Llatí medieval
Codi: 100332 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OT | 3 | 0 |
| 2500241 Arqueologia | OT | 4 | 0 |
| 2500243 Estudis Clàssics | OT | 3 | 0 |
| 2500243 Estudis Clàssics | OT | 4 | 0 |
| 2500501 Història | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Cándida Ferrero Hernández
- Correu electrònic:
- Candida.Ferrero@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Coneixements bàsics de la morfologia i sintaxi llatines.
Objectius
L'objectiu fonamental de l'assignatura Llatí Medieval és proporcionar mecanismes elementals per a la lectura i comprensió de texts llatins medievals, tot donant una perspectiva de la producció textual i de la seva rellevància per entendre la llarga etapa cronològica que compren el món medieval.
Els objectius formatius, que pretén, són els següents:
1) Adquisició d'un bagatge cultural que permeti distingir el concepte de llatí medieval en relació al llatí clàssic.
2) Valoració de la nova tipologia de textos que ofereix el món medieval i la seva transmissió.
3) Lectura i comentari de textos seleccionats que ofereixin exemples rellevants del fet històric i cultural de l'espai medieval.
4) Familiarització amb repertoris bibliogràfics, lèxics, bases de dades i recursos digitals.
Competències
- Estudis Clàssics
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió dels textos grecs i llatins.
- Història
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els coneixements gramaticals adquirits a l'anàlisi i la comprensió de textos llatins
- Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos llatins, identificant, si escau, les característiques pròpies del gènere literari o de la variant lingüística corresponent.
- Aplicar l'anàlisi morfosintàctica a la lectura de textos llatins, identificant, si escau, les característiques pròpies del gènere literari o de la variant lingüística corresponents.
- Aplicar les tècniques que permeten una comprensió ràpida i global del text llatí.
- Examinar un passatge literari mediollatí i connectar-lo amb les característiques pròpies del llatí medieval.
Continguts
I. Llengua i fet cultural
- El llatí medieval: Definició i cronologia
- Modalitats del llatí medieval.
- El llatí llengua de traducció a l’edat mitjana
- Els monestirs centres de cultura
II. Literatura
1. Característiques: innovacions i reinterpretacions de la tradició llatina clàssica
2. Poesia
2.1. Profana
2.2. Religiosa
3. Prosa literària
3.1. Hagiografia
3.2. Sermons
3.3. Coleccions de Miracula
3.4. Cròniques.
3.5. Guies de viatges (Itineraria)
4. Prosa Científica
4.1. Tractats
4.2. Enciclopèdies
4.3. Polémicas religioses
Metodologia
Aquesta assignatura és presencial i pràctica. La professora dedicarà temps a:
1. Acompanyar els estudiants en la lectura i comentari de la selecció de textos proposada. 2. Proporcionar als estudiants els complements filològics que completin la comprensió del text. 3. Corregir els errors en el treball de classe, individualment o en grup. 4. Donar eines per a l'estudi dels aspectes relatius a la tradició anterior i posterior dels textos objecte d'estudi.
Al seu torn, els estudiants s' hauran de responsabilitzar de treballar en la lectura i comentari dels textos proposats i presentar-los a classe diàriament.
En relació a les activitats supervisades, l'estudiantat haurà de demostrar l'assoliment de conceptes teòrics i les habilitats adquirides en la pràctica de la lectura dels textos, a través de lliuraments periòdics d'exercicis i comentaris proposats. Tanmateix, haurà de seguir la tutorització a fi de preparar un treball que exposarà a classe.
Pel que fa a les activitats autònomes, serà imprescindible la recerca i gestió de la informació adequada a partir de les pautes donades a les classes i de les consultes presencials o través del CV. També hom haurà de fer un treball continuat dels textos assignats a fi d'aplicar els coneixements adquirits i familiaritzarse amb els instruments i el mètode filològic.
Totes les activitats seran qualificades i l'estudiantat haurà de demostrar: 1) Coneixement de la matèria. 2) Capacitat de transferir els coneixements adquirits. 3) Comprensió del sentit d'un text, similar als treballats a classe. 4) Comentari filològic del text.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Explicació teòrica de la materia | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Lectura i anàlisi de textos | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Preparació dels exercicis i dels textos proposats. | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball monográfic | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i recerca sobre Latín Medieval | 25 | 1 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Avaluació
L'avaluació de l'estudiantat es farà a partir de les següents evidències:
1. Resolució d'exercicis. Regularment, l'estudiant haurà de resoldre per escrit exercicis breus o de respondre qüestions, en què demostri la comprensió i aplicació dels continguts explicats a les classes presencials. (30%).
2. Un treball de curs, tutoritzat que haurà de defensar oralment i per escrit (20 %).
3. Resolució de 2 exercicis finals:
3a. Traducció i comentari d'un text vist dels autors treballats al curs (30%).
3b. Redacció d'un tema del programa del curs, a partir d'un text (20%).
