Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
2500243 Estudis Clàssics | OT | 3 | 0 |
2500243 Estudis Clàssics | OT | 4 | 0 |
2500501 Història | OB | 2 | 1 |
2503702 Ciències de l'Antiguitat | OB | 3 | 1 |
No existeix cap prerequisit específic, si be és recomanable que els estudiants interessats tinguin nocions bàsiques d'Història Antiga.
L'assignatura es centrarà en l'anàlisi dels processos socials i dels sistemes econòmics generats als móns pròxim-oriental i greco-romà. A més d'abordar els elements socials i econòmics propis dels estats pròxim-orientals, així com de grecs i romans, plurals i en continua evolució, s'analitzarà l'impacte que va tenir l'expansió comercial i militar protagonitzada per aquests en els seus respectius àmbits geogràfics d'actuació, tractant casos concrets d'estudi.
Al final del curs, l'alumne ha d'assolir un coneixement bàsic de les principals estructures socials i econòmiques tant del món pròxim-oriental com del greco-romà, així com ser capaç d'analitzar, processar i interpretar qualsevol mena de material addicional, tant fonts primàries com secundàries (bibliografia), demostrant una primera assimilació dels principis bàsics de la metodologia de la recerca històrica.
1: Presentació de l'assignatura.
2: Economia i sociedad en el Món Antic. Conceptes econòmics.
3: Les societats del Pròxim Orient.
4: Ciutat - Imperi.
5: Poder - Palau.
6: Subsistència - Casa.
7: Colonitzacions Mediterrànies.
8: De la hegemonia econòmica a la política (1). La civitas.
9: De la hegemonia econòmica a la política (2). La provincia.
10: Moneda - Comerç.
11: Negotium.
12: Otium.
13: Formes de dependència.
14: Sistemes de poder.
15: Cristianisme.
- Assistència a sessions teòriques dirigides pel professor/a.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de mapes, gràfiques, documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 35 | 1,4 | 9, 13, 14, 18, 19, 24, 25, 27, 29, 30, 34, 39, 43, 52, 62, 67, 70, 73 |
Estudi comprensiu de textos i documents de l'antiguitat | 5,5 | 0,22 | 1, 8, 9, 18, 24, 27, 31, 41, 50, 52, 53, 65, 67, 73 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | 8, 17, 19, 34, 46, 55, 61, 67 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal. Lectura comprensiva de textos i intepretació de documents | 45 | 1,8 | 1, 10, 13, 14, 15, 16, 26, 27, 31, 52, 55, 61, 67, 68, 71, 72, 74 |
Redacció de ressenyes, treballs i anàlisis | 15 | 0,6 | 9, 11, 15, 16, 17, 20, 26, 28, 32, 36, 37, 38, 48, 55, 56, 57, 68, 69, 70, 71, 72 |
L'avaluació de l'assignatura es farà a partir dels següents exercicis específics.
Examen
Prova escrita composta per una qüestió (a triar entre dues preguntes propostes) de caire reflexiu a resoldre dins del temps d'una classe (90 minuts) a partir de les dades exposades al llarg del semestre. (40 %)
Activitat Bibliogràfica
Cerca d'articles relacionats amb un tema concret (triat pel docent) dins d'un llistat de revistes presents a l'hemeroteca. (20 %)
Seguiment Conferència
Breu resum escrit que determinarà la comprensió de detall al voltant dels continguts explicats a una de les conferències que tindran lloc durant el quadrimestre organitzades per l'àrea d'Història Antiga a la Facultat de Lletres. (10%)
Activitat de Fonts Primàries i Comprensió Lectora
Aquesta activitat consta de dues parts:
a) Recull de les fonts primàries que apareixen referenciades al article proposat pel docent (10% de la nota final).
b) Lectura i exposició escrita dels punts principals del article proposat (20% de la nota final).
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 40% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat Bibliogràfica | 20% | 10 | 0,4 | 4, 10, 15, 16, 20, 28, 38, 55, 57, 61, 62, 63, 67, 71, 72, 74 |
Activitat de Fonts i Comprensió Lectora | 30% | 20 | 0,8 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 15, 16, 20, 21, 22, 26, 27, 31, 32, 33, 37, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 47, 48, 49, 50, 52, 53, 54, 55, 57, 58, 59, 60, 62, 64, 65, 66, 67, 68, 69, 71, 72, 73 |
Examen | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 9, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 32, 34, 35, 36, 39, 43, 46, 48, 51, 52, 54, 62, 63, 67, 70, 73 |
Seguiment Conferència | 10% | 3 | 0,12 | 1, 11, 13, 14, 18, 28, 32, 34, 36, 48, 56, 57, 62 |
OBRES GENERALS.
