Logo UAB
2020/2021

L'Època de la Il·lustració

Codi: 100362 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500501 Història OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Xavier Camprubí Pla
Correu electrònic:
FrancescXavier.Camprubi@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

David Ferré Gispets
Daniel Aznar Martinez

Prerequisits

Es recomana haver cursat les assignatures L'Època de la Reforma i L'Època del Barroc.

Objectius

L'assignatura pretén donar una visió global de la història del segle XVIII posant una atenció especial en la història d’Europa. El fenomen de la Il·lustració, considerat en un sentit ampli, constitueix el nucli i fil conductor del temari. Precisament amb l’explicació d’aquest, i la participació dels alumnes (a través d’exercicis i lectures programades) es pretén facilitar els elements fonamentals per tal d’adquirir un coneixement adequat dels principals esdeveniments i de la problemàtica del període; així com estimular l’interès pel contacte directe amb els textos de l’època i pel coneixement de les pautes principals de la historiografia actual.

 

Competències

  • Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Dominar els conceptes bàsics diacrònics i temàtics propis de la ciència històrica.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aprendre de manera autònoma.
  2. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  3. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  4. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  5. Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
  6. Identificar i analitzar les tensions econòmiques, socials i polítiques que marquen el pas de l'edat mitjana a l'època moderna
  7. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  8. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  9. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
  10. Treballar en equip respectant tots els punts de vista.
  11. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
  12. Valorar l'enfocament de les diferents branques de la recerca històrica que estudien l'Època Moderna

Continguts

 
EUROPA I EL MÓN AL SEGLE XVIII
 

1. Cap a una nova concepció de les relacions Europa-Món

2. Estats i nacions a l’Europa del segle XVIII

3. Velles i noves potències en lluita per l’hegemonia

ABSOLUTISME I IL.LUSTRACIÓ

4. Enciclopedisme i Il·lustració

5. Reformisme i Absolutisme Il·lustrat

EXPANSIÓ ECONÒMICA, CRISI D’ANTIC RÈGIM I REVOLUCIÓ

6. Expansió demogràfica i expansió econòmica. Foment i transformacions de les activitats econòmiques

7. Els orígens de la Revolució francesa

Metodologia

Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.

Participació activa a sessions de seminari i/o de tutoria dirigides pel professor.

Lectura comprensiva de textos.

Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

Preparació de presentacions orals.

Estudi personal.

 

1. Classes teòriques: Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica; descriure les estructures socials i polítiques del segle XVIII; avaluar críticament els models socials que expliquen el segle XVIII

2. Activitats supervisades: Resolució de dubtes i manteniment de discussions sobre continguts específics de la matèria, pràctiques i seminaris; resolució de dubtes i manteniment de discussions sobre continguts específics de la matèria, pràctiques i seminaris; realització i correcció d’exercicis pautats d’aprenentatge

3. Estudi personal i activitats autònomes: analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica; avaluar críticament els models socials que expliquen l’evolució del segle XVIII; Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca de informació bibliogràfica. Elaboració d’un vocabulari específic de l’època.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 54 2,16 3, 4, 5, 6, 8, 12
Tipus: Supervisades      
Tutoria 15 0,6 7, 8, 10
Tipus: Autònomes      
Activitat autònoma de l'alumne 75 3 1, 2, 7, 8, 11

Avaluació

 

- Al llarg del curs els alumnes hauran de dur a terme un seguit d’activitats avaluables: una exposició oral, un treball de caràcter bibliogràfic i una prova escrita. La prova oral equivaldrà al 20% de la nota final, el treball bibliogràfic al 40% i l’examen escrit al 40%.

- Les activitats d’avaluació es programaran al llarg del curs acadèmic. Les dates de realització de les activitats i del lliurament dels treballs seran comunicades a l’alumnat amb antelació suficient.

- L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades.

- En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

- Es tindran en compte els casos particulars que de manera adequadament justificada hagin de ser objecte d’un tractament particular.

- En tots els exercicis d’avaluació es tindrà especialment en compte: a) la capacitat de l’alumne per avaluar críticament els models socials i econòmics que expliquen l’evolució del segle XVIII, b) la utilització de manera apropiada del vocabulari específic produït per cada sector social i cultural estudiat, i c) la utilització apropiada del lèxic propi de la disciplina.

- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà0.

- En les activitats escrites es tindran en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització serà de 0,1 punts sobre la nota final per cada falta comesa. Les faltes repetides suposaran una penalització màxima del 10% de la nota de la prova realitzada.

- En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l’estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast. En aquest supòsit, la prova oral podrà ser substituïda per una prova escrita, mantenint la mateixa ponderació.

 

Recuperació

- Els alumnes que hagin dut a terme les activitats avaluatives i no hagin obtingut la qualificació d’aprovat podran presentar-se a un examen de recuperació. La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació serà de 5,0 (Aprovat).

- L’alumne que no realitzi les activitats d’avaluació obligatòria programades al llarg del curs per valor superior al 60% de la nota final serà qualificat amb un «No Avaluable» i no podrà presentar-se a la recuperació.

- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l’assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l’alumnat que ja hagués aprovat l’assignatura en el procés normal d’avaluació continuada.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposicions orals i participació activa 20% 2 0,08 2, 3, 4, 5, 7, 10
Proves escrites de teoria 40% 2 0,08 1, 6, 8, 9, 11, 12
Treballs 40% 2 0,08 2, 5, 6, 8, 11, 12

Bibliografia

- ANDERSON,M.S.: Europa en el siglo XVIII, Madrid 1964, Aguilar.

- BLANNING, T.C.W. (ed.): El siglo XVIII. Europa 1688-1815, Barcelona 2002, ed. Crítica.

- BLACK, Jeremy: La Europa del siglo XVIII (1700-1789), Madrid 1997, ed. Akal.

- CONDORCET, DE GOUGES (y otros): La Ilustración olvidada. La polémica de los sexos en el siglo XVIII, Edición de Alicia H. Puleo y presentación de Cèlia Amorós, Madrid 1993 de.Anthropos.

- DELON, Michel: Dictionnaire européen des Lumières, París 1997, PUF.

- DEVÈZE, Michel: L’Europe et le monde à la fin du XVIIIè siècle, París 1970, Albin Michel.

- FERRONE, Vincenzo- ROCHE, Daniel: Diccionario histórico de la Ilustración, Madrid 1998, ed. Alianza.

- GARCÍA CÁRCEL, Ricardo (coord.): Historia de España. Siglo XVIII. La España de los Borbones, Madrid 2002 ed. Cátedra.

- HONTANILLA, Ana: El gusto de la razón. Debates de arte y moral en el siglo XVIII español, Madrid 2010 ed. Iberoamericana.

- IM HOF,Ulrix: La Europa de la Ilustración, Barcelona 1993, Crítica.

- LOUDEN, R.B.: The World We Want: How and Why the Ideals of the Enlightenment Still Elude Us, Oxford U.P. 2007

- MUNCK, Thomas: Historia social de la Ilustración, Barcelona 2001 ed. Crítica

- OUTRAM, Dorinda: The Enlightenment, Cambridge 1995

- PAQUETTE, Gabriel B.: Enlightenment, Governance and Reform in Spain and its Empire, Cambridge 2008

- PONTON, Gonzalo: La lucha por la desigualad. Una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, Barcelona 2016

- ROURA, Lluis: "Il·lustració i projectes per al país" dins ALBAREDA, J.(dir): Catalunya, naciód'Europa, 1714-2014, vol.I Barcelona, 2013

- RUDÉ, George: Europa en el siglo XVIII. La aristocracia y el desafío burgués, Madrid 1978, Alianza.

- SOBOUL,Albert - LEMARCHAND,Guy - FOGEL,Michèle.: El Siglo de las Luces. Los inicios, 1715-1750, Madrid 1992, ed. Akal.

- VOVELLE,Miche - LEMARCHAND,Guy - GILLI,Marita - CUBELLS,Monique: Le Siècle des Lumires. L’apogée, 1750-1789, 2 vols Paris 1997, PUF.

- VOVELLE,Michel (ed.): El Hombre de la Ilustración, Madrid 1995 ed. Alianza.

- WILLIAMS, D. (de.): The Enlightenment, Cambridge U.P. 1999