Introducció a l'antropologia social i cultural
Codi: 100010 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | FB | 1 | 1 |
| 2500240 Musicologia | FB | 1 | 1 |
| 2500241 Arqueologia | FB | 1 | 1 |
| 2500246 Filosofia | FB | 1 | 2 |
| 2500501 Història | FB | 1 | 2 |
| 2501002 Geografia i ordenació del territori | FB | 1 | 1 |
| 2502758 Humanitats | FB | 1 | 2 |
| 2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Teresa Tapada Berteli
- Correu electrònic:
- Teresa.Tapada@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Silvia Graciela Álvarez Litben
- Lucía Sanjuán Núñez
- Jordi Castellvi Girbau
- Claudio Milano
- Paula Escribano Castaño
- Isidoro Ruíz Haro
- Irina Casado Aijón
- Isabel Graupera Gargallo
- Laia Narciso Pedro
Prerequisits
Aquesta assignatura no té prerequisits.
Objectius
La Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una assignatura de 6ECTS considerada de Formació Bàsica, programada a la UAB per al primer curs dels estudis de Grau d’Arqueologia, de Musicologia, d'Història de l'Art i un grup en anglès –grups 1,2, 3, 4 al primer semestre -, i dels Graus d’Humanitats, de Filosofia, d’Història i de Geografia, Medi Ambient i Planificació territorial –grups 5, 6, 7, 8 i 9 al segon semestre.
L’objectiu de l'assignatura és oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi basada en l’afirmació de l’existència d’una humanitat compartida i a l’hora diversa. Es tracta d’una panoràmica general a la disciplina, incloent-hi els seus objectes d’estudi –anàlisi de les cultures i la seva diversitat-, la seva trajectòria històrica, la metodologia i les tècniques d’investigació, –el treball de camp-, les seves principals àrees d’estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani.
Es vol il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d’autors clau –tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de l’estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària.
Aquesta assignatura ofereix mitjançant sis temes, una visió introductòria a l'antropologia com a disciplina, a la construcció sociocultural de les diferències i a alguns dels camps particulars en els quals aquesta es manifesta: el parentiu, l’economia, la política o la religió. Finalment, pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món sense caure en plantejaments simplistes i en postures excloents o reduccionistes per a l’explicació de les societats i les cultures humanes.
Competències
- Història de l'Art
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Musicologia
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Filosofia
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Història
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
- Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial
- Demostrar habilitats d'autoanàlisi i autocrítica.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques
- Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
- Demostrar habilitats d'autoanàlisi i autocrítica.
- Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura
- Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
- Identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura
- Identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura.
- Identificar les teories relatives a les acepcions del concepte de cultura
- Identificar les teories sobre l'especie humana
- Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura
- Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura.
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia
- Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia.
- Interpretar les relacions entre diferents societats i cultures aplicant els conceptes propis de l'antropologia.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.
- Utilitzar els conceptes bàsics de l'Antropologia Social i Cultural per a la comprensió de les relacions entre diferents societats i cultures
- Utilitzar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural per comprendre les relacions entre diferents societats i cultures
- Utilitzar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural per comprendre les relacions entre diferents societats i cultures.
Continguts
L’assignatura Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d’una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre es presenten i desenvolupen els conceptes bàsics i els temes clau de l’Antropologia Social i Cultural. Es tractaran els àmbits temàtics clàssics, s’introduiran les perspectives antropològiques sobre diferència i desigualtat i alguns dels desenvolupaments més recents de la disciplina. Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural i posen de manifest els contrastos i similituds amb el propi context sociocultural, i amb el suport de materials de lectura i audiovisuals, els i les estudiants assoliran un coneixement bàsic sobre la disciplina antropològica.
Tema 1. Introducció. La disciplina antropològica.
- L’antropologia en el camp de les ciències humanes i socials.
- Breu història de la disciplina: algunes aproximacions teòriques en antropologia.
- Objecte, mètode i tècniques de l’antropologia.
- L’etnografia i el treball de camp.
- Conceptes fonamentals: cultura, diversitat, etnocentrisme, relativisme, diferència i desigualtat.
- Altres conceptes relacionats.
Tema 2. Economia i subsistència.
- Modes, formes i relacions de producció.
