Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500247 Llengua i literatura catalanes | OB | 3 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OB | 3 | 1 |
2501902 Estudis d'Anglès i Català | OB | 3 | 1 |
No n’hi ha. L’alumne haurà cursat obligatòriament Literatura Catalana Medieval 2.
Aquesta assignatura ofereix una visió de conjunt de les principals línies de la narrativa catalana del segle XV i aprofundeix en l’anàlisi particular d’una novel·la cavalleresca (el Tirant lo Blanc) i de la prosa de Joan Roís de Corella. Hi té un paper fonamental a lectura comentada dels textos, que servirà per introduir aspectes més generals com ara la cultura clàssica, el tractament de l’amor o la relació entre història i ficció. El tema introductori aborda la tradició literària i el context cultural —especialment les traduccions de clàssics i la narrativa italiana del segle XIV— que expliquen aquestes formes narratives i la influència de la prosa sentimental sobre la cavalleresca.
A l’acabament del curs, l’estudiant haurà de ser capaç de:
(a) situar històricament els autors i les obres estudiats en el context de l’evolució de la narrativa europea medieval.
(b) comprendre l’evolució i l’entrecreuament de tradicions literàries.
(c) comentar i analitzar els textos estudiats.
(d) produir exercicis de lectura de textos narratius i de bibliografia bàsica.
1. L’evolució de la narrativa entre els segles XII I XIV. Les formes narratives. La novel×la cavalleresca, dels orígens a la Vulgata artúrica. Recepció. Les traduccions des de 1370: canvis culturals i nous models de prosa. Clàssics llatins. Literatura italiana: Boccaccio, la novella i la narració sentimental.
2. La prosa amorosa i sentimental. Models i influències. La Història de Frondino i Brisona. Sentimentalitat i cavalleria: la Tragèdia de Lançalot de mossèn Gras. La prosa de Joan Roís de Corella. Proses mitològiques i reescriptura d’Ovidi. Altres proses de tema antic. La Tragèdia de Caldesa i la ficció autobiogràfica. Altres prosistes.
3. La novel·la cavalleresca. Lectura de Tirant lo Blanc. Cavalleria i vida cavalleresca a la baixa edat mitjana. Cròniques, història antiga i exemplaritat. La versemblança narrativa. El Jacob Xalabín. París e Viana. El Curial e Güelfa: la cultura de l’anònim. Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc. Datació i autoria. Edicions i traduccions antigues. Vida de Joanot Martorell: cavalleria, cort i literatura. La cultura literària del cavaller. Lectura del Tirant lo Blanc. Del Guillem de Varoic al Tirant. Tirant a Anglaterra i les batalles a ultrança. Tirant a Sicília i Rodes. Tirant a Constantinoble: models històrics i realitat contemporània. Estratègies militars i amoroses. Parlaments i models de prosa. Intrigues i ficcions. Tirant com a croat i la geopolítica medieval. La mort de l’heroi.
4. El Spill de Jaume Roig. Jaume Roig i la València de mitjan s. XV. Lectura del Spill. Consulta i prefaci: estil, estructura i intenció. L'itinerari satíric (llibres I i II). La visió de Salomó (llibre III). Conclusió (llibre IV). Pautes d'interpretació. |
Es tracta d’un curs teòrico-pràctic, en el qual es combinen les classes teòriques, sovint basades en textos, amb el comentari de les lectures obligatòries. L’alumne:
(a) aprofundirà en el coneixement de la història literària I aprendrà a situar la narrativa catalana en relació amb les tradicions narratives europees. (b) llegirà narrativa breu I aprendrà a relacionar-la amb les seves fonts. (c) Aprendrà a valorar els diversos aspectes literaris, culturals I històrics del Tirant lo Blanc. (d) Prendrà contacte amb la bibliografia bàsica sobre la narrativa del segle XV. (e) Redactarà exercicis de comentari de textos o ressenyes de la bibliografia. |
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentari de textos a classe | 17,5 | 0,7 | 2, 12, 13 |
Exposició del programa | 30 | 1,2 | 4, 8, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Exposició oral de comentari de text | 9 | 0,36 | 5, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de bibliografia, consulta de la pàgina web de LCM (Campus Virtual) | 10 | 0,4 | 1 |
Lectura de textos, seguint les pautes indicades pel professor | 30 | 1,2 | 16 |
competències d’aquesta matèria seran avaluades per mitjà d’exàmens i treballs individuals escrits (comentaris de text, assajos i ressenyes bibliogràfiques).
El sistema d’avaluació s’organitza en 3 mòduls, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
Els requisits mínims a partir dels quals l'estudiant estarà en condicions de ser avaluat són: presentació del treball escrit principal (maig) i presentació a la prova escrita final (juny). Altrament, la qualificació serà un no avaluable. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. Podran optar a la reavaluació els estudiants que tinguin una qualificació final entre 3,5 i 4,9. La reavaluació consistirà en un examen escrit i/o la presentació del treball principal si no ha estat aprovat. La qualificació màxima de la reavaluació és 5. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificaràamb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d''aquesta assignatura serà 0. |
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició oral de comentari de text | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Proves escrites: preparació i examen | 50% | 28,5 | 1,14 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Redacció de treball | 40% | 24 | 0,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
-Badia, Lola (dir.), Literatura medieval, 3 vols, dins Àlex Broch (dir.), Història de la literatura catalana, I-III (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013-2015).
Riquer, Martí de, Història de la literatura catalana: part antiga, 3 vols. (Barcelona: Ariel, 1964); també en 4 vols. (Barcelona: Planeta, 1984).
-Riquer, Martí de, Aproximació al Tirant lo Blanc (Barcelona: Quaderns Crema, 1990).
-Riquer, Martí de, Tirant lo Blanc, novela de historia y de ficción (Barcelona: Sirmio, 1992).
-Pujol, Josep, La memòria literària de Joanot Martorell: Models i escriptura en el Tirant lo Blanc (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).
-Beltran, Rafael, Tirant lo Blanc (Madrid: Síntesis, 2006).
-Badia, Lola, “En les baixes antenes de vulgar poesia: Corella, els mites i l’amor”, dins el seu De Bernat Metge a Joan Roís de Corella (Barcelona: Quaderns Crema, 1988)
Edicions de la prosa de Joan Roís de Corella:
-Joan Roís de Corella, Obra profana, ed. J. Carbonell (València: Tres i Quatre, 1983); Tragèdia de Caldesa i altres proses, ed. M. Gustà, pròleg de F. Rico (Barcelona: Eds. 62 I La Caixa, 1980); Proses mitològiques, ed. J.L. Martos (València-Barcelona: PAM, 2001) [el text d’aquesta edició és accessible també a www.narpan.net/ben/indexcorella.htm]
Edicions del Tirant lo Blanc:
-Joanot Martorell, Tirant lo Blanc I altres escrits de J.M., ed. M. de Riquer (Barcelona: Ariel, 1990, amb reedicions posteriors); el mateix text, sense el pròleg de Riquer, a Barcelona: Eds. 62 I La Caixa (MOLC), 2 vols., i Barcelona: Eds. 62, 2016. Altres edicions: ed. Albert Hauf (València: Tirant lo Blanch, 2004); ed. Víctor Labrado (Barcelona: La Magrana, 2010).
-Reproduccions de les edicions antigues, bibliografia disponible on-line i altres materials al Portal Tirant lo Blanc: www.lluisvives.com/portal/tirant/
- Per a l’estudi de la literatura medieval (catalana o no), consulteu l’espai www.narpan.net. Hi trobareu també molts enllaços.