Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | OT | 4 | 1 |
Tot i que l’assignatura s’imparteix en català, s’ofereixen facilitats diverses a nivell verbal (també documents en castellà) per aquelles persones que tenen dificultats en comprendre el català.
L’estudi de les diferents formes d’interpretació i producció dels sistemes simbòlics de la nostra cultura ens permeten conèixer aspectes importants de les representacions mentals i també d’aspectes funcionals de l’individu, la qual cosa constitueix una eina important de diagnòstic i intervenció d’ordre psicològic i pedagògic.
Objectius
En acabar l'assignatura l'alumnat hauria de ser capaç de:
5. L’expressió gràfica figurativa: el dibuix
6. L’expressió escrita.
7. La imatge estàtica: fotografia
8. La imatge en moviment
9. La música i les matemàtiques
A partir de materials que mostren diferents sistemes i conductes de simbolització facilitats per la professora, s’analitzaran les diferents formes de comprendre i d’interpretar les esmentades conductes. S’estudiaran els principals conceptes teòrics que expliquen la construcció simbòlica i representacional de l’individu i també les implicacions psicològiques i pedagògiques corresponents.
L’alumnat es posarà en situació d’observar i analitzar per si mateix les interpretacions i/o produccions de diferents sistemes de simbolització per part de persones de diferents edats.
L’alumnat, en petits grups, realitzarà alguns estudis de camp, sobre alguns dels temes del programa, basant-se en la metodologia i les exposicions portades a terme a les classes per la professora.
Síntesi
Tipus d'activitat
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases teòriques | 24 | 0,96 | 1, 2 |
Seminaris | 12 | 0,48 | 1, 2 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories per a grups de treball | 5 | 0,2 | 1, 2 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball de camp | 105 | 4,2 | 1, 2 |
Evidències d'aprenentatge
EV1a. Avaluació de coneixements (I)
Contingut: S'avaluaran els coneixements adquirits relacionats amb els temes 1 a 5.
Autoria: Individual
Pes: 25%
Format de presentació: Escrit
Via de presentació: Presencial
Setmana de presentació: 10
EV1b. Avaluació de coneixements (II)
Contingut: S'avaluaran els coneixements adquirits relacionats amb els temes 6 a 9
Autoria: Individual
Pes: 25%
Format de presentació: Escrit
Via de presentació: Presencial
Setmana de presentació: 17
EV2a. Treball de camp (I)
Contingut: Un cop escollit en grup el tema a treballar, cada membre del grup proposarà una activitat relacionada amb un determinat sistema de simbolització i presentarà un treball escrit amb l’anàlisi dels resultats de l’esmentada activitat.
Autoria: Treball individual
Pes: 25%
Format de presentació: Escrit
Via de presentació: Presencial i virtual
Setmana de presentació: 9
EV2b. Treball de camp (II)
Contingut: El grup reuneix tota la informació obtinguda a partir dels treballs individuals i fa una presentació oral en la que es compara i s’analitza els resultats del grup
Autoria: Treball en grup
Pes: 25%
Format de presentació: Presentació grupal
Via de presentació: Presencial
Setmana de presentació: 15
Condicions d'avaluació i recuperació
Estudiant no avaluable
Un/a estudiant que NO hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) constarà en actes com a “no avaluable"
Assignatura superada
Per superar l'assignatura caldrà complir els següents dos requisits:
1. Cada evidència ha de tenir una puntuació mínima de 3,5 punts, per a què pugui fer mitjana amb la resta d’evidències.
2. L’assignatura es considerarà superada quan el còmput dels percentatges corresponents a cada evidència superi el 5,00.
Si no es compleixen aquests dos requisits la nota màxima que es podrà assolir serà de 4.9 punts
1. Sistema de recuperació
La recuperació consistirà en tornar a presentar totes aquelles evidències, que sumant-ne el seu pes (%), s'obtingui menys del 50% de la nota possible de l'assignatura sempre i quan s'hagi avaluat per un pes que com a mínim sigui dels 2/3.
2. Evidències no superades
Les evidències no superades, que es presentin a recuperació, podràn aspirar a una obtenir una puntuació màxima de 7,00.
3. Evidències no presentades
Quan l’estudiant no hagi presentat alguna evidència en el calendari marcat, per motius justificats, podrà aspirar a obtenir una puntuaciómàxima de 10.
Les evidències no presentades i no justificades, es podrà aspirar a una puntuació màxima de 5,00.
Per a més detalls sobre els criteris d'avaluació, consulteu el següent link: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Ev1a. Avaluació de coneixements (tema 1 a 5) | 25%. Individual. Presencial | 2 | 0,08 | 1, 2 |
Ev1b. Avaluació de coneixements (tema 6 a 9) | 25%. Individual. Presencial | 2 | 0,08 | 1, 2 |
Ev2a. Treball de camp (part 1) | 25%. Individual i escrit | 0 | 0 | 1, 2 |
Ev2b. Treball de camp (part 2) | 25%. Grupal. Presencial | 0 | 0 | 1, 2 |
Textos que tracten sobre les representacions mentals. Permeten conèixer els mecanismes representacionals mitjançant els quals els subjectes comprenen un fenomen o un tipus de representació simbòlica.
