Logo UAB
2020/2021

Textos de la narrativa espanyola contemporània

Codi: 100602 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles OT 3 0
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Fernando Valls Guzmán
Correu electrònic:
Fernando.Valls@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Prerequisits

Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció tant oralment com per escrit.

En el cas de l'expressió escrita, l'estudiant haurà de redactar paràgrafs amb contingut ple, ben desenvolupats, evitant la prosa telegràfica. Els errors ortogràfics i d'expressió que cometi suposaran un descens de la puntuació en la qualificació final. Les faltes (ortografia, sintaxi, repeticions innecessàries, anglicismes, catalanismes, etc.) descomptaran 0'25 punts cadascuna i, amb més de deu faltes, la prova tindrà la qualificació de suspens.

Els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà la còpia total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'estudiant haurà d'assenyalar, en les notes i en la bibliografia, els documents que maneja. L'eventual presentació de material no original, sense indicar adequadament el seu origen, ocasionarà la qualificació de suspens (0).

La consulta i utilització de la bibliografia més adequada es considera imprescindible per a l'obtenció de l'aprovat.

Així mateix, l'estudiant ha de conèixer les normes generals de presentació d'un treball acadèmic, com es cita un llibre o un article i com es compon una nota a peu de pàgina. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.

Objectius

"Textos de la narrativa española contemporánea” s'integra en la matèria Literatura espanyola contemporània i forma part dels 54 crèdits optatius que cursa l'estudiant en el quart curs de l'Grau de Llengua i Literatura espanyoles. Es tracta d'una de les assignatures ofertes dins de la menció de Literatura espanyola i hispanoamericana, reconeixement que rep l'estudiant si cursa a l'almenys 30 dels 54 crèdits optatius entre les assignatures assignades específicament a aquesta menció.

Entre els objectius específics bàsics d'aquesta assignatura, es pretén que l'estudiant conegui els diferents gèneres de la narrativa espanyola contemporània, així com els seus principals corrents i obres, i que sigui capaç de comentar apropiadament qualsevol text narratiu de el període. El curs contempla així mateix l'ús dels mètodes i eines de la crítica textual i disciplines afins, així com de l'edició anotada de textos i instruments auxiliars.

Competències

    Llengua i Literatura Espanyoles
  • Aplicar les tècniques i els mètodes de l'edició anotada de text.
  • Demostrar que es coneix la història de la literatura espanyola i hispanoamericana, amb atenció especial a l'evolució de gèneres, moviments, corrents, tendències i estils, i relacionar-los amb el seu context històric, artístic i ideològic.
  • Dominar les tècniques i els mètodes del comentari literari de textos i de l'anàlisi crítica d'obres en conjunt, així com de les disciplines afins: retòrica i poètica.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament un text narratiu contemporani i ser capaç de redactar-ne un comentari de text.
  2. Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats.
  3. Descriure i analitzar críticament l'evolució de les idees literàries aplicades a la narrativa espanyola contemporània.
  4. Editar i anotar textos contemporanis.
  5. Establir relacions entre les obres narratives de la literatura contemporània i el context sociohistòric i estètic en el qual es gesten.
  6. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  7. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  8. Reconèixer, descriure i analitzar els grans subgèneres de la prosa contemporània.
  9. Resoldre problemes de manera autònoma.
  10. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.

Continguts

CONTINGUTS I LECTURES OBLIGATÒRIES


1. Una antologia de contes dels narradors de l'exili republicà espanyol
 Manuel Chaves Nogales (“Bigornia”), César M. Arconada (“Noche de Madrid”), Ramón J. Sender (“Xocoyotl o el desierto”), Rosa Chacel (“Fueron testigos”), María Teresa León (“Morirás lejos”), José Herrera Petere (“El indio enigmático y solo”), Francisco Ayala (“The Last Supper”), Max Aub (“El cojo”), Antonio Ortega (“Chino olvidado”), Luisa Carnés (“La mujer de la maleta”), Arturo Souto (“Coyote 13”), José de la Colina (“La última música del Titanic”) y Angelina Muñiz-Huberman (“Soy bruja”), que donaré en fotocòpies.

