Sociologia de l'empresa
Codi: 100482 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500258 Relacions Laborals | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pablo Sanz de Miguel
- Correu electrònic:
- Pablo.Sanz.DeMiguel@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
En cas de estudiants internacionals, la llengua del curs podrà passar del català al castellà.Equip docent
- Pablo Sanz de Miguel
Prerequisits
Es recomana haver cursat amb èxit l’assignatura Sociologia de Treball i de les Relacions Laborals (primer curs, segon semestre del Grau de RRLL).
Objectius
Es tracta d’un assignatura obligatòria de segon curs, primer semestre. És, per tant, una assignatura bàsica que pretén introduir l'alumnat en l'anàlisi de l'estructura i l'organització de l'empresa, mitjançant els principals enfocaments teòrics, des d’una perspectiva sociològica.
Aquest treball conceptual ha de permetre conèixer i interpretar les transformacions actuals en les empreses i els seus efectes sobre l'organització del treball, les relacions laborals i les polítiques de gestió de la mà d'obra.
Uns objectius que es complementen amb l’adquisició d’habilitats bàsiques pel que fa a la cerca, elaboració i anàlisi de fonts estadístiques oficials lligades a la problemàtica de l’empresa, així com també d’aquelles que propicien el treball en equip i l’autoorganització i responsabilització del treball.
És així que en acabar l’assignatura, l’alumnat serà capaç de:
- Conèixer les distintes aproximacions sociològiques a l’anàlisi de l’empresa
- Distingir les distintes dimensions, dinàmiques i protagonistes que conformen i intervenen en les empreses
- Contextualitzar l’activitat empresarial
- Aplicar aquests coneixements a l’anàlisi crítica i rigorosa de les empreses
- Disposar de les eines bàsiques per a intervenir en el camp empresarial (gestió recursos humans i relacions laborals, especialment)
- Fer servir les principals bases de dades i/o fonts estadístiques d’aquest camp
- Disposar de les habilitats bàsiques que permetin un treball autònom i cooperatiu
Competències
- Assessorar organitzacions sindicals i empresarials i els seus afiliats.
- Contrastar la igualtat entre homes i dones en els llocs de treball i solucionar les qüestions sorgides amb la Llei d'igualtat.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Expressar idees o fets d'una manera clara i persuasiva.
- Identificar els fonaments de les principals àrees de relació jurídica i d'organització en el camp del treball humà.
- Identificar, analitzar i resoldre els problemes i les situacions complexes des d'una perspectiva interdisciplinària (econòmica, històrica, jurídica, psicològica, sociològica).
- Redactar i formalitzar informes i escrits.
- Treballar en equip
Resultats d'aprenentatge
- Conèixer els conceptes bàsics de l'organització social del treball en l'empresa.
- Conèixer els conceptes bàsics relacionats amb els agents socials de les relacions laborals.
- Conèixer els plans de la igualtat, la conciliació i la sostenibilitat en l'empresa.
- Definir els conceptes bàsics de les relacions entre la societat i l'empresa.
- Definir i identificar les qualificacions, les competències i la segregació ocupacional.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Entendre els problemes derivats del conflicte en les relacions laborals.
- Expressar idees o fets d'una manera clara i persuasiva.
- Reconèixer els grups de pressió i l'acció col·lectiva.
- Redactar i formalitzar informes i escrits.
- Treballar en equip.
- Trobar el consens en les relacions laborals.
Continguts
El programa consta de 4 grans blocs temàtics (*):
Bloc 1. Introducció
Tema 1. Origen i objecte de la sociologia de l'empresa
L'empresa com a organització i burocràcia. L'empresa com a institució. L'empresa com a sistema. L'empresa i les relacions amb l'entorn.
Bloc 2. Principals enfocaments teòrics sobre l’organització i l'empresa
Tema 2. El model clàssic d’empresa
L'Escola clàssica: l'Organització Científica del Treball (OCT) de Taylor. El management administrative de Fayol. El fordisme i l'organització de la producció en massa. La perspectiva burocràtica i l'autoritat.
