original del 1962).
Bauer, Hans-Joachim. Guía de Wagner (vols. I y II). Madrid, Alianza Música, 1996.
Donington, Robert. Wagner’s Ring, and its Symbols. London, Faber & Faber, 1979 (reed)
Gray, Howard. Wagner (trad. de Imma Guàrdia). Barcelona, Ma Non Proppo, 2002.
Gregor Dellin, Martin. Richard Wagner. Sa vie, son ouvre, son siècle. París, Fayard, 1981. [Traducción: Madrid,Alianza Música, 1983].
Grey, Thomas S. The Cambridge Companio to Wagner. Cambridge, Cambridge University Press, 2008.
Jameux,Dominique. “Analyser Tristan”. L'Avant-Scène Opéra, 34/35, 1981, reed. 1990.
Jeongwon, Joe; Gilman, Sander L. Wagner & cinema. Bloomington, Indiana University Press, 2010.
Lewin, David.“Some notes onAnalyzing Wagner: The Ring and Parsifal”. 19th Century Music, vol. XVI, nº 1, 1992, pp. 49-58.
Lussato, Bruno (ed). Voyage au coeur du Ring: Richard Wagner, L’anneau du Nibelung, poème comenté. Paris, Fayard, 2005.
Matabosch, Joan; Janés, Alfonsina; Pujol, X. Wagner al Liceu. Barcelona, L’Avenç, 2004.
Spotts, Frederic. Bayreuth: a history of the Wagner festival. Yale, yale University Press, 1994.
Tema 13: Itàlia al fin de siècle
Baldacci, Luigi. “Ilibretti di Mascagni”. NRMI, nº 3, 1985.
Budden, Julian. Puccini. His Life and Works. OUP, 2002.
Campana, Alessandra. Opera and Modern Spectatorship in Late Nineteenth-Century Italy. Cambridge University Press, 2015.
Clausse, Eleonore. Giacomo Puccini. Madrid, Espasa Calpe, 1980.
Krause, Ernst. Puccini: la historia de un éxito mundial. Madrid, Alianza, 1991.
Mallach, Alan. The Autumn of Italian opera: from verismo to modernism, 1890-1915. Northeastern University Press, 2007.
Wilson, Alexandra. The Puccini problem: opera, nationalism and modernity. Cambridge, Cambridge University Press, 2007.
Tema 14. El descobriment de les òperes russes i eslaves
Campbell, Stuart. Russians on Russian Music (1830-1880). An Anthology. Cambridge, Cambridge University Press, 1994.
Clapham, John. Dvorak. London, Newton Abbot, 1979.
Clapham, John. Smetana. Londres, Faber & Faber, 1972.
Chisolm, E. The Operas of Leos Janácek. Londres, Faber, 1971.
Frolova-Walker, Marina. Russia: Music anNation: From Glinka to Stalin. Yale University Press, 2007.
Maximovith, Michel. L'opéra russe, 1731-1935. Lausanne, Age d'homme, 1987.
Taruskin, Richard. Defining Russia Musically: Historical and Hermeneutical Essays. Princenton University Press, 1997.
Tyrrell, J. Czech Opera. Cambridge, Cambridge University Press, 1988.
Tema 15: Simbolisme operístic
Kelkel, Manfred. Naturalisme, vérisme et réalisme dans l'opera de 1890 a 1930. París, Librairie philosophique J. Vrin, 1984.
Lecler, Éric. L’opéra symboliste. Paris, L’Harmattan, 2006.
Panofsky, Walter. Richard Strauss. Madrid, Alianza Editorial, 1988.
Segal, Naomi; Lee, Hyunseon. Opera, Exotism and Visual Culture. Oxford, Peter Lang, 2015, eBook.
Tema 16: Noves formesd’expressió al s. XX
Babcock, Renée Elizabeth. The operas of Hindemith, Krenek, and Weill: Cultural trends in the WeimarRepublic, 1918-1933. University of Texas, Austin, PhD dissertation, 1996.
Chew, Geoffrey. “Pastoral and Neoclassicism: A Reinterpretation of Auden’s and Stravinsky’s Rake’s Progress “, Cambridge Opera Journal, 5, 1993.
Ivashkin, Alexander; Kirkman, Andrew. Contemplating Shostakovich: Life, Music and Film. Oxon. Ashgate, 2012.
Klipatrick, Emily. The Operas of Maurice Ravel. Cambridge, Cambridge University Press, eBook, 2015.
Lacombe, Hervé. Les voix de l’Opéra française au XIXème siècle. Paris, Librairie Arthème Fayard, 1997.
Lacombe, Hervé. Géographie de l’opéra au XXe siècle. Paris, Fayard, 2007.
Maehder, Jürgen. “Drammaturgia musicale e strutture narrative nel teatro musicale italiano della generazione dell’Ottanta”, Alfredo Casella e l’Europa. Atti del Convegno internazionale di sutudi, 2001. (ed. Mila de Santis). Firenze, Leo S. Olschki editore, 2003.
Morris, Christopher. Reading Opera between the Lines. Orchestral Interludes and cultural Meaning from Wagner to Berg. CUP, 2002.
Nice, David. Prokofiev. A Biography. From Russia to the West. 1891-1935. Yale University Press, 2003.
