Logo UAB
2019/2020

Imatges i símbols. relacions afectives i de gènere

Codi: 101687 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500893 Logopèdia OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Nuria Martorell Soldevila
Correu electrònic:
Nuria.Martorell.Soldevila@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Tot i que les classes es duen a terme en català, el suport en power point està realitzat en castellà

Prerequisits

Tot i que l’assignatura s’imparteix en català, s’ofereixen facilitats diverses a nivell verbal (també documents en castellà) per aquelles persones que tenen dificultats en comprendre el català.

Objectius

L’estudi de les diferents formes d’interpretació i producció dels sistemes simbòlics de la nostra cultura ens permeten conèixer aspectes importants de les representacions mentals i també d’aspectes funcionals de l’individu, la qual cosa constitueix una eina important de diagnòstic i intervenció d’ordre psicològic i pedagògic.

Objectius

  1. Estudi de les representacions mentals expressades a través de diferents sistemes de simbolització: temes d’ordre cognitiu, i en especial d’ordre socio-afectiu i de gènere.
  2. Estudi de l'evolució i la construcció d'alguns sistemes de símbols i signes de la nostra cultura (construcció dels significats del llenguatge, dels objectes, de les imatges gràfiques (dibuix), audiovisuals, etc.) per part de la població infantil i adulta. Mecanismes psicològics i funcionals d’elaboració i d’interpretació d’aquests sistemes simbòlics.
  3. Utilització dels estudis anteriorment esmentats com a instrument d'anàlisi psicològica i psicopedagògica de les conductes de simbolització en diversos temes en general i en particular en els esmentats temes d’ordre socio-afectiu i de gènere
  4. Aportació d’enfocaments psicopedagògics conseqüents, d’utilitat en tasques de diagnòstic i reeducació específica.

En acabar l'assignatura l'alumnat hauria de ser capaç de:

  1. Conèixer les relacions entre alguns sistemes de simbolització pròpies de la nostra cultura i l'evolució de les representacions mentals de l'individu.
  2. Conèixer els mecanismes psicològics que tenen lloc quan els individus construeixen aquests sistemes de simbolització (llenguatge, accions simbòliques, imatges, dibuix, escriptura, etc.). Quan els han d'entendre i quan els han de produir.
  3. Utilitzar els esmentats sistemes de simbolització com a eines d'exploració sobre temes diversos, en especial els temes d'ordre socio-afectiu i de gènere.
  4. Utilitzar diferents sistemes de simbolització en tasques d'ordre psicològic i psicopedagògic.

Competències

  • Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  • Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  2. Tenir una actitud d'aprenentatge estratègica i flexible.

Continguts

1.      Introducció: Representació, simbolització, arbitrarietat i convencionalitat en diferents sistemes simbòlics de la nostra cultura. La representació mental i les diferents formes de simbolització.

 

2.      El llenguatge natural.
  • L'origen simbòlic de les primeres formes de comunicació i de les primeres paraules i enunciats.
  • La construcció dels significats. Errors i significacions. Representacions implícites.
  • Les metàfores del llenguatge. Representacions implícites d'ordre social i/o afectiu.

 

3.      La simbolització amb objectes i accions: el joc simbòlic

 

4.      Teatre i dansa
  • Ficció i moviment i el seu impacte en les representacions mentals

5.      L’expressió gràfica figurativa: el dibuix

  • El dibuix infantil: L'espai, les persones i els objectes. El temps. El moviment.
  • El dibuix i el text en la comprensió i en l'expressió de conceptes d'ordre socioafectiu i de gènere.

6.      L’expressió escrita.

  • L'escriptura infantil: aspectes icònics i arbitraris.
  • La simbolització gràfica de la parla i de les idees.
  • Mecanismes funcionals que intervenen en la construcció del sistema escrit.

7.      La imatge estàtica: fotografia

  • Interpretació de fotografies, il·lustracions gràfiques, còmics.

8.      La imatge en moviment

  • Interpretació de pel·lícules, televisió. ç
  • La influència sobre la població espectadora.

9.      La música i les matemàtiques

  • Altres llenguatges i maneres d’entendre i representar-se el món 

Metodologia

A partir de materials que mostren diferents sistemes i conductes de simbolització facilitats per la professora, s’analitzaran les diferents formes de comprendre i d’interpretar les esmentades conductes. S’estudiaran els principals conceptes teòrics que expliquen la construcció simbòlica i representacional de l’individu i també les implicacions psicològiques i pedagògiques corresponents.

L’alumnat es posarà en situació d’observar i analitzar per si mateix les interpretacions i/o produccions de diferents sistemes de simbolització per part de persones de diferents edats.

L’alumnat, en petits grups, realitzarà alguns estudis de camp, sobre alguns dels temes del programa, basant-se en la metodologia i les exposicions portades a terme a les classes per la professora.