2. Ramón J. Sender, Réquiem por un campesino español, Espasa Calpe (Austral), Madrid, 2006. Ed. de Enrique Turpin; Destino (Clásicos contemporáneos comentados, 22), Barcelona, 1998. Ed. de Francisco Carrasquer [1953].

3. Ana María Matute, Los hijos muertos, Cátedra, Madrid, 2016. Ed. de José Más y María Teresa Mateu [1958].

4. Max Aub, Campode los almendros, Castalia, Madrid, 2000. Ed. de Francisco Caudet; Cuadernos del Vigía, Granada, 2019. Prólogo de Gérard Malgat.

5. Rafael Chirbes, La larga marcha, Anagrama, Barcelona, 1996.

6. Fernando Valls, ed., Mar de pirañas. Nuevas voces del microrrelato español, Menoscuarto, Palencia, 2012.

Metodologia

L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:

· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en classes pràctiques dirigides pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb el comentari i discussió dels textos.

· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària. ·

· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals, si n'hi ha.

· Activitats d'avaluació. L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant presentacions orals, si n'hi ha, i proves escrites.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor 55 2,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tutories 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Avaluació 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Preparación, estudio 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

1.- Seran obligatòries totes les lectures proposades com a tals, que s'aniran comentant a classe segons l'ordre establert, o el que decideixi el professor. Aquestes lectures determinaran els temes fonamentals, que s'aniran explicant com introducció a les mateixes.

2.- El treball monogràfic, que és voluntari, s'ha de fer previ acord amb el professor, sobre alguna obra o obres o tema rellevant de la matèria impartida en el curs.

3.- Tots els alumnes han de lliurar obligatòriament una ressenya crítica d'un conte o microrelat, elegits d'acord amb el professor, en les dates que ell assenyali.

4.- Durant el semestre es realitzaran dos exàmens escrits. Per poder anar a la reavaluació és obligatori presentar-se a les dues proves de el curs; no podrà suspendre més d'una d'aquestes proves ;, i ha de tenir una nota de conjunt mínima de 3'5.

5.- La bibliografia bàsica de l'assignatura (general d'autors i específica d'obres) s'anirà proporcionant al llarg de l'semestre. La seva consulta i maneig en les proves i treballs és imprescindible per assolir l'aprovat.

6. L'elaboració d'una activitat suposa la voluntat de l'estudiant de ser avaluat de l'assignatura.

7. En el cas que les proves no puguin dur-se a terme amb la presència dels estudiants s'adaptaran (mantenint la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Les tasques, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i / o discussions dels exercicis a través de Teams, assegurant que tots els estudiants puguin tenir accés.

8. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'una avaluació, se li qualificarà amb 0 (zero) aquesta avaluació, amb independència de l'procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en les avaluacions d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta serà 0 (zero).

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 1 33% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Examen 2 33% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Exposición Oral 14 % 0 0 2, 4, 5, 6, 7, 10
Trabajo escrito 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GENERAL BÀSICA                       

Andres-Suárez, Irene, El microrrelato español. Una estética de la elipsis, Menoscuarto, Palencia, 2010.

Aznar Soler, Manuel, y José-Ramón López García, eds., Diccionario biobibliográfico de los escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939, Renacimiento, Sevilla, 2017. 4 vols.

Balibrea, Mari Paz, ed., Líneas de fuga. Hacia otra historiografía cultural del exilio republicano español, Siglo XXI, Madrid, 2017.

Caballé, Anna, Narcisos de tinta. Ensayo sobre la literatura autobiográfica en lengua castellana (1939-1975), Megazul, Málaga, 1995.

Calvo Carilla, José Luis, e Isabel Carabantes, eds., Estéticas de la crisis. De la caída del Muro de Berlín al 11-S, Institución `Fernando El Católico´, Zaragoza, 2011.  

Champeau, Geneviève, Les enjeux du réalisme Dans le roman sous le franquisme, Casa de Velázquez, Madrid, 1993.