Perle,George.The Operas of Alban Berg. 2 vols. Berkeley, Univ. of California Press, 1980-1985.
Tema 17: Òpera a la postguerra
Ameille, Aude. Aventures et nouvelles aventures de l'opéra. Pour une poétique du livret depuis 1945. Paris, Classiques Garnier,2016, p. 679.
Fearn, R. Italian opera since 1945. Routledge, 1995.
Griffiths, Paul. “Opera, Music Theater”. Modern Music: The Avant Garde Since 1945. Londres, Dent, 1981.
Tema 18:. Llenguatges per a un públic contemporani informat
Lacombe, Hervé; Southon, Nicolas. Fortune de Francis Poulenc. Diffusion, Interprétation, Réception. Rennes, Presses UniversitairesdeRennes, 2016.
White, Eric Walter. Benjamin Britten, his life and operas. London: Faber & Faber, 1983.
Tema 19: crisi a l’òpera
Pleasants, Henry. Opera in Crisis: Tradition, Present, Future. London, Thames and Hudson, 1989.
Popper, Frank. Art-Action et participation, l’artiste et la créativité aujourd’hui. Paris, Klinsieck, 1980.
Ross, Alex. The Rest is Noise: Listening to the Twentieth Century. Fourth Estate, 2008.
Tema 20: el nou segle i l’òpera contemporània
Barbulescu, Cristina. Les opéras européens aujourd’hui: comment promouvoir un spectacle?. Paris, L’Harmattan, 2012.
Belina-Johnson, Anastasia; Scott, Derek B. The Business of Opera. Surrey, Routledge, 2015.
Citron, Marcia J. Opera on Screen. Yale University Press, 2000.
Cohen-Lévinas, Danielle. Le Present de l’Opéra au siècle XX: chemin versl es nouvels utopies. Paris, Editions Kimé, 2001.
Levin, David J. Unsettling opera: staging Mozart, Verdi, Wagner and Zemlinsky. Chicago, University of Chicago Press, 2007.
Moodley, Roy;So, Joseph K.; Ingraham, Mary I. Opera in a Multicultural World. New York, routledge, 2016.
Picard, Timothée. Opéra et mise en scène. 2 vols. Paris, ASO Opéra, Premières Loges, 107-2015.
Ribera, Jordi. "L'escenografia de l'òpera: tradició i traïció",a Revista de Catalunya, nº 163, 2001, p. 63-80.
Sutcliffe, Tom. Believing in opera. Princeton, Princeton University Press, 1996.
Fonts de lectura recomanada
Berg, Alban. “The problem of opera”, Classic essays on twentieth-century music: A continuing symposium. New York, Schirmer, 1996.
Brecht, Bertold. El compromiso en literatura y arte. Edicióacura de Werner Hecht. Barcelona, editorial Panínsula, 1984. (títol original Schriften zur Literatur und Kunst. Frankfurt auf Main, Suhrkamp Verlag, 1967)
Burney, Charles. The Present State of Music in Germany, the Netherlands and the United Provinces, 2 vols. Londons, 1773 (trad. a l’italià de E. Fubini, Torí, 1986).
Da Ponte, Lorenzo. Mémoires de Lonrezo Da Ponte. Libretiste de Mozart. Paris, Mercure de France, 1988.
Galilei, Vicenzo. Dialogue on Ancient and Modern Music (trad. De Victo Palisca). Yale Univeristy Press, 2003.
[també a: http://imslp.org/wiki/Dialogo_della_musica_(Galilei,_Vincenzo)]
Goldoni, Carlo. Memòries. (trad en català de Joan Casas). Barcelona, Institut del Teatre, 1993.
Henze, Hans Werner. Canti di viaggio. Una vita (ed italiana de lidia Bramani). Milano, il Saggiatore, 2005.
Mann, Thomas. Richard Wagner y la música. Barcelona, Plaza 6 Janés, 1986.
Marcello, Benedetto. Teatro a la moda. Madrid, Aliana,2001(trad. i reed)
Nietzsche, Friedrich W. El Caso Wagner. Madrid, Siruela, 2005 (reed).
Shaw, George Bernard. El perfecte wagnerista. Un comentari sobre L’Anell del Nibelung. (ed en català. Barcelona, Amics del Liceu, 2004).
Wagner, Richard. Mi vida. Madrid, Turner Publicaciones, 2000 (reed).
Wagner, Richard. Òpera i drama. Barcelona, 1995 (reed).
Recursos Web i Llibres electrònics
-“Opera glass”, pàgina amb llibrets i resums d’algunes òperes de repertori. http://opera.stanford.edu/
- “Drammaturgia”. http://www.drammaturgia.it/index.php
- International Musical ScoreLibrary Project. http://ww.imslp.org
- Llibrets d’òpera italians a partir d’edicions d’època. http://www.librettidopera.it/
- Arxiu de la Societat del G. T. del Liceu: http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/indexcat.php
- Monteverdi: 400 aniversari del naixement de l'òpera: https://ddd.uab.cat/record/24772
- Facos, Michele. A Companion to Nineteenth-Century Art. John Wiley, 2019. Accés: https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781118856321
- Davies, David. A Philosophy of the Performing Arts. John Wiley, 2011. Accés: https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781444343458