Síntesi

  • Classes magistrals
  • Discussió sobre l’anàlisi de diferents sistemes de simbolització.
  • Tutories per aclarir dubtes i seguiment d’activitats.
  • Activitats autònomes: lectures, treball de camp

Tipus d'activitat

• Activitat dirigida: 24.66%
• Activitat supervisada: 10.27%
• Activitat autònoma: 65.07%

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Clases teòriques 24 0,96 1, 2
Seminaris 12 0,48 1, 2
Tipus: Supervisades      
Tutories per a grups de treball 5 0,2 1, 2
Tipus: Autònomes      
Treball de camp 105 4,2 1, 2

Avaluació

Evidències d'aprenentatge

 

EV1a. Avaluació de coneixements (I)

Contingut: S'avaluaran els coneixements adquirits relacionats amb els temes 1 a 5.

Autoria: Individual

Pes: 25%

Format de presentació: Escrit

Via de presentació: Presencial

Setmana de presentació: 10

 

EV1b. Avaluació de coneixements (II)

Contingut: S'avaluaran els coneixements adquirits relacionats amb els temes 6 a 9

Autoria: Individual

Pes: 25%

Format de presentació: Escrit

Via de presentació: Presencial

Setmana de presentació: 17

 

EV2a. Treball de camp (I)

Contingut: Un cop escollit en grup el tema a treballar, cada membre del grup proposarà una activitat relacionada amb un determinat sistema de simbolització i presentarà un treball escrit amb l’anàlisi dels resultats de l’esmentada activitat.

Autoria: Treball individual

Pes: 25%

Format de presentació: Escrit

Via de presentació: Presencial i virtual

Setmana de presentació: 9

 

 

EV2b. Treball de camp (II)

Contingut: El grup reuneix tota la informació obtinguda a partir dels treballs individuals i fa una presentació oral en la que es compara i s’analitza els resultats del grup

Autoria: Treball en grup

Pes: 25%

Format de presentació: Presentació grupal

Via de presentació: Presencial

Setmana de presentació: 15

 

Condicions d'avaluació i recuperació

 

Estudiant no avaluable

Un/a estudiant que NO hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) constarà en actes com a “no avaluable"

 

Assignatura superada 

Per superar l'assignatura caldrà complir els següents dos requisits:

1. Cada evidència ha de tenir una puntuació mínima de 3,5 punts, per a què pugui fer mitjana amb la resta d’evidències.

2. L’assignatura es considerarà superada quan el còmput dels percentatges corresponents a cada evidència superi el 5,00.

Si no es compleixen aquests dos requisits la nota màxima que es podrà assolir serà de 4.9 punts

 

1. Sistema de recuperació

La recuperació consistirà en tornar a presentar totes aquelles evidències, que sumant-ne el seu pes (%), s'obtingui menys del 50% de la nota possible de l'assignatura sempre i quan s'hagi avaluat per un pes que com a mínim sigui dels 2/3.

 

2. Evidències no superades

Les evidències no superades, que es presentin a recuperació, podràn aspirar a una obtenir una puntuació màxima de 7,00.

   

3. Evidències no presentades

Quan l’estudiant no hagi presentat alguna evidència en el calendari marcat, per motius justificats, podrà aspirar a obtenir una puntuaciómàxima de 10.

Les evidències no presentades i no justificades, es podrà aspirar a una puntuació màxima de 5,00. 

 

Per a més detalls sobre els criteris d'avaluació, consulteu el següent link: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Ev1a. Avaluació de coneixements (tema 1 a 5) 25%. Individual. Presencial 2 0,08 1, 2
Ev1b. Avaluació de coneixements (tema 6 a 9) 25%. Individual. Presencial 2 0,08 1, 2
Ev2a. Treball de camp (part 1) 25%. Individual i escrit 0 0 1, 2
Ev2b. Treball de camp (part 2) 25%. Grupal. Presencial 0 0 1, 2

Bibliografia

Textos que tracten sobre les representacions mentals. Permeten conèixer els mecanismes representacionals mitjançant els quals els subjectes comprenen un fenomen o un tipus de representació simbòlica.

  • Belinchon M. Riviere A, Igoa J.M. (1992) Psicologia del Lenguaje. Investigación y teoria. Madrid. Ed. Trotta.

  • Johnson Laird, P.M. (1988) La representación mental del significiado. A: "Revista Internacional de Ciencias Sociales. Unesco. 115; 49-65.

  • Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A. (1998) "Conocimiento y Cambio". Barcelona. Ed. Paidos.

  • Moreno Marimón M. De las estructuras a los modelos organizadores. A: "Cuadernos de Pedagogía" Nº 244 / Febrero

  • Perner, J. (1994) "Comprender la mente representacional". Barcelona. Ed. Paidos

Textos que tracten sobre els sistemes de simbolització: els símbols i els signes.

  • Eco U. (1988) "Signo". Barcelona. Ed. Labor

  • Leal A. (1987) "Construcción de sistemas simbólicos. La lengua escrita como creación". Barcelona. Ed. Gedisa.