- COTTERELL, A., Los orígenes de la civilización europea, Crítica, Barcelona 1986.
- DUBY, G. (ed.), Atlas histórico mundial, Debate, Madrid 2001.
- GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., Diccionario de Términos del Mundo Antiguo, Alianza, Madrid 1999.
- HOWATSON, M.C. (dir.), Dictionnaire de l'Antiquité, Robert Laffont, París 1993.
- KINDER, H.; HILGEMANN, W., Atlas Histórico Mundial, Istmo, Madrid 1999.
- ROLDÁN HERVÁS, J.M. (dir.), Diccionario Akal de la Antigüedad hispana, Akal, Madrid 2006.
- SPEAKE, G. (ed.), Diccionario Akal de Historia del Mundo Antiguo, Akal, Madrid 1999.
PR'OXIM ORIENTE/EGIPTE.
- COTTERELL, A. (ed.), Historia de las civilizaciones antiguas, vol. I, Crítica, Barcelona 1984.
- GELB, I.J., Historia de la escritura, Alianza, Madrid 1993.
- GONZÁLEZ-WAGNER, C., El Próximo Oriente Antiguo, Síntesis, Madrid 1993.
- GRIMAL, N., Historia del Antiguo Egipto, Akal, Madrid 1996.
- KEMP, B.J.: El Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Crítica, Barcelona 1992.
- KLIMA, J., Sociedad y cultura en la Antigua Mesopotamia, Akal, Madrid 1983.
- MARGUERON, I.-C., Los mesopotámicos, Cátedra, Madrid 2002.
- LIVERANI, M., El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona 1995.
- PADRÓ, J., Historia del Egipto faraónico, Alianza, Madrid 2001.
- REDMAN, C.L., Los orígenes de la civilización, Crítica, Barcelona 1990.
- SERRANO DELGADO, J.M., Textos para la historia antigua de Egipto, Cátedra, Madrid 1993.
- TRIGGER, B.G. et alii, Historia del Egipto Antiguo, Crítica, Barcelona 1997.
GRÈCIA/ROMA.
- BERNET, A., Les chrétiens dans l'Empire Romain, Perrin, París 2003.
- BRUNT, P.A., Conflictos sociales en la República romana, Buenos Aires 1973.
- COTTERELL, A. (ed.), Historia de las civilizaciones antiguas, vol. II, Crítica, Barcelona 1984.
- ÉTIENNE, R., La vida cotidiana en Pompeya, Temas de Hoy, Madrid 1992.
- FINLEY, M.I., El mundo de Odiseo, FCE, México 1961.
- GRIMAL, P., El siglo de Augusto, Buenos Aires 1970.
- GRIMAL, P., La formación del Imperio romano, Siglo XXI, Madrid 1990.
- GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid 1995.
- GUZMÁN GUERRA, A.; GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., Alejandro Magno, Alianza, Madrid 2004.
- HARRIS, W.V., Guerra e imperialismo en la Roma republicana, Siglo XXI, Madrid 1989.
- HUMBERT, M., Institutions politiques et sociales de l'Antiquité, Précis Dalloz, París 1986.
- LANE FOX, R., The Classical World, Penguin, Londres 2006.
- LOPEZ BARJA, P., Historia de Roma, Akal Textos, Madrid 2004.
- MOSSÉ, C., Historia de una democracia: Atenas, Akal, Madrid 1987.
- MARROU, H.-I., Historia de la educación en la Antigüedad (2 vols.), Akal, Madrid 1985.
- NICOLET, C., Roma y la conquista del mundo mediterráneo (2 vols), Labor, Barcelona 1982.
- ROLDÁN HERVÁS, J.M., Citerior y Ulterior, Istmo, Madrid 2001.
- ROUGÉ, J., Les institutions romaines, Armand Colin, París 1969.- SYME, R., La Revolución Romana, Taurus, Madrid 1989.
- VV. AA., Historia del mundo clásico a través de sus textos (2 vols.), Alianza, Madrid 1999.