Tema 3. Les reaccions teòriques al model clàssic
La reacció a l'OCT: l'Escola de Relacions Humanes i el seu paper complementari al Taylorisme. Teories de l'activació i de la motivació. L'Escola de Recursos Humans. L'enfocament sociotècnic. Els models de "democràcia industrial”: la participació a l'empresa.
Tema 4. Els debats actuals
Empresa i societat: responsabilitat social de l’empresa. Organització, cultura i gestió de la diversitat. Les polítiques d’igualtat entre homes i dones.
Bloc 3. les transformacions de l'empresa: reorganització de la producció, flexibilitat, qualificació
Tema 5. Crisi del taylorisme
La crisi del taylorisme i les seves implicacions sobre l'organització del treball i de l'empresa. Les estratègies empresarials de flexibilitat i el paper de la innovació tecnològica com a factor de canvi. El debat sobre innovació tecnològicai qualificació.
Tema 6.Canvis en l'organització del treball taylorista
Les noves formes d'organització del treball: el grups de treball. La flexibilitat interna. Polivalència, autonomia i participació.
Tema 7. Canvis en l'organització del procés productiu i models d'empresa
Descentralització productiva i models de xarxes. Especialització flexible: districtes industrials, conglomerats. Microregulació i desenvolupament local. La divisió del treball entre empreses. El "Toyotisme": un nou model d'organització de l'empresa.
Bloc 4. Les transformacions en les relacions laborals i en la gestió dels recursos humans a l’empresa
Tema 8. Els recursos humans i les noves experiències productives
El discurs de la "requalificació" professional. El paper de la formació a l'empresa.
Tema 9. La gestió dels recursos humans i les noves formes d'autoritat a l'empresa
Nous conceptes i noves formes de gestió: implicació i participació vs. integració i subordinació?
Tema 10. Les relacions laborals a l’empresa: canvis i continuïtats
Nous continguts de la negociació col·lectiva. Cap a la individualització de les relacions laborals?
(*) Abans de l'inici de les classes, un cronograma detallat de l'assignatura estarà disponible al campus virtual.
Metodologia
La docència de l’assignatura serà mixta: les classes magistrals seran virtuals i els seminaris/pràctiques d’aula seran presencials. L’alumnat tindrà una setmana de classe magistral i una setmana de pràctiques d’aula. Les classes magistrals seran sincròniques i per videoconferència. Les practiques d’aula seran presencials i es faran servir per treballar els continguts de les classes magistrals, per la realització de dos sessions de seminari relatives al treball en grup i per la presentació oral del treball en grup. Als efectes de les pràctiques d’aula, l’alumnat es dividirà̀ en dos grups (Grup A i Grup B). En la setmana dedicada a pràctiques d’aula, es dedicarà una sessió a l’alumnat del Grup A i una altra sessió a l’alumnat del Grup B. En la setmana de pràctiques d’aula el professorat programarà una sessió tutorial per videoconferència dins del seu horari de tutories.
Els objectius del curs s’assoliran a partir de la combinació entre les sessions teòriques i práctiques que impliquen la participació activa de l’alumnat. Es pretén estimular l’autoaprenentatge, el treball en equip, el raonament crític, així com l’habilitat per acotar i resoldre problemes que tenen a veure amb la dinàmica laboral a les empreses.
A començaments de curs s'indicarà el contingut i la metodologia precises per al desenvolupament dels treballs pràctics.