- Reciprocitat, redistribució i intercanvi.
- Comerç, diners, mercat i circulació de béns i serveis.
- Consum.
Tema 3. Família i parentiu.
- Què és el parentiu?
- Matrimoni i estructures familiars:tipus, funcions, transformacions.
- Xarxes de parents, llinatges i parenteles. Territorialitat.
- Filiació i aliança. Incest i exogàmia.
- Gènere, regulació de la sexualitat i organització de la procreació.
Tema 4. Poder i autoritat.
- L’antropologia política i l’estudi dels sistemes de regulació i control social.
- Tipus d’organització política: bandes, tribus, cabdillatges, estats.
- Teories sobre l’origen i l’evolució de l’Estat.
- Autoritat, legitimitat, simbolisme i poder.
Tema 5. Sistemes de creences, simbolisme i ritual.
- Universalitat del fenomen religiós.
- Varietats d’experiències religioses: xamanisme, màgia, bruixeria. Altres conceptes relacionats.
- El sagrat i el profà.
- Mitologia.
- Símbols, rituals i rites de pas.
Tema 6. Anàlisi antropològica i societats contemporànies.
- L’antropologia dels móns contemporanis.
- Alguns desenvolupaments recents des de l’antropologia.
Metodologia
|
- Totes les activitats de formació estan programades i els exercicis d’avaluació tenen una data límit de lliurament que s’haurà de complir estrictament, segons el calendari proposat. - El treball per part dels estudiants consisteix fonamentalment en la recerca i anàlisi d'informació, la realització de les lectures previstes, la realització i lliurament (en format paper i/o enviament via campus virtual) dels treballs i comentaris corresponents i la participació en els debats guiats. - Les lectures s’orienten a la preparació de tres formes bàsiques d’avaluació: discussió en debats (presencials o virtuals) del grup, assaig sobre una monografia (determinada pel professorat o a escollir d’entre un llistat proposat) i assaigs temàtics. S'entén que les lectures també formen part del temari avaluat a través de l'examen. - Els diferents exercicis seran retornats corregits amb comentaris i orientacions per a la seva reformulació, si es considerés necessari, i de cara al següent exercici. Si es realitza un Fòrum de debat virtual el/la professor/a pot intervenir com un participant més. - L'estudiant ha de tenir en compte que el Campus Virtual és l'espai a través del qual es notifiquen informacions fonamentals de l'assignatura (horaris de tutories, canvis de dates en les activitats o lliuraments programats, incidènciesvàries, novetats, etc.). Per tant, ésresonsabilitat seva estar atent a les notícies i informacions que es vagin penjant durant el curs. - Les principals eines que s’utilitzaran en el campus virtual seran les següents: Material docent (on es poden trobar les lectures i materials del curs), Notícies (per informacions diverses sobre el curs), Lliurament de treballs (que s’obrirà durant els períodes establerts de lliurament, permet penjar el treball en un arxiu i rebre l’avaluació i els comentaris corresponents) i Fòrum (on trobareu els temes a discutir i on s’hauran d’agregar els comentaris i les reaccions a d’altres comentaris). El professorat indicarà si fa ús d'altres eines disponibles en el Campus Virtual. |
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat | 60 | 2,4 | 1, 5, 14, 18, 25, 29 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Presentació oral i proves escrites | 7,5 | 0,3 | 1, 5, 12, 14, 15, 18, 25, 26, 29 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual/grup. Cerca documentació, estudi textos i preparació de treballs | 21,5 | 0,86 | 1, 5, 12, 14, 15, 16, 18, 25, 26, 29 |
Avaluació
Avaluació
El sistema d’avaluació́ s'organitza en tres mòduls, cada un dels quals té assignat un pes específic en la qualificació final. La proposta que cada professor o professora elabori i que lliurarà̀ als estudiants el primer dia de classe, ha d’ajustar-se d'acord amb aquesta distribució; tant en relació a la modalitat d’avaluació, com en relació al valor que s'atorgui a cada mòdul. Cada mòdul pot preveure més d'una activitat avaluadora (sempre ajustant-se als mínims i màxims previstos). La proposta d’avaluació de l’assignatura haurà de incloure en detall les diferents tasques d’avaluació́ i el valor de cada una d'elles. En el moment de realització́ de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà̀ l'alumnat via Moodle del procediment i data de revisió́ de les proves d’avaluació.
