Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500501 Història | FB | 1 | 1 |
Tractant-se d'una assignatura de primer curs, no hi ha cap requisit en particular.
Aquesta assignatura analitzarà els principals processos polítics i socials, així com els fets culturals de les civilitzacions del Pròxim Orient i Europa durant l’Antiguitat. S’explicarà com es van generar i van fer-se efectius els poders polítics des del seu origen, al Pròxim Orient, fins a la cristalització del model de la ciutat-estat (s. VIII a.C.) i el sorgiment dels Imperis antics, en especial el romà, que va assolir la unió política del Mediterrani.
1: Presentació de l'assignatura. La Història Antiga.
2: Pròxim Orient (IV-III mil·lennis a.C.).
- El creixent fèrtil. La revolució urbana a Mesopotàmia.
- La gènesi de l’Estat a Mesopotàmia i Egipte. Del temple al palau.
3: Pròxim Orient (II-I mil·lennis a.C.).
- Els imperis de la perifèria mesopotàmica i l’expansionisme egipci.
- Els Imperis universals: assiris, neobabilònics i perses.
4: Grècia protohistòrica.
- El món minoic i micènic.
- L’Època Fosca i la societat homèrica. La formació de la “polis” i la colonització arcaica.
5: Grècia arcaica.
- Esparta i Atenes.
6: Grècia clàssica.
- Les guerres contra els perses.
- L’imperialisme atenenc. La Guerra del Peloponès.
7: Hel·lenisme.
- Alexandre Magne i els regnes hel·lenístics.
8: Roma monàrquica.
- Orígens de la ciutat.
- Les reformes de Servi Tul·li.
9: La República romana.
- Plebeus versus patricis.
- La conquesta romana: Roma a Itàlia i a la Mediterrània.
10: La crisi de la República.
- Dels Grac a les guerres civils.
11: L’Alt Imperi. El principat.
- D’August als Severs.
12: El Baix Imperi. El dominat.
- Crisi del segle III d.C. Reformes i caiguda.
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de mapes, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Estudi personal.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques i pràctiques d'àula | 50 | 2 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i treballs en grup | 15 | 0,6 | 2, 4, 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels materials del curs i Comentaris de Text i de Mapes | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir de 2 notes:
- AVALUACIÓ CONTÍNUA: Es proposaran 2/3 activitats pràctiques (comentaris de fonts primàries) de les quals s’haurà de lliurar un breu comentari per escrit.
- EXAMEN: Es farà en el horari de clase i consistirà en:
a) Test 30 preguntes.
b) Desenvolupar 2 temes, a escollir entre 4 opcions.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmens | 50 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8 |
Participació a seminaris | 10 % | 2 | 0,08 | 3, 10 |
Treballs escrits. Comentaris de Textes i mapes | 40 % | 5 | 0,2 | 9, 11, 12 |
BELTRAN LLORIS, F., MARCO SIMON, F. (1987), Atlas de Historia Antigua, Zaragoza.
BRAVO, G. (1994), Història del mundo antiguo. Una introducción crítica. Alianza, Madrid.
BRODRICK, M., MORTON, A.A., 2001, Diccionario básico de la Arqueología Egipcia. Barcelona.
CHRISTOL, M., NONY, D. (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras. Akal, Madrid.
CORNELL, T.J. (1999), Los orígenes de Roma. C, 1000-264 a.C, Crítica. Barcelona.
DOMINGUEZ MONEDERO, A., PLÁCIDO, D., GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., GASCÓ, F. (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1- Grecia, Alianza, Madrid.
FORNIS, C., (2003), Esparta. Historia, sociedad y cultura de un mito historiográfico, Crítica, Barcelona.
GARCIA MORENO, L., GASCÓ, F., ALVAR, J., LOMAS, F.J. (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2- Roma. Alianza, Madrid.
GARNSEY, P., SALLER, R. (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.
GIARDINA, A. (ed.) (1991), El hombre romano, Madrid.
GRIMAL, N. (1996), Historia del Antiguo Egipto, París.
KUHRT, A. (2001), El Oriente Próximo en la antigüedad (3000-300 a.C.), 2 vols., Barcelona.
LIVERANI, M. (1995), El Antiguo Oriente. Historia, sociedad, economía, Barcelona.
LÓPEZ BARJA, P., F.J. LOMAS (2004) Historia de Roma, Akal, Madrid.
SANMARTÍN, J., SERRANO, J.M. (1998), Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto,Madrid.