La metodologia docent i l’avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Debat | 3,5 | 0,14 | 4, 8 |
| Exposició professorat | 39 | 1,56 | 1, 2, 4, 7 |
| Preparació proba final escrita | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 6 |
| Seminaris alumnat | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 4 |
| Treball en grup | 3 | 0,12 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Documentació i bibliografia | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 4, 7 |
| Lectures orientades | 8 | 0,32 | 1, 2, 4, 7, 9, 12 |
| Treball en grup | 8 | 0,32 | |
| Tutories individuals i col.lectives | 3 | 0,12 | 1 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca informació | 15 | 0,6 | 1, 2, 4 |
| Estudi personal | 25 | 1 | 1, 2, 4, 7, 9, 12 |
| Organització i elaboracio materials | 15 | 0,6 | 4, 6, 8, 10 |
Avaluació
L’avaluació respon a la modalitat d’avaluació continuada, individual i de grup.
I) Avaluació de grup
L’avaluació de grup pretén copsar la capacitat de treballar en equip, així com la capacitat de síntesi i d’expressió oral i escrita. Aquesta avaluació consistirà en la realització d’un treball pràctic que implicarà la realització de dos sessions de seminari i la presentació oral del treball. Representa el 50% de la nota final (40% text escrit i de seguiment; 10% presentació oral, inclòs suport escrit a la presentació).
L’assistència als seminaris i a la presentació oral dels treballs és obligatòria. Els lliuraments previstos per a cadascuna de les dues sessions de seminari, així com el treball final, caldrà lliurar-los dins els terminis previstos i amb el format que s’especificarà a través del campus virtual. Els treballs finals no presentats i l’absència a qualsevol dels seminaris suposarà la resta proporcional de la nota en l’avaluació final. Els seminaris i exercicis que no s’hagin lliurat o presentat en el termini previst, o que no hagin estat superats, no es podran recuperar.
II) Avaluació Individual
L’avaluació individual pretén copsar el grau d’assoliment dels coneixements analítics i conceptuals per part de l’alumnat, així com la seva capacitat crítica i de raonament. L’avaluació consistirà en una prova final individual escrita, d’un màxim de 2 hores de duració.
Aquesta prova final individual significarà el 50% de la nota final de l’assignatura.
III) Sospesos i “no presentats”
El treball final i la prova individual es puntuen de 0 a 10.
Pel que fa al treball en grup, no hi ha prevista cap activitat de compensació.
L’alumnat que s’hagi presentat a la prova escrita individual final i no l’hagi superat, podrà accedir a una prova de recuperació, al final del primer semestre, sempre que la nota de l’examen sigui igual o superior a 3 sobre 10. L’alumnat que no s’hagi presentat a la prova escrita final o tingui una nota inferior a 3 sobre 10, no podrà presentar-se a la prova de recuperació. Aquesta prova també serà individual i escrita, en una data que es farà pública amb suficient antelació.
IV) Còpia, Plagi o d’altres irregularitats en l’avaluació
Com s’assenyala al recurs multimèdia Argumenta, en la Unitat 20, dedicada a conèixer què és el plagi: “El fet de plagiar suposa una manca d’originalitat i creativitat. El plagi acadèmic en concret implica no desenvolupar el pensament crític, un tret que hauria de ser indestriable de qualsevol procés d’aprenentatge. Cal apostar per un mateix i treure a relluir la pròpia creativitat” [disponible a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/tot_t20.html.]
Amb aquest esperit positiu, es recomana a l’alumnat fer ús de les eines disponibles a la UAB, per tal d’afrontar l’estudi i la presentació de treballs o d’altres proves escrites, per tal d’evitar situacions de còpia, plagi o d’altres irregularitats en l’avaluació. La web de la Biblioteca de Ciències Socials, és una font d’informació i de recomanacions obligada: http://www.uab.cat/web/recursos-d-informacio/citacions-i-bibliografia-1326267851837.html
Davant de qualsevol irregularitat d’aquest tipus, l’activitat avaluada es puntuarà amb un 0 (vegi’s Article 116. Punt 10. De la Normativa acadèmica de la UAB: "En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0", diponible a http://www.uab.cat/doc/TR_Normativa_Academica_Plans_Nous).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació de grup, escrita | 40% nota final | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
| Avaluació grup, presentació oral i debat final | 10% nota final | 1 | 0,04 | 8, 11 |
| Avaluació individual | 50% nota final | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12 |
Bibliografia
Bibliografia (*)
Bibliografia general: obres de referència i manuals
BONAZZI, G. (1994). Història del pensament organitzatiu. Vic: Eumo Editorial.