Belinchon M. Riviere A, Igoa J.M. (1992) Psicologia del Lenguaje. Investigación y teoria. Madrid. Ed. Trotta.
Johnson Laird, P.M. (1988) La representación mental del significiado. A: "Revista Internacional de Ciencias Sociales. Unesco. 115; 49-65.
Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A. (1998) "Conocimiento y Cambio". Barcelona. Ed. Paidos.
Moreno Marimón M. De las estructuras a los modelos organizadores. A: "Cuadernos de Pedagogía" Nº 244 / Febrero
Textos que tracten sobre els sistemes de simbolització: els símbols i els signes.
Eco U. (1988) "Signo". Barcelona. Ed. Labor
D'altres:
Eco U. (1977) "Tratado de Semiótica General”. Barcelona. Ed. Lumen.
Tractat sobre joc simbòlic i exposició de treballs experimentals que permeten entendre els aspectes representacionals que són a la base del joc simbòlic.
Elkonin D. B. (1980) "Psicología del Juego". Madrid. Ed. Visor.
Textos que permeten conèixer i interpretarels mecanismes representacionals d'elaboració del dibuix infantil, i valorar la seva evolució.
Bombi A.S.y Pinto G. (1993) "Los colores de la amistad". Madrid. Ed. Visor.
Eisner E. W. (2004) "El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia". Barcelona. Ed. Paidos.
Fortuny J. (1988) El dibujo como expresión del pensamiento. A: M. Moreno.(Coord.) "Ciencia Aprendizaje y Comunicación". Barcelona. Ed. Laia
Gardner H. (1994) "Educación artística y desarrollo humano". Barcelona. Ed. Paidos.
Leal A. (1998) Lenguajes para sentir y pensar. A. "Cuadernos de Pedagogía". Nº 271 / Julio Agosto.
Leal A. (2006) Simbolización gràfica, medio de expresión e instrumento de pensamiento. A: "Infancia y Aprendizaje". 29 (2) pp. 203-218.
D'altres:
Rev: Bulletin de Psicologie: La communication par images. 386 XLI 1987-1988. 13-16
Textos que aborden els codis de la imatge, útils per entendre les interpretacions que la població infantil porta a terme sobre diversos tipus d'imatge:
Aumont J. y Marie M. (1993) "Análisis del film". Barcelona. Ed. Paidos
Berger J. y Mohr. (1998) "Otra manera de contar". Murcia. Ed. Mestizo.
Borrego C. (1997) "Narraciones televisivas y modelos ideológicos de socialización". A: Cultura y Educación 5, 45-68.
Dubios Ph. (1994) "El acto fotográfico. De la representación a la recepción". Barcelona. Ed. Paidos
García Galera. Mª C. (2002) "Televisión, violencia e infancia". Barcelona. Ed. Gedisa.
Greenfield M. P. (1985) "El niño y los medios de comunicación". Madrid. Ed. Morata.
Gubern R. (1982) "El lenguaje de los comics" Barcelona. Ed. Península.
Leal A. (2002) Narraciones audiovisuales y representaciones infantiles: los roles masculino y femenino. A "Cultura y Educación" 14 (3) , 313-326.
Leal A. (2003) Mirar y pensar desde la cultura de género. A: "Anuari de Psicologia" vol 34. 279-290.
Torres E. y Conde E. (1994) Medios audiovisuales y desarrollo social. A: Mª José Rodrigo (ed.) "Contexto y Desarrollo Social". Madrid. Ed. Síntesis.
Textos que tracten sobre els mecanismes de producció de sistemes gràfics de simbolització bàsics pels aprenentatges escolars.
Garton A. Y Pratt C. (1991) "Aprendizaje y proceso de alfabetización". Barcelona. Ed. Paidos
Leal A. (1987) "Construcción de sistemas simbòlicos. La lengua escrita como creación". Barcelona. Ed. Gedisa.
Olson D. (1998) "El mundo sobre el papel. El impacto de la escritura en la estructura del conocimiento. Barcelona. Gedisa.
Sastre G. (1988) Las escrituras aritméticas. A: "Enciclopedia Práctica de Pedagogía". Ed. Planeta. Vol II. Barcelona.
Textos que tracten el llenguatge des d'una perspectiva de la construcció dels significats per part del subjecte.
Lakoff G. and Johnson M. (1986) "Metáforas de la vida cotidiana". Madrid. Ed. Cátedra.
Leal, A. (1974) Lenguaje, Acción y Conocimiento en diferentes medios socio culturales. A: "Anuari de Psicologia" 2; 49-85.
Oléron (1985) "El niño y la adquisición del lenguaje". Madrid. Ed. Morata.
Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A. (1998) "Conocimiento y Cambio". Barcelona. Ed. Paidos.
Whorf B.L. (1971) "Lenguaje, pensamiento y realidad". Barcelona. Barral Editores.