Avaluació de programes i polítiques públiques
Codi: 100443 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500257 Criminologia | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pedro Jurado de los Santos
- Correu electrònic:
- Pedro.Jurado@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No es contemplen. L'assignatura forma part de les dues mencions de grau.
Objectius
Avaluació de programes i polítiques públiques en la titulació:
Es tracta d’una assignatura de quart curs, obligatòria que desenvolupa el procés d’avaluació des d’una perspectiva disciplinar i professional que arrela en l’avaluació de programes, sense oblidar les seves connexions amb el disseny i seguiment dels mateixos.
- Reflexionar en torn als conceptes relacionats amb el procés d’avaluació plans i programes de formació i/o intervenció social.
- Dissenyar, desenvolupar i avaluar plans, programes, projectes i activitats per a intervenir en contextos d’intervenció/prevenció, específicament a l'àmbit criminològic.
- Analitzar models d’avaluació de programes aplicats a diferents situacions.
- Dissenyar processos d’avaluació diferencial (des de l’avaluació diagnòstica -inicial fins l’avaluació d’impacte).
- Redactar informes i expressar-se oralment amb rigor tècnic i capacitat comunicativa.
Competències
- Aplicar un programa de prevenció de la criminalitat en l'àmbit comunitari.
- Avaluar els resultats d'un programa de prevenció o intervenció amb referència a la delinqüència.
- Demostrar que es comprenen els models de prevenció i intervenció de la criminalitat més adequats per a cada problema específic.
- Dissenyar un programa de prevenció de la criminalitat.
- Redactar un treball acadèmic.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar les tècniques d'avaluació del risc i les necessitats criminògenes d'una persona per determinar la proposta d'intervenció.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar un model avaluatiu eficaç per a detectar les necessitats d'intervenció criminològiques en població penal
- Aplicar un programa de prevenció orientat als agents de control.
- Demostrar que coneix els mitjans i procediments científics orientats a la prevenció del delicte.
- Desenvolupar de manera eficaç un programa de prevenció de la delinqüència en l'àmbit comunitari.
- Fer una anàlisi de resultats d'un programa de prevenció de la delinqüència.
- Redactar un programa de prevenció de la delinqüència.
- Redactar un treball acadèmic.
- Saber elaborar un programa de prevenció social de la delinqüència.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar adequadament els programes de prevenció i intervenció criminològica.
Continguts
|
Avaluació de programes i polítiques públiques
|
Metodologia
El plantejament metodològic de l’assignatura parteix de centrar l’activitat del procés en l’aprenentatge de l’alumne. Per tal de permetre l’assoliment d’aquest principi, l’estudiant haurà de ser actiu i autònom en tot el procés, essent missió del docent ajudar-lo en aquesta tasca. En aquest sentit, el professorat, 1) donarà suport a l’estudiantat en tot moment aportant la informació i els recursos necessaris per a que es doni l’aprenentatge, 2) vetllarà per l’aprenentatge autònom de l’estudiantat proposant-li diferents activitats d’ensenyament aprenentatge (individuals i grupals, teòriques i pràctiques) sota el principi de multivarietat metodològica.
Sota aquest plantejament, l’assignatura s’estructura, en el seu disseny i desenvolupament, en el tipus d’activitats d’ensenyament aprenentatge que detallem i concretem tot seguit:
|
Activitat |
Hores |
Metodologia |
Resultats Aprenentatge |
|
Presencial en gran grup |
19,5 |
Permeten la presentació dels continguts alhora que participar activament en llur desenvolupament. Malgrat ser una tipologia d’activitat on el protagonisme pot recaure excessivament en la figura docent, cal fomentar la participació activa de l’alumnat, especialment compartint elsaprenentatges que s’han assolit o que s’estan assolint. En aquest moment, per exemple, es quan es presenten les activitats pràctiques, normalment en forma de casos o Aprenentatge Basat en Problemes, que formaran part de l’assignatura i que es realitzaran individualment o grupalment |
E21.02, E22.01, E28.02, T05.00 |
|
Seminaris |
19,5 |
Permeten treballar en grups mitjans (25 persones aprox.) per tal de reforçar i complementar el treball individual i de grup petit (3-5 persones aprox.). És alhora l’espai adequat per al debat i per personalitzar amb un treball que s'ha de semblar el més possible al que l'alumnat farà professionalment: l'anàlisi d'una realitat i el disseny d'un programa de prevenció, aprofitant els aspectes teòrics que s'hagin anat incorporant. Els seminaris s'estructuraran al voltant del treball grupal. |
E21.02, E22.01, E28.02, T01.00, T02.00, T03.00 |
Es tindrà un programa detallat de totes les activitats a l'inici d'impartició de l'assignatura.
Les classes s'iniciaran amb puntualitat.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup: teoria i anàlisi de casos (individual amb discussió grupal). | 19,5 | 0,78 | 2, 3, 5, 6, 10, 11, 13 |
| Seminaris: Anàlisi pràctiques i disseny d'avaluació d'un programa de prevenció (activitat grupal). | 19,5 | 0,78 | 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura dels dossiers-unitats didàctiques de l'assignatura i propis; recull dels casos treballats; elaboració d'informes i anàlisis breus. Elaboració en grup i lliurament d'un disseny i informe d'avaluació d'un programa de prevenció. | 106 | 4,24 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13 |
Avaluació
Evidències d'avaluació
Disposarem de tres tipus d’evidències:
1. Pràctiques de caracter grupal (disseny de la planificació de l'avaluació d'un programa)
2. Proves teòrico-pràctiques de caràcter individual (relatives a coneixements teoric-pràctics amb relació als continguts i objectius de l'assignatura)
3. Presentació oral individual/grupal (anàlisi d'un o més plans, programes o projectes ja existents), amb aportació d'evidències analizades més enllà del treball presencial, especialment pel que fa a l'ampliació dels casos o problemes plantejats a l'aula, i sempre amb lligam amb la teoria treballada.
Cal tenir en compte, però, que sempre hi haurà revisions per part del docent a iniciativa de l'alumna/e, dins del context de l'avaluació contínua o formativa.
Treball del grup
El disseny grupal d'un pla d'avaluació té una finalitat formativa des del punt de vista de la seva avaluació, ja que podrà ser revisat pel grup en funció de la tasca lliurada. Aquesta revisió es farà en els seminaris que es consideren presentant els resultats del treball grupal, a més, a la resta de companys i companyes. La puntuació d'aquest programa dissenyat tindrà lloc després del seu lliurament per escrit i de l'exposició oral de defensa que tindrà lloc a continuació. Aquesta defensa tindrà el caràcter d'avaluació sumativa per a aquesta part grupal.
Recuperació
Pel seu caràcter, la recuperació implicarà la correcció dels elements d'aprenentatge no assolits, o bé la incorporació de noves evidències per part de l'alumna/e que demostrin l'assoliment de les competències demandades.
La realització de tots els treballs és conditio sine qua non per superar l'assignatura. En cas que quedin algunes parts de treballs pendents es podran realitzar i/o lliurar en la data concreta en finalitzar l’assignatura, sempre i quan parlem d'acabar realitzacions ja treballades formativament.
Altres aspectes de l'avaluació
Cada situació individual que no s’ajusti al que està escrit haurà de comunicar-se al professor de l’assignatura per tal d’habilitar les avaluacions pertinents.
L'assistència a classe és de caràcter obligatòri. Per a ser avaluat, cal justificar un mínim del 80%, sense comptabilitzar les faltes justificades.
S'aplicarà la normativa anti-copia i anti-plagi; en cas positiu, l'alumnat corresponen tindrà l'assignatura suspesa.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmen dels continguts teòrics i pràctics | 50 % | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 13 |
| Presentació oral del pla d'avaluació d'un programa o projecte. | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Seguiment del pla d'avaluació dissenyat per l'alumnat; correcció del programa final (informe escrit); activitat grupal | 30 % | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Bibliografia general
Agencia Estatal de Evaluación de la Calidad (2010) Fundamentos de evaluación de políticas públicas. Madrid: Ministerio de Política Territorial y Administración Pública. Recuperat de: http://www.aeval.es/comun/pdf/evaluaciones/Fundamentos_de_evaluacion.pdf).
Banco Mundial (2004) Seguimiento y evaluación: instrumentos, métodos y enfoques. Washington: Banco Mundial.
Comas, D. (2008). Manual de evaluación para políticas, planes, programas y actividades de juventud. Madrid: Observatorio de la Juventud en España. Servicio de Documentación y Estudios. Recuperat de: http://xuventude.xunta.es/uploads/Manual_de_evaluacin_para_polticas_planes_programas_y_actividades_de_juventud.pdf
Frühling, H. (2012). La eficacia de las políticas públicas de seguridad ciudadana en América Latina y el Caribe. Cómo medirla y como mejorarla. Banco Interamericano de Desarrollo (BID). Recuperat de https://publications.iadb.org/publications/spanish/document/La-eficacia-de-las-pol%C3%ADticas-p%C3%BAblicas-de-seguridad-ciudadana-en-Am%C3%A9rica-Latina-y-el-Caribe-Como-medirla-y-como-mejorarla.pdf
Loinaz, I. (2017). Manual de evaluación del riesgo de violencia: metodología y ámbitos de aplicación. Madrid: Edcs. Pirámide
Martínez Mediano, Catalina (2017). Evaluación de programas. Madrid: UNED
Nirenberg, O.;Brawerman, J. y Ruíz, V. (2000) Evaluar parala transformación. Innovaciones en la evaluación de programas y proyectos sociales, Buenos Aires: Paidos
Osuna, J.L., y Márquez, C. (Drts.) (2002). Guía para la evaluación de políticas públicas. Sevilla: Instituto de Desarrollo Económico(Recuperat de: http://siare.clad.org/siare/innotend/evaluacion/manualeval.pdf).
Tejada, J. y Giménez, V. (Coord.) (2001). Formación de formadores. Escenario institucional, Madrid: Thomson
Bibliografia específica
Es presentarà amb el desenvolupament del programa de la materia, d'acord amb els interessos de l'alumnat cara a la superació de les competències de l'assignatura.
(NOTA: La bibliografía obligatòria es definirà a l'inici del curs)