Els tres tipus de modalitats avaluadores amb els mínims i màxims previstos són les següents:
1) MÒDUL DE PROVES ESCRITES. Poden ser una o més proves escrites i de diferent tipus i característiques. El seu valor oscil·la entre el 30% i el 50% de la nota final.
2) MÒDUL DE PARTICIPACIÓ en discussions de grup i presentacions publiques de treball a l'aula. Valor entre el 20% i el 40% de la nota final.
3) MÒDUL DE LLIURAMENT DE TREBALLS. En aquest mòdul s'avaluaran un o més treballs que poden ser individuals o en grup, basats en una monografia o en bibliografia especifica establerta per cada professor/a. Valor del 20% al 40% de la nota final.
Requisits per tenir dret a reavaluació
-Per poder participar al procés de re avaluació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat (no necessariament aprovat) en un conjunt d'activitats, el pes de les quals ha d´equivaldre a un mínim de 2/3 parts de la qualificació́ total, es a dir, un 60% de la nota final.
-A més a més el professor/a responsable de l'assignatura pot exigir haver obtingut una qualificació́ mínima en la mitjana de l'assignatura que en cap cas pot superar els 3,5 punts. Aquesta mesura s’aplicarà o no a criteri del professor/a responsable.
Procés de reavaluació
En el programa de principi de curs cada professor/a indicarà el procediment per a la recuperació de l’assignatura, que es realitzarà en el dia, lloc i hora indicats per Gestió Acadèmica de la Facultat.
Poden quedar excloses del procés de recuperació aquelles activitats que el professor o professora consideri que no són recuperables, en una data o un moment posteriors als establerts per a ser dutes a terme (per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l'activitat docent diària). En aquest cas, el professor/a responsable farà constar explícitament en el programa aquelles activitats avaluatives parcials que, al seu criteri i en funció́ de la seva naturalesa, no són recuperables.
La puntuació́ total que es pugui obtenir a partir de la suma de les qualificacions parcials de les activitats no recuperables mai no podrà̀ superar el 50% de la qualificació́ final de l'assignatura. La no superació́ d'una activitat avaluativa que, per la seva naturalesa, no sigui recuperable no serà̀ raó́ suficient per impedir l’assoliment de l'assignatura
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. (Article 116. Resultats de l’avaluació, modificat per Acord de Consell de Govern de 19 de març de 2015).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Lliurament de treballs. Ressenyes i comentari crític monografia | 30-50% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
| Participació discussions grup i presentació treballs. Fòrum-debat | 10-20% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 29, 30 |
| Proves escrites i comentaris de textos | 40-50% | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30 |
Bibliografia
Bibliografia
MANUALS DE REFERÈNCIA
AADD (1993) Diccionari d'Antropologia. Barcelona, TERMCAT.
AUGÉ Marc, COLLEYN Jean-Paul (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.
BARRET, Stanley R. (1997) Anthropology: A student's guide to Theory and Method, Toronto, University of Toronto Press.
BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.
BOHANNAN, Paul y GLAZER, M. (eds.) (1992) Antropología: lecturas. Madrid: McGraw-Hill.
BOIVIN, Mauricio F. , ROSATO, Ana y ARRIBAS, Victoria (1998) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural, Buenos Aires: Eudeba
EMBER, Carol (2003) Introducción a la Antropología. Madrid, McGraw-Hill
EMBER, Carol R. y EMBER, Melvin (2004) Antropología cultural. Madrid: Prentice Hall.
HARRIS, Marvin (2004) Introducción a la Antropología General. Madrid, Alianza Editorial.
HARRIS, Marvin (1999) El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Madrid, Siglo XXI.
HENDRY, Joy. (1999) An Introduction to Social Anthropology. Other People's Worlds, Macmillan Press, London.
KOTTAK, Conrad Phillip (2002) Antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid: McGraw-Hill.
LAURTHE-TOLRA, Pierre y WARNIER, Jean-Pierre (1998), Etnología y Antropología. Madrid: Akal
LISÓN Carmelo (ed.) (2007) Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, método y práctica. Madrid, Akal.