___ y otros, eds., Nuevos derroteros de la narrativa española actual, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2011.

Díaz, Epicteto, y José Ramón González, El cuento español en el siglo XX, Alianza, Madrid, 2002.

Fernández Fernández, Luis Miguel, El neorrealismo en la narración española de los años cincuenta, Universidad de Santiago de Compostela, Santiago, 1992.

Gracia, Jordi, ed., Historia y crítica de la literatura. 9/1. Los nuevos nombres: 1975-2000, Crítica, Barcelona, 2000.

___, y Domingo Ródenas de Moya, Historia de laliteratura española. 7. Derrota y restitución de la modernidad 1939-2010, Crítica, Barcelona, 2011.

Larraz, Fernando, Editores y editoriales del exilio republicano de 1939, Renacimiento, Sevilla, 2018.

Mainer, José-Carlos, “El siglo XX”, en VV.AA., Breve historia de la literatura española, Círculo de Lectores, Barcelona, 2000, pp. 434-535 [1ª. ed., Alianza, Madrid, 1997].

Marco, Joaquín, y Jordi Gracia, eds., La llegada los bárbaros. La recepción de la narrativa hispanoamericana en España, 1960-1981, Edhasa, Barcelona, 2004.

Martínez Cachero, José María, La novela española entre 1936 y el fin de siglo. Historia de una aventura, Castalia, Madrid, 1997.

Montiel Rayo, Francisca, ed., Las escrituras del yo. Diarios, autobiografías, memorias y epistolarios del exilio republicano de 1939, Renacimiento, Sevilla, 2018.

Neuman, Andrés, ed., Pequeñas resistencias 5. Antología del nuevo cuento español (2001-2010), Páginas de Espuma, Madrid, 2010. Prólogo de Eloy Tizón.

Nora, Eugenio G. de, La novela española contemporánea. III (1939-1967), Gredos, Madrid, 19712.

Pozuelo Yvancos, José María, Ventanas de la ficción. Narrativa hispánica, siglos XX y XXI, Península, Barcelona, 2004.

___, 100 narradores españoles de hoy, Menoscuarto, Palencia, 2010.

Quiñones, Javier, ed., Sólo una larga espera. Cuentos del exilio republicano español, Menoscuarto, Palencia, 2006.

Sanz Villanueva, Santos, Tendencias de la novela española actual (1950-1970), Edicusa, Madrid, 1972,

___, Historia de la novela socialespañola (1945-1975), Alhambra, Madrid, 1980, 2 vols.

___, Historia de la literatura española. El siglo XX. Literatura actual, Ariel, Barcelona, 1984.

Sobejano, Gonzalo, Novela española de nuestro tiempo (en busca del pueblo perdido), Marenostrum, Madrid, 2005 [1975].

___, Lección de novelas (España entre 1940 y ayer), Marenostrum, Madrid, 2007.

Soldevila Durante, Ignacio, Historia de la novela española (1936-2000), Cátedra, Madrid, 2001, vol. I.

Trapiello, Andrés, Las armas y las letras. Literatura y Guerra Civil (1936-1939), Destino, Barcelona, 20194 (corregida y ampliada).

Valls, Fernando, ed., Son cuentos. Antología del relato breve español. 1975-1993, Espasa Calpe (Austral), Madrid, 1993.

___, La realidad inventada. Análisis crítico de la novela española actual, Crítica, Barcelona, 2003.

___, Soplando vidrio y otros estudios sobre el microrrelato español, Páginas de Espuma, Madrid, 2008.

___, y Gemma Pellicer, eds., Siglo XXI. Los nuevos nombres del cuento español actual, Menoscuarto, Palencia, 2010.

___, Sombras del tiempo. Estudios sobre el cuento español contemporáneo (1944-2015), Iberoamericana/Vervuert, Madrid, 2016.

Vilanova, Antonio, Novela y sociedad en la España de posguerra, Lumen, Barcelona, 1995.

VV.AA., 1939. Exilio republicano español, Ministerio de Justicia, Madrid, 2019. Ed. de Manuel Aznar Soler e Idoia Murga Castro.