D'altres:

  • Eco U. (1977) "Tratado de Semiótica General”. Barcelona. Ed. Lumen.

  • Ullmann S. (1980) "Semántica. Introducción a la ciencia del significado". Madrid. Ed. Aguilar

Tractat sobre joc simbòlic i exposició de treballs experimentals que permeten entendre els aspectes representacionals que són a la base del joc simbòlic.

  • Elkonin D. B. (1980) "Psicología del Juego". Madrid. Ed. Visor.

  • Piaget J. (1977) "La formación del símbolo en el niño". México. Fondo Cultural Europeo

Textos que permeten conèixer i interpretarels mecanismes representacionals d'elaboració del dibuix infantil, i valorar la seva evolució.

  • Bombi A.S.y Pinto G. (1993) "Los colores de la amistad". Madrid. Ed. Visor.

  • Eisner E. W. (2004) "El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia". Barcelona. Ed. Paidos.

  • Fortuny J. (1988) El dibujo como expresión del pensamiento. A: M. Moreno.(Coord.) "Ciencia Aprendizaje y Comunicación". Barcelona. Ed. Laia

  • Gardner H. (1994) "Educación artística y desarrollo humano". Barcelona. Ed. Paidos.

  • Leal A. (1998) Lenguajes para sentir y pensar. A. "Cuadernos de Pedagogía". Nº 271 / Julio Agosto.

  • Leal A. (2006) Simbolización gràfica, medio de expresión e instrumento de pensamiento. A: "Infancia y Aprendizaje". 29 (2) pp. 203-218.

  • Widlöcher D. (1978) "Los dibujos de los niños". Barcelona. Ed. Herder.

D'altres:

  • Rev: Bulletin de Psicologie: La communication par images. 386 XLI 1987-1988. 13-16

  • Rev. Communications: Apprendre des médias. Nº 33. 1981.

Textos que aborden els codis de la imatge, útils per entendre les interpretacions que la població infantil porta a terme sobre diversos tipus d'imatge:

  • Aumont J. y Marie M. (1993) "Análisis del film". Barcelona. Ed. Paidos

  • Berger J. y Mohr. (1998) "Otra manera de contar". Murcia. Ed. Mestizo.

  • Borrego C. (1997) "Narraciones televisivas y modelos ideológicos de socialización". A: Cultura y Educación 5, 45-68.

  • Dubios Ph. (1994) "El acto fotográfico. De la representación a la recepción". Barcelona. Ed. Paidos

  • García Galera. Mª C. (2002) "Televisión, violencia e infancia". Barcelona. Ed. Gedisa.

  • Greenfield M. P. (1985) "El niño y los medios de comunicación". Madrid. Ed. Morata.

  • Gubern R. (1982) "El lenguaje de los comics" Barcelona. Ed. Península.

  • Leal A. (2002) Narraciones audiovisuales y representaciones infantiles: los roles masculino y femenino. A "Cultura y Educación" 14 (3) , 313-326.

  • Leal A. (2003) Mirar y pensar desde la cultura de género. A: "Anuari de Psicologia" vol 34. 279-290.

  • Torres E. y Conde E. (1994) Medios audiovisuales y desarrollo social. A: Mª José Rodrigo (ed.) "Contexto y Desarrollo Social". Madrid. Ed. Síntesis.

  • Zunzunegui S. (1989) "Pensar la imagen". Madrid. Ed. Cátedra.

Textos que tracten sobre els mecanismes de producció de sistemes gràfics de simbolització bàsics pels aprenentatges escolars.

  • Garton A. Y Pratt C. (1991) "Aprendizaje y proceso de alfabetización". Barcelona. Ed. Paidos

  • Leal A. (1987) "Construcción de sistemas simbòlicos. La lengua escrita como creación". Barcelona. Ed. Gedisa.

  • Olson D. (1998) "El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura en la estructura del conocimiento. Barcelona. Gedisa.

  • Sastre G. (1988) Las escrituras aritméticas. A: "Enciclopedia Práctica de Pedagogía". Ed. Planeta. Vol II. Barcelona.

  • Sellarés R. Bassedas M. (1989) La construcción de sistemas numéricos en la historia y en los niños. A: "LaPedagogía Operatoria" (M.Moreno, coord.) Barcelona. Ed. Laia.

Textos que tracten el llenguatge des d'una perspectiva de la construcció dels significats per part del subjecte.

 

  • Lakoff G. and Johnson M. (1986) "Metáforas de la vida cotidiana". Madrid. Ed. Cátedra.

  • Leal, A. (1974) Lenguaje, Acción y Conocimiento en diferentes medios socio culturales. A: "Anuari de Psicologia" 2; 49-85.

  • Oléron (1985) "El niño y la adquisición del lenguaje". Madrid. Ed. Morata.

  • Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A. (1998) "Conocimiento y Cambio". Barcelona. Ed. Paidos.

  • Whorf B.L. (1971) "Lenguaje, pensamiento y realidad". Barcelona. Barral Editores.