CARNOY, M. (2001). El trabajo flexible en la era de la información. Madrid: Alianza.
FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, C. (2007). Vigilar y organizar. Una introducción a los Critical Management Studies. Madrid: Siglo XXI.
FINKEL, L. (1994). La organización social del trabajo. Madrid: Piràmide.
HARRISON, B. (1997). La empresa que viene. Barcelona: Paidós.
INFESTAS GIL, A. (2001). Sociología de la Empresa. Salamanca: Amaru.
INFESTAS GIL, A. i SANAGUSTIN, Mª V. (Coords.) (2004). Hacia una nueva empresa.Salamanca: Amaru.
KÖHLER, H-D. y MARTÍN, A. (2011). Manual de la Sociología del trabajo y de las Relaciones laborales. Madrid: Delta Publicaciones (3a edición).
MIGUÉLEZ, F. i PRIETO, C. (Eds.) (1999). Las relaciones de empleo en España. Madrid: Siglo XXI.
RITZER, G. (1996). La McDonalización de la sociedad. Un análisis de la racionalización de la vida cotidiana. Barcelona: Ariel.
WATSON, T. (1994). Trabajo y Sociedad. Barcelona: Hacer Editorial.
Bibliografia específica per temes (*)
Tema 1
BRUNET, I. i BELZUNEGUI, A. (2005). Teorías sobre la empresa. Madrid: Pirámide. (pp. 83-91 y 113-128)
INFESTAS GIL, A. (2001). Sociología de la Empresa. Salamanca: Amaru. (Cap. 2: pp. 45-70)
KÖHLER, H-D. iMARTÍN, A. (2011). Manual de la Sociología del trabajo y de las Relaciones laborales op. cit. (Cap. 2, pp. 33-54)
Tema 2
CORIAT, B. (1982). El taller y el cronómetro. Ensayo sobre el taylorismo, fordismo y la producción en masa, Madrid: Siglo XXI. (Cap. 1:pp. 8 a 22, Cap. 2:pp. 23 a 37 i Cap. 3: pp. 38 a 51)
FINKEL, L. (1994). La organización social del trabajo, op. cit. (Cap. 3:pp. 113 a 137) i Lectura nº 5: Management científico -fragment- (F.W. Taylor) (pp. 161-170)
KÖHLER, H-D. i MARTÍN, A. (2011). Manual de la Sociología del trabajo y de las Relaciones laborales op. cit. (Cap. 12 pp. 405-453). – també útil pel Tema 3.
MARGLIN, S. (1977). Orígenes y funciones de la parcelación del trabajo. ¿Para qué sirven los patronos?. A A. Gorz, Crítica de la división del trabajo (pp. 45 a 96). Barcelona: Laia.
Tema 3
KÖHLER, H-D. i MARTÍN, A. (2011) Manual de la Sociología del trabajo y de las Relaciones laborales. Op. cit. (Cap. 12: pp. 405-453).
PRIDA, B. (1988). Viejas y nuevas formas de organización del trabajo. A J.A. Garmendia i altres, Sociología industrial y de la empresa(pp. 63 a 83). Madrid: Aguilar.
Tema 4
ARAGÓN, J. i ROCHA, F. (2009). Los actores de la responsabilidad social empresarial: el caso español. Cuadernos de Relaciones Laborales, 27(1),147-167.
CARRASQUER, P. MASSÓ, M. i MARTÍN, A. (2007). Discursos y estrategias en torno a la conciliación de la vida laboral y familiar en la negociación colectiva. Papers: Revista de sociologia, 83, 13-36.
Tema 5
FINKEL L. (1994). La organización social del trabajo. op. cit. (Cap. 4: pp 249 a 281, Lectura nº 9: Trabajo y capital monopolista -fragment- H. Braverman: pp. 285 a 294 i Lectura nº 10: El debate sobre la descualificación -fragment- S. Wood: pp. 295 a 307).
KÖHLER, H-D. i MARTÍN, A. (2011). Manual de la Sociología del trabajo y de las Relaciones laborales. op. cit. (Cap. 11: “Formación y empleo: cualificación y competencia professional” pp. 375-401). –També recomanada pel tema 8.
MARTIN, A. i LOPE, A. (1999). ¿Sirve la formación para tener empleo? Papers: Revista de sociologia, 58, 39-73.
VERD, J.M. i MASSÓ, M. (2007). Las competencias y el trabajo invisible en el trabajo administrativo de consultas externas hospitalarias. Papers: Revista de Sociologia, 83, 169-189.
Tema 6
FERNÁNDEZ STEINKO, A. (2001). El sabor agridulce de los grupos de trabajo. Cuadernos de Relaciones Laborales, 18, 257-283. – Recomanable també pels Temes 8 i 9.
GHARRON, E. i FREYSSENET, M. (1996). La “producción reflexiva” en la fábrica Volvo de Uddevalla. Sociología del Trabajo, 27,103-129.
- Veure també bibliografia tema 3.
Tema 7
ALÓS, R. (1999). Las políticas de desarrollo local en Cataluña. Papers: Revista de sociologia, 58, 75-93).
BECATTINI, G. (1989). Los distritos industriales y el reciente desarrollo italiano. Sociología del Trabajo, 5, 3-17.
BONAZZI, G. (1993). Modelo japonés, toyotismo, producción ligera: algunas cuestiones abiertas. Sociología del Trabajo, 18, 3-21.
CAPECCHI, V. (2003). La crisi del modelo emiliano: el aumento de los trabajos atípicos y de riesgo. Sociologia del Trabajo, 48, 17-43.
CASTILLO, J.J. (1991). Reestructuración productiva y organización del trabajo. A F. MIGUELEZ y C. PRIETO (Eds.), Las relaciones laborales en España (pp. 23-41). Madrid: Siglo XXI.
HARRISON, B. (1997). La empresa que viene. Barcelona: Paidós. (pp. 101-114 y 218-222).
LOPE, A., GIBERT, F. i ORTIZ, D. (2002). Atajar la precariedad laboral. Barcelona: Icaria. (pp. 127-142)
PRIETO, C. (1999). Globalización económica, relación de empleo y cohesión social. Papers: Revista de sociologia, 58, 13-37.
Tema 8
KÖHLER, H-D. i MARTÍN, A. (2011). Manual de la Sociología del trabajo y de las Relaciones laborales. op. cit. (Cap. 11: “Formación y empleo: cualificación y competencia profesional”: pp. 375-401). – També recomanada pel tema 8.
MARTÍN, A. i LOPE, A. (1993). Dinámica delas cualificaciones y políticas de recursos humanos. Economía y Sociología de la Empresa, 21-22, 115-127.
Tema 9
BOLTANSKI, L. i CHIAPELLO, È.(2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.
PRIETO, C. (1992). Cambios en la gestión de la mano de obra: interpretaciones y crítica. Sociología del Trabajo, 16, 77-101.
Tema 10
GARCÍA CALAVIA, M. A. (2009). ¿Hacia dónde van las relaciones laborales en los centros de trabajo? Sociología del Trabajo, 67, 39-70.
ESCUDERO RODRIGUEZ, R. (Coord.) (2008). La negociación colectiva en España: Un enfoque interdisciplinar. Madrid: CONC-Ediciones Cinca. (Caps. 2, 3 i 4).
(*) La bibliografia obligatòria apareix destacada en negreta.