Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501572 Administració i Direcció d'Empreses | OT | 4 | 0 |
2501573 Economia | OT | 3 | 2 |
2501573 Economia | OT | 4 | 0 |
Introducció a l'Economia
Microeconomia I i II
Matemàtiques I i II
Desenvolupar la teoria per entendre i analitzar el comportament de les empreses.
TEMARI DETALLAT DELS CONTINGUTS
I. INTRODUCCIÓ
Delimitació del tema. Exemples de problemes d'organització industrial.
II. COMPETÈNCIA PERFECTA vs. MONOPOLI
II.1 Competència perfecte (Repàs de Microeconomia II)
Condicions favorables a la competència perfecta. Anàlisi a curt termini. Anàlisi a llarg termini.
II.2 Monopoli no discriminador
Monopolista uniproducte. Pèrdua general de benestar. Condicions de segon ordre. Monopolista multi-producte: el cas general; demandes dependents i costos independents ("good will effect"), demandes independents i costos dependents ("learning by doing").
II.3 Monopoli discriminador
Tipologia. Autoselecció i discriminació de segon grau. Discriminació de 3r grau: el cas continu. Tarifes en dos parts: La derivació d'una demanda lineal a partir d'unes preferències. Tarifes en dos parts amb discriminació perfecte i amb discriminació de segon grau. Comparacions amb el cas de preus uniformes.
III. EL PODER DE MERCAT
Concepte. Conseqüències. Arguments a favor i en contra de la concentració: Monopoli natural i eficiència dinàmica. Mesures de concentració.
IV. OLIGOPOLI AMB PRODUCTE HOMOGENI
IV. 1 Competència en quantitats
IV.1.1 Cournot
El cas asimètric. El cas simètric amb n empreses.
IV.1.2 Stackelberg
L'equilibri perfecte en subjocs en el model de Stackelberg. Exemples d'equilibris amb amenaces increïbles.
IV.1.3 Estructura delmercat i col•lusió
L’existència d’acords individualment racionals, eficients i equitatius, amb i sense transferències.
IV.2 Competència en preus
IV.2.1 La Paradoxa de Bertrand
El cas simètric. Supòsits necessaris per la paradoxa de Bertrand. El cas asimètric.
IV.2.2 El joc de Bertrand repetit i la col•lusió tàcita
Horitzó finit. Horitzó infinit i l'estratègia "gatell". Eliminació ad-hoc d'equilibris. El cas amb n empreses.
V. DIFERENCIACIÓ DE PRODUCTE
V.1 Diferenciació Horitzontal.
Exemples. La ciutat lineal. Preus fixos. El model de Hotelling amb preus variables.
V.2 Costos de cerca i costos de substitució.
VI. RESTRICCIONS DE CAPACITAT
Regles de racionament eficient i aleatòria. Demanda residual. Eliminació de la paradoxa de Bertrand. El joc d'elecció de capacitats. Equivalència amb Cournot.
Classes magistrals juntament amb sessions més aplicades que es dediquen a les resolució de problemes.
Tot el material docent estarà disponible exclusivament en format digital a l'aula Moodle del curs.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de pràctiques | 11,5 | 0,46 | 1, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Classes de teoria | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 12, 14, 15, 16, 17, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 14, 15, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi, Exercicis i Lectura | 95,5 | 3,82 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18 |
Process d’avaluació
L'avaluació del curs consistirà en un examen parcial, escrit, no lliberatori, amb un pes del 30%; un examen final, en part tipus test i en part escrit, amb un pes del 50%; i d'altres proves no lliberatòries (exercicis corregits a classe i exàmens tipus test), amb un pes del 20%. L'examen final inclourà tot el temari, incloent les llistes de problemes.
Un alumne es considera que és "No Avaluable" sempre i quan no hagi participat a cap de les activitats d'avaluació. Per tant, es considera que un estudiant que realitzi algun component de l'avaluació continuada ja no podrà optar a ser considerat com "No Avaluable".
Calendari d’activitats d’avaluació
Les dates de les diferents proves d'avaluació excepte l'examen final s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.
La data de l'examen final de l'assignatura està programada en el Calendari d'Exàmens de la Facultat.
"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent." Apartat 1 de l'Article 115. Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)
Els estudiants i les estudiantes de la Facultat d'Economia i Empresa que d'acord amb el paràgraf anterior necessitin canviar una data d'avaluació han de presentar la petició omplint el document Sol·licitud reprogramació prova https://eformularis.uab.cat/group/deganat_feie/reprogramacio-proves
Procediment de revisió de les qualificacions
Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en que es publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informarà del procediment, lloc, data i hora de la revisió d'exàmens d'acord amb la normativa de la Universitat.
Prova de Recuperació
“Per participar al procés de recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats que representi un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.” Apartat 3 de l'Article 112 ter. La recuperació (Normativa Acadèmica UAB).
Per poder presentar-se a la prova de recuperació, els estudiants i les estudiants han haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura entre 3,5 i 4,9.
La nota de la prova de recuperació sera qualitativa, amb dues possibles opcions: apteo no apte. Si la nota obtinguda és ”apte”, la nota numèrica serà igual a 5. Si l’alumne obté una qualificació de “no apte”, no superarà l’assignatura i la seva nota final serà la nota prèvia a la recuperació.
La data d’aquesta prova estarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.
Irregularitats en actes d’avaluació
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat quepugui conduir a unavariació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". Apartat 10 de l'Article 116. Resultats de l'avaluació. (Normativa Acadèmica UAB)
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen Final | 50% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
Examen parcial | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Otras pruebas de evaluación continuada | 20% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18 |
Els llibres fonamentals per a seguir el curs són:
- Luís Cabral, Economia Industrial, McGraw Hill, 1997.
- Jean Tirole, La Teoria de la Organización Industrial, Ed. Ariel, 1990.
- Xavier Martínez-Giralt (MG), Organització Indrustrial: Comportament Estratègic i Competència, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.
També resulten útils per a seguir el curs:
- Hal R. Varian (Varian I), Microeconomía Intermedia: Un Enfoque Moderno, ed. Antoni Bosch, qualsevol edició.
- Hal R. Varian (Varian II), Análisis Microeconómico, 2a. edición ampliada, Ed. Antoni Bosch, 1986. (Encara que hi han edicions posteriors, les referències del temari són a aquesta edició de 1986.)
Si es vol aprofundir en algun dels temes tractats (de forma totalment opcional), es recomana el llibre
- L. Cabral, Readings in Industrial Organisation, Blackwell 2000.