Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500258 Relacions Laborals | OB | 3 | 1 |
GRUP 1 / Loly Fernández Carou / Català-Castellà
GRUP 51 / Loly Fernández Carou/ Català-Castellà
L’objectiu fonamental d’aquesta assignatura és adquirir una visió global de les relacions entre el treball la salut i el benestar laboral, dels factors que incideixen en la generació de danys a la salut, la sinistralitat laboral, dels sistemes de gestió e de la prevenció i de les formes d’organitzar la prevenció de riscos a l’empresa, tot tenint en compte aspectes tècnics, legals, organitzatius, psicosocials i de relacions laborals.
En aquest sentit, són finalitats específiques:
- Conèixer els conceptes bàsics de salut laboral, saber-los contextualitzar teòricament i saber-los operativitzar.
- Conèixer les responsabilitats empresarials en matèria de prevenció de riscos laborals, el marc jurídic i els principis preventius que l’orienten.
- Conèixer els factors de risc més presents en el món laboral, la seva identificació i la forma de prevenir-los.
- Conèixer les formes d’organitzar la prevenció, així com els mecanismes de participació dels treballadors en matèria de prevenció de riscos laborals.
- Conèixer les principals fonts d’informació i els organismes especialitzats en seguretat i salut laboral.
1. TREBALL, RISC I SALUT
1.1.Evolució de les formes de perdre la salut i de les polítiques de prevenció de riscos. Desigualtats socials i salut. Gènere i salut. Salut pública i salut laboral.
1.2.Relacions entre treball i salut. Els conceptes de risc i de perill. Evolució de les patologies laborals.
1.3.Els danys a la salut: Accidents de treball i malalties professionals. Conceptes, definicions i conseqüències legals.
2. POLÍTIQUES DE SEGURETAT I SALUT LABORAL
2.1.Evolució dels models preventius. La regulació de la salut a l’àmbit laboral. Principis preventius vigents en la legislació a Europa, Espanya i Catalunya.
2.2.La llei de prevenció de riscos laborals. L’organització preventiva: modalitats i pràctiques. Els Serveis de Prevenció. Els Delegats de Prevenció. Els Comités de Seguretat i Salut en el Treball. La gestió de la prevenció de riscos i el sistema de relacions laborals.
2.3.Els organismes internacionals, estatals i catalans relacionats amb la seguretat i la salut en el treball.
2.4.El paper de les Mútues d’AATT i MMPP, de la Inspecció de Treball, dels Sindicats , el Tribunal Laboral de Catalunya i d’altres organismes relacionats amb la salut laboral.
3. L’ANÀLISI I GESTIÓ DELS RISCOS LABORALS
3.1. La llei de prevenció de riscos laborals.El paper de l’avaluació del risc en la gestió de riscos laborals. Tipus d’avaluacions: per mesurament i per estimació. Risc acceptable i percepció social del risc. Anàlisi contextual dels comportaments arriscats. Desigualtats de gènere en l’avaluació de riscos laborals.
3.2. Activitats preventives transversals per al control de riscos laborals: formació, informació, coordinació d'activitats empresarials, treballadors/es especialment sensibles i amb necessitats especials.
4.3.La Vigilància de la salut i l'anàlisi dels danys a la salut: el raonament epidemiològic.
4.4.Plans d’emergència.
4. FACTORS DE RISC EN L'ÀMBIT LABORAL
4 .1. Condicions materials.
4.2. Contaminants físcis, químics i biològics.
4.3. Condicions ambientals, la síndrome de l'edifici malalt, la lipoatrofia semicircular.
4.4. Càrrega física de treball, els trastorns musculoesquelètics
4.5. Factors psicosocials i estrès, l'assetjament moral al treball,
4.6 Organització del treball: turnicitat, temps de treball i teletreball
5. EL SEGUIMENT I CONTROL DE LES CONDICIONS DE TREBALL
5.1 El pla de prevenció, la planificació de l'activitat preventiva i el control periodic de les condicions de treball
5.2 L'investigació d'accidents i succesos: Mesures de freqüència, Índex de sinistralitat. L'aprenentatge de les organitzacions.
5.3 La millora continua
La docència de l’assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals i els seminaris/pràctiques d’aula seran presencials
La metodologia docent i l’avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
D’acord amb els criteris proposats, l'assignatura comptarà amb la següent metodologia docent:
1- Classes teòriques
El professorat realitzarà al llarg del curs diverses exposicions dels principals conceptes i propostes teòriques per a cada unitat d'estudi.