Per aprovar l'assignatura cal acreditar una nota d'almenys 5 punts, tot sumant els quatre apartats (1, 2, 3a i 3b), i sempre que a cada part s'hagi obtingut un 4. En cas que no s'arribi a aquesta nota, l'estudiantat pot presentar-se a l'examen de recuperació convocat per la Facultat.
Si la professora té tres evidències singulars de l'estudiant (exercicis i proves realitzades), aquest no podrà ser qualificat com a no avaluable.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitats, participació discussió a l'aula | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Redacció d'un tema del programa del curs, a partir d'un text | 20% | 0 | 0 | 3, 4, 5 |
| Traducció i comentari d'un text | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5 |
| Treball monogàfic | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 5 |
Bibliografia
1. ANTOLOGIES DE TEXTOS
FONTAN, A-MOURE, A. (1987), Antología del latín medieval, Madrid.
MARTINEZ GAZQUEZ, J. -FLORIO, R. - FERRERO, C.- GARELLI, M. - ZAÍNA, E. (2006), Antologia del latin cristiano y Medieval. Introducción y Textos. Bahía Blanca.
2. MANUALS
ALFONSI, L. (1972), La letteratura latina medievale, Florencia 1972.
BOURGAIN, P. (2005), Le latin médiéval, Turnhout.
CHIESA, P. (2017), La letteratura latina del medioevo. Un profilo storico, Roma, Carocci Editore.
LEONARDI, C. (2002), Letteratura Latina Medievale (secoli VI-XV), Firenze.
McGUIRE, R.P. (1964), Introduction to Mediaeval Latin Studies, Washington, 1964.
MOHRMANN, CH., Etudes sur le latin des chrétiens, Roma 1961-1977.
MOHRMANN, CH., Latin vulgaire, latin des chrétiens, latin medieval, París 1956.
NORBERG, D. (1968), Manuel practique du latin medieval, París, 1968.
PALADINI, V., - DE MARCO, M. (1970), Lingua e tetteratura mediolatina, Bolonia.
3. CONTEXT LITERARI I CULTURAL
AUERBACH, E. (1959), Lenguaje literario y público en la baja Latinidad y en la Edad Media, Barcelona, 1969.
CURTIUS, E. (1976), Literatura europea y Edad Media Latina, México.
HEXTER R.J. - TOWEDSEND, D. (eds.) (2012), The Oxford Handbook of Medieval Latin Literature, Oxford - New York.
PAUL, J. (2003), Historia intelectual del occidente medieval, Madrid.
REYNOLDS, L. D.- WILSON, N. G. (1986), Copistas y filólogos, Madrid (capítols 3 i 4).
4. CONTEXT LINGÜÍSTIC (A més de les entrades anotades a manuals)
BASTARDAS, J. (1953), Particularidades sintácticas del latín medieval, Barcelona.
5. REPERTORIS
CAVALLO, G. - LEONARDI, C. - MENESTÒ, E. (1992-1998), Lo spazio letterario del Medioevo, Roma (5 vols.)
LEONARDI, C., Medievo Latino. Bolletino bibliografico della cultura europea dal secolo VI al XV, (1989-), Spoleto.
MANITIUS, M. (1911-1931 [1973]), Geschichte der lateinischen Literatur des Mittelalters, Munich.
MANTELLO, F.A.C.-RIGG, A.G. (1996), Medieval Latin. An Introduction and bibliogrephical Guide. Washington.
BICORE: Diálogo Religioso y Controversias. Biblioteca Ibérica Digital:
<https://bibliotequesbh.uab.cat/bicore/index.html>
6. TRADUCCIONS
BRAGA, G. (1987): "Le prefazioni alle traduzioni dall'arabo nella Spagna del XII secolo: la valle dell'Ebro", La diffusione delle scienze islamiche nel medio evo europeo, Roma, 323-353.
BURNETT, Ch.S.F. (1977), "A Group of Arabic-Latin Translators Working in Northern Spain in the Mid-12th Century", Journal of the R. Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 62-108.
D'ALVERNY, M.-Th. (1982): "Translations and Translators", in BENSON, R.L. and CONSTABLE, G. (ed.) (1982): Renaissance and Renewal in the Twelfth Century, Cambridge-Massachusetts, Harvard Univ. Press, 421-462.
MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (2016), The attitude of the Medieval Latin translators towards the Arabic sciences, Firenze, SISMEL.
MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (2003), "Las traducciones latinas medievales del Corán: Pedro el Venerable-Robert de Ketton, Marcos de Toledo y Juan de Segovia", Euphrosyne 31, 491- 503.
MILLAS VALLICROSA, J.M. (1931), Assaig de les idees fisiques y matematiques, Barcelona. 1.
7. LÈXICS / GLOSSARIS
CORPVS DOCVMENTALE LATINVM CATALONIAE
<http://gmlc.imf.csic.es/codolcat/>
DU CANGE
<http://ducange.enc.sorbonne.fr/>