LLOBERA, Josep Ramon (1999) Manual d'antropologia social : estructura i evolució de les societats humanes. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya : Pòrtic, Barcelona
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ANDERSON, Benedict. (1983) Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Verso, London.
APPADURAI, Arjun (1996) Modernity at large. Cultural dimensions of globality. London, Routledge.
AUGE, Marc (1995) Hacia una antropología de los mundos contemporáneos, Barcelona: Gedisa.
BARAÑANO, Ascención; GARCÍA, José Luis; CÁTEDRA, María; DEVILLARD, Marie J. (eds.) (2007) Diccionario de relaciones interculturales. Madrid: Editorial Complutense.
BARLEY, Nigel (1999) El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.
BARNARD, Alan (2000) History and Theory in Anthropology, CambridgeUniversity Press, Cambridge.
BARTH, Fredrik. (1969) Ethnic Groups and Boundaries. The Social Organization of Culture Difference, ScandinavianUniversity Press.
BAUMAN, Richard (ed.) (1992) Folklore, Cultural Performances and Popular entertainments. A Communications-centered Handbook. New York, Oxford: OxfordUniversity Press.
BECK, Urick (2002) La sociedad del riesgo global, Madrid Siglo XXI.
BESTARD, Joan CONTRERAS, Jesús (1987).- Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología. Barcelona, Barcanova.
BOHANNAN, Laura 1995 [1966] "Shakespeare en la selva", H. Velasco (comp.) Lecturas de Antropología Social y Cultural. Madrid: UNED, p. 83-93.
CÁTEDRA, María (coord.) (1991) Los españoles vistos por los antropólogos. Madrid: Júcar.
CAVALLI SFORZA, Luca; CAVALLI SFORZA, Francesco (1994).- Quiénes somos. Historia de la diversidad humana. Barcelona, Crítica.
CLIFFORD, James; MARCUS, George. E. (eds.) (1991) Retóricas de la antropología. Madrid: Júcar.
COHEN, Anthony. (1986) Symbolizing Boundaries, ManchesterUniversityPress.
D'ANDRADE, Roy G.(1995) The development of Cognitive Anthropology, Cambridge, Cambridge University Press.
DOUGLAS, Mary (1966). Purity and Danger.
FABIETTI, Ugo (1997) "De la etnización al conflicto étnico: hutus y tutsi en Ruanda", L'identità etnica. Storia e critica di un concetto equivoco. Roma: La Nuova Italia Scientifica.
FEIXA, Carles (1998). De jóvenes bandas y tribus, Barcelona Anagrama
FRIEDMAN, Jonathan (1994) Cultural identity and Global Process, London, Sage.
GEERTZ, Clifford (1987) La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa
GEERTZ, Clifford (1973). La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.
GENNEP, Arnold van, (1960 [1909]) Rites of Passage, Routledge, London.
GLUCKMAN, Max (1955). The Judicial Process among the Barotse of Northern Rhodesia, ManchesterUniversity Press.
GOFFMAN, Erving (1993) La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires, Amorrortu.
GONZALEZ ECHEVARRIA, Aurora. (1994) Teorías de parentesco. Nuevas aproximaciones, Eudema, Madrid.
HALL. Stuart & DU GAY, Paul (eds.) (1996) Questions of cultural identity, London, Sage Publications.
HARRIS, Marvin (1991).- Nuestra especie. Madrid, Alianza Editorial.
KAHN, J.S. (ed.) (1975).- El concepto de cultura. Barcelona, Anagrama.
KUPER, Adam. (1973) Antropología y antropólogos: la escuela británica (1922-1972), Anagrama, Barcelona.
LABURTHE-TOLRA, Philippe; WARNIER, Jean-Pierre (1993) Etnología y antropologia. Madrid, Akal.
LEACH, Edmund R. (1970) Political Systems of Highland Burma, Athlone, London.
LEAKEY, Richard; LEWIN, Roger (1994).- Nuestros orígenes. Barcelona, Crítica.
LÉVI-STRAUSS, Claude (1993).- Razay cultura. Madrid, Cátedra.
LÉVI STRAUSS, Claude (1987) Antropología Estructural, Barcelona, Paidós.
LEVI-STRAUSS,Claude (1952) Raça i història, Edicions 62, Barcelona.
