Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 3 | 2 |
És recomanable haver cursat i aprovat l’assignatura de segon curs: “Ensenyament i aprenentatge de coneixement del medi natural, social i cultural”.
- Analitzar els principals conceptes de les ciències socials
- Analitzar i valorar els problemes que planteja l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials en l’Educació Primària.
-Analitzar i valorar críticament propostes i materials didàctics de l’àrea de Ciències Socials per a l’educació primària.
-Dissenyar una proposta de seqüència didàctica per a la intervenció a l’aula de Ciències Socials.
1. El coneixement geogràfic, històric i social a l’aula
1.1. Models didàctics per a la construcció de l’espai geogràfic a l’aula.
1.2. Models didàctics per treballar el temps històric a l’aula.
1.3. La perspectiva de l’ensenyament i aprenentatge a partir de la solució de problemes socials rellevants.
2. El procés d’ensenyament i aprenentatge del coneixement social
2.1. Models de seqüències didàctiques en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
2.2. Metodologies i estratègies per a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.
2.3. Recursos, materials didàctics i ús de les TIC en l’ensenyament de les ciències socials.
Aquesta assignatura s'ha planificat tenint en compte que hi haurà:
- exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari
- debats i discussions en grups reduïts per part de l'alumnat per analitzar i elaborar informes d'avaluació, estudi i/o resolució de casos
- aprenentatge cooperatiu per part de l'alumnat per aprofundir en els continguts i temàtiques treballades durant les exposicions magistrals
- una sortida a un espai natural i/o urbà i/o a equipaments culturals per treballar els recursos didàctics de les sortides del medi social i cultural
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Espais de treball en grup reduïts supervisat pel professorat on mitjançant l'anàlisi i/o l'elaboració de materials curriculars, l'estudi i/o resolució de casos, activitats de camp, i altres activitats s'aprofundeix en els continguts (petit grup) | 6 | 0,24 | 2, 6, 7 |
Exposicions del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants (gran grup) | 25 | 1 | 3, 6, 7 |
Treball de camp - sortida i estudi del medi social i cultural (gran grup) | 7 | 0,28 | 4, 5, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Revisió, supervisió i avaluació de les tasques desenvolupades al llarg de l'assignatura (lectures, informes, estudis de cas, treball de camp, disseny de materials, exposicions...) | 25 | 1 | 2, 6, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Anàlisi de lectures i propostes d'innovació didàctiva, realització d'informes, disseny d'activitats, anàlisi i resolució de casos. | 62 | 2,48 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1. Disseny i valoració d'una unitat didàctica per l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les ciències socials. Activitat en grup | 35% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
2. Elaboració d'un informe valoratiu i justificatiu d'una unitat didàctica. Activitat individual | 35% | 0 | 0 | 2, 5 |
3. Exposició oral en grup de la unitat didàctica dissenyada i coavaluació d'altres | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 7 |
4. La sortida de camp: disseny d'una proposta didàctica, participació i assistència. Activitat en grup | 15% | 0 | 0 | 4, 5, 8, 9 |
Bibliografia obligatòria
SANTISTEBAN, A.; PAGES, J. (2011) Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria. Ciencia Sociales para comprender, pensar y actuar. Madrid: Ed. Síntesis.
Bibliografia recomendada
AUDIGIER, F. (1993). Pensar la geografia escolar. Un repte per a la didàctica. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 21: 15-33.
AUDIGIER, F.; TUTIAUX-GUILLON, N. (dirs.) (2004). Regards sur l’histoire, la géographie et l’éducation civique à l’école élémentaire. París: INRP.
BALE, J. (1989). Didáctica de la geografía en la escuela primaria, Madrid: MEC/Morata.
BATLLORI, R. (2002). La escala de análisis: un tema central en didáctica de la Geografía. Íber, 32: 6-18.
BENEJAM, P. (2003). Los objetivos de las salidas. Íber 36, 7-12.
BENEJAM, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Rosa Sensat.
COOPER, H. (2002). Didáctica de la historia en la educación infantil y primaria. Madrid: Morata.
FERNÁNDEZ, V.; GUREVICH, R. (coord.) (2007): Geografía. Nuevos temas, nuevas preguntas. Un temario para su enseñanza. Buenos Aires. Biblos.
FERRAS, R., CLARY, M., (1987). Cartes et modèles à l´école. Montpellier: GIP Reclus.
FERRO, M. (1990). Cómo se cuenta la historia a los niños en el mundo entero. México: Fondo de Cultura Económica.
GIOLITTO, P. (1992). Enseigner la géographie à l’école. París: Hachette Éducation.
GIRARDET, H. (2001). Insegnare storia. Risorse e contesti per i primi apprendimenti. Firenze: La Nuova Italia.
GONZÁLEZ, G. & GUTIÉRREZ, M (2018). Pensamiento crítico. Perspectiva Escolar. No 398. Pag. 5-7
LAURIN, S. (2001). Éduquer à la pensée en géographie scolaire : cerner ce quelque chose de fondamental. Gohier, C.; Laurin, S. (dir.), Entre culture, compétence et contenu : la formation fondamentale, un espace à redéfinir. Québec, Les Éditions Logiques, 195-229.
OLLER, M. (1999). Trabajar problemas sociales en el aula, una alternativa a la transversalidad. García Santamaría, T. (coord.). Un currículum de Ciencias Sociales para el siglo XXI. La Rioja: Universidad de La Rioja / Asociación Universitaria del Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales, 123-129.
ORTEGA, D. & PAGÈS, J. (2017). Literacidad crítica, invisibilidad social y género en la formación del profesorado de Educación Primaria. REIDICS: Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales, 1, 102-117.
PAGÈS, J.; SANTISTEBAN, A. (2010). La enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico en la educación primaria. Caderno Cedes (Centro de Estudos Educação e Sociedade), vol. 30, 82, 281-309. Monográfico: “Educar para a compreensão do tempo”. Campinas - Brasil.
SANTISTEBAN, A.; PAGÈS, J. (2006). La enseñanza de la historia en educación primaria. Casas, M.; Tomàs, C. (coord.). Educación primaria. Orientaciones y recursos. Madrid: Praxis. 468/129-468/160.
SOUTO, X. M. (1998): Didáctica de la geografía. Problemas sociales y conocimiento del medio. Barcelona: Ediciones del Serbal.
STOW, W. & HAYDN, T. (2000). Issues in the teaching of chronology, en Arthur, J. & Phillips, R. (ed.): Issues in History Teaching, 83-97. London: Routledge.
SUBIRATS, M.; TOMÉ, A. & SOLSONA, N. (2019). Coeducar: posar la vida al centre de l'educació.Barcelona: Graó
TANN, C. S. (1990). Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid: MEC/Morata.
THÉMINES, J-F. (2006). Enseigner la géographie: un metier qui s’apprend. París: Hachette Éducation.
TOMÉ, A. & TONUCCI, F. (2013).Amb ulls de nena.Bracelona: Graó
WOOD, L.; HOLDEN, C. (2007). Ensenyar història als més petits. Manresa: Zenobita.