2- Seminaris
Els seminaris consistiran en la discussió, exposició i debat d'una sèrie de casos pràctics i de lectures seleccionades sobre els continguts temàtics de l'assignatura. A l'inici del curs el professor proveirà el calendari de discusions i debats.
3- Treball en grup
Es faran grups de 3-4 persones. Cada grup haurà de fer un treball que combini els materials de lectura amb dades empíriques sobre condicions de treball i prevenció de riscos. El professor donarà les instruccions detallades a l’inici del curs.
4- Cerca d’informació i presentacions orals
Al llarg del curs cada alumne/a haurà de preparar una exposició pública a partir dels materials de lectura i/o de la informació recollida per a fer el treball de grup. Aquestes exposicions es faran en grups, tot seguint un calendari que s'establirà al principi del curs.
5- Treball autònom de l'alumne
Cada alumne/a haurà de preparar-se per a respondre dues proves escrites individuals, així com fer el treball de grup i els mapes conceptuals de les lecturesque es discutirán a classe.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 22,5 | 0,9 | 2, 6, 8, 9, 11, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Exposicions orals i cerca d'informació | 22,5 | 0,9 | 7, 10 |
Seminaris | 7,5 | 0,3 | 7, 8, 11, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom de l'alumne/a | 47,5 | 1,9 | 5, 14 |
Treball en grup | 45 | 1,8 | 2, 12 |
D’acord amb aquests criteris, l'avaluació de l'assignatura constarà de:
a) Un examen escrit individual (50%)
b) Treball en grup (25%)
c) Seminaris (25%)
A l'inici del curs els professors donaran instruccions detallades sobre el material i el calendari de les discussions.
Per aprovar l'assignatura és indispensable aprovar els apartats a) i b) per separat.
En cas que algú no faci els exàmens o el treball de grup, es considerarà 'No Avaluable'.
En l'examen de recuperació la nota màxima a assolir serà un 'aprovat'.
Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació. Un alumne que presenti una pràctica en la que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmen | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14 |
Seminaris | 25% | 2 | 0,08 | 7, 10, 12 |
Treball en grup | 25% | 1 | 0,04 | 1, 2, 12, 14 |
Bibliografía obligatòria:
Legislació de referència: llei de prevenció de riscos laborals i reals decrets de desenvolupament.
Comisión Europea (1996) Directrices para la evaluación de riesgos en el lugar de trabajo. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.
Espluga, Josep (1996) "Actos Inseguros en el Trabajo. Guía de intervención". Nota Técnica de Prevención 415-1996. Barcelona: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo, Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Espluga, Josep & Caballero, Xavier (2005) Introducción a la Prevención de Riesgos Laborales. Del trabajo a la salud. Barcelona: Ariel. (capítols 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15)
Vega Martínez, Sofia (2003) “Riesgo psicosocial: el modelo demanda-control-apoyo social (I). Notas Técnicas de Prevención, núm. 603. Barcelona: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo – INSHT.
Vega, Sofia. (2003) “Riesgo psicosocial: El modelo demandas-control-apoyo social (II)”. Notas Técnicas de Prevención, núm. 604. Barcelona: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo – INSHT.
Manuals bàsics:
Espluga, Josep.; Caballero, Xavier (2005) Introducción a la prevención de los riesgos laborales. Del Trabajo a la Salud. Barcelona: Ariel.
Generalitat de Catalunya (2010) Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals (versió 3.2). Barcelona: Direcció General de Relacions Laborals (Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya). [URL: http://scur.cat/4PFE87 ]
Ruiz-Frutos, C.; Delclos, J.; Ronda, E.; García, A.M.; Benavides, F.G. (2014) Salud laboral. Conceptos ytécnicas para la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Masson (Elsevier España).
Bibliografia complementària:
Adam, P.; Herzlich, C. (1994) Sociologie de la maladie et de la médecine. París: Nathan.
Ahlbom, A.; Norell, S. (2000). Fundamentos de Epidemiología. Madrid: Siglo XXI.
Beck, U. (1998) La Sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós.
Benach J. i Muntaner C. (2005): Aprender a mirar la salud. El Viejo Topo. Barcelona.
Bilbao, A. (1997) El accidente de trabajo: entre lo negativo y lo irreformable. Madrid: Siglo XXI.
Borrell, C. (1998) Les desigualtats socials en la salut. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Castillo, J.J.; Prieto C. (1990) Las Condiciones de Trabajo. Madrid: C.I.S.
Cox, T.; Griffiths, A.; Rial-González, E. (2000) Work-related stress. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities.
Durán, F. (2001) Informe sobre riesgos laborales y su prevención. Madrid: Presidencia del Gobierno.
Espluga, J. (2006) “Siniestralidad laboral y sociedad del riesgo. Paradojas de un desencuentro”, Sociología del Trabajo, núm. 58, p. 137-158.
Espluga, J.; Caballero, J. (2005) Introducción a la prevención de los riesgos laborales. Del Trabajo a la Salud. Barcelona: Ariel.
Espluga, J.; Lemkow, L.; Baltiérrez, J.; Kieselbach, T. (2004) Desempleo juvenil, exclusión social y salud. Investigaciones, experiencias y acciones institucionales en España. Barcelona: Icària.
Eurofound (2012) Fifth European Working Conditions Survey, Luxembourg: Publications Office of the European Union. [www.eurofound.europa.eu]
García Benavides, F.; Ruíz Frutos, C.; García García, A.M. Salud laboral. Conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Masson, 2000. (2a edició)
Gómez-Cano, M.; González Fernández, E.; López Muñoz, G.; Rodríguez de Prada, A. (1996) Evaluación de riesgos laborales. Madrid: Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Grupo de Trabajo para el establecimiento de los Valores Límite de Exposición Profesional españoles (2018). Límites de exposición profesional para agentes químicos en España 2018. Madrid: INSHT.
Karasek, R. (1998) “El modelo demandas-control: Enfoque social, emocional y fisiológico del riesgo de estrés y desarrollo de comportamientos activos”. En: OIT, Enciclopedia de Salud y Seguridad en el Trabajo. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Kauppinen, K.; Kumpulainen, R.; Houtman, I. (2003) Gender Issues in safety and health at work. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities.[http://agency.osha.eu.int]
Lazarsfeld, P.; Jahoda, M.; Zeisel, H. (1996) Los parados de Marienthal. Madrid: Ediciones de la Piqueta.
Marí, V. (2001) Guia d’avaluació de riscos. Barcelona: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Martí, O. (1995) Introducció a la medicina social. Barcelona: ICESB.
McKeown, T. (1986) Introducción a la medicina social. México: Siglo XXI.
Mckeown, T. (2006): Los orígenes de las enfermedades humanas. Triacastela. Madrid.
Merletti, F.; Olsen, J.; Vuylsteek, K. (1990) Estudio de las causas de las enfermedades laborales. Introducción a la epidemiología laboral. Barcelona: SG Editores.
Montero, J.M. (1986) Análisis sociológicode los accidentes laborales. El sector marítimo-pesquero. Madrid: Instituto Social de la Marina.
Moreno, N.& Solé, M.D. (dir.) (2005) Dones, salut i treballs. Barcelona: CTESC.
Nogareda, C. (coord.) (2000) Condiciones de trabajo y salud. Madrid: Instituto de Seguridad e Higiene en el Trabajo.
Peiró, J.M. (1999) Desencadenantes del estrés laboral. Madrid: Pirámide.
Pérez Bilbao, J.; Nogareda Cuixart, C.; Martín Daza, F.; Sancho Figueroa, T. (2001) Mobbing, violencia física y acoso sexual. Barcelona: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo – INSHT.
Prieto, C. (1994) Trabajadores y Condiciones de Trabajo. Madrid: Hoac.
Ruiz-Frutos, C.; Delclos, J.; Ronda, E.; García, A.M.; Benavides, F.G. (2014) Salud laboral. Conceptos y técnicas para la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Masson (Elsevier España).
Sennet, R. (2000) La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama.
Vega Martínez, S. (2003) “Riesgo psicosocial: el modelo demanda-control-apoyo social (I). Notas Técnicas de Prevención, núm. 603. Barcelona: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo – INSHT.
Vega, S. (2003) “Riesgo psicosocial: El modelo demandas-control-apoyo social (II)”. Notas Técnicas de Prevención, núm. 604. Barcelona: Centro Nacional de Condiciones de Trabajo – INSHT.
Vogel, L. (1995). “El descubrimiento del Síndrome Ardystil: discurso médico y relaciones entre precarización y salud”. Sociología del Trabajo, núm. 23, p. 111-127.
Vogel, L. (2003) The gender workplace health gap in Europe. Brussels: TUTB.
White, K. (2002) Sociology of Health and Illness. London: Sage.
WHO (2007): The social determinants of health: Developing an evidence base for political action. Final report to WHO, comission on the social determinants of health.
Wilkinson, R.G. (2001): Las desigualdades perjudican. Crítica. Barcelona