LEVI-STRAUSS, Claude et al. (1974) Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia.
LLOBERA, Josep Ramón (Ed.).- La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.
MALGESINI, Graciela y GIMÉNEZ, Carlos (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: La Catarata.
MEILLASSOUX, Claude. (1975) Mujeres, graneros y capitals. Economía doméstica y capitalismo, Madrid Siglo XXI.
MIDDLETON, John and E. H. Winter (eds.) (1963) Witchcraft and Sorcery in East Africa, Routledge & Kegan Paul, London.
MOLINA, José Luis i VALENZUELA, Hugo (2007) Invitación a la antropología económica, Editorial Bellaterra, Barcelona.
MORENO FELIÚ, Paz (comp.) (2004) Entre las Gracias y el Molino Satánico: Lecturas de antropología económica.Madrid: UNED.
NEEDHAM, Rodney (ed.). (1971) Rethinking Kinship and Marriage, Tavistock, London.
PEACOCK, James L. (1989).- El enfoque de la Antropología. Barcelona, Herder.
ROSALDO, Renato (1993) Culture and Truth: The Remaking of Social Analysis New Yofk Beacon Press.
SABATER PI, Jordi (1978).- El chimpancé y los orígenes de la cultura. Barcelona, Anthropos.
SENNET, Richard (2001) Vida urbana e identidad personal, Madrid, Península.
SPERBER, Dan. (1988 [1975]). El simbolismo en general, Anthropos, Barcelona, STRANG, V (2009) What anthropologist do, Oxford, Berg Publishers Limited
TODOROV, Tzvetan i altres (1988).- Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid, Júcar TURNER, V. (1990) La selva de los símbolos, Madrid Siglo XXI.
VELASCO MAILLO, Honorio (2007) Cuerpo yespacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad de las culturas.Madrid Ed. Univ. Ramon Areces.
WEINER, Annette B. (1992) Inalienable possessions, University of California Press, Berkeley, Los Angeles and Oxford.
WILLIAMS, Raymond (2000) Palabras clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad. Buenos Aires, Nueva visión. WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva, Barcelona, Paidós
MONOGRAFIES
AIXELÀ, Yolanda (2000). Mujeres en marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ed. Bellaterra
BENEDICT, Ruth (1974 [1946]) El crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa. Madrid: Alianza.
CARO BAROJA, Julio (1990 [1955]). Estudios saharianos. Madrid: Júcar Universidad.
CLASTRES, Pierre (2001 [1972]) Crónica de los indios guayaquis, Barcelona, Altafulla.
DOUGLAS, Mary. 1973 [1966]. Pureza y peligro. Un anàlisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.
EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1976 [1937]). Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama.
EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1977 [1940]). Los Nuer. Barcelona: Anagrama.
EVERS-ROSANDER, Eva (2004 [1991]). Mujeres en la frontera. Tradición e identidad musulmanas en Ceuta. Barcelona: Edicions Bellaterra.
GRIAULE, Marcel (2000 [1966]) Dios de agua. Barcelona, Alta Fulla.
KROEBER, Theodora (1992 [1964]). Ishi. El último de la tribu. Barcelona: Antoni Bosch. LÉVI-
STRAUSS, Claude (1988 [1955]). Tristes trópicos. Barcelona:Paidós.
MALINOWSKI, Bronislaw (1975 [1922]). Los argonautas del Pacífico Occidental. Un estudiosobre comercio y aventuraentre los indígenas de los archipiélagos de la Nueva Guinea melanésica. Barcelona: Península.
MALLART, LLuís (2009) Sòc fill dels evuzok, Barcelona, La Campana.MIDDLETON, John (1984) Los lugbara de Uganda. Bellaterra, UAB, Publicaciones de Antropología Cultural.no4.
MEAD, Margaret. (1990 [1939]). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.
PIELLA, Anna (2002). Parentiu a Jambun. Canvis i continuitats en una comunitat aborígen d'Austràlia, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, Publicacions d'Antropologia Cultural, no21
SAN ROMAN, Teresa (1997). La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los gitanos. Siglo XXI.
TOMÀS, Jordi & LAMBAL, Patrick (2013) El pescador que volia anar al país dels blancs. Barcelona: Editorial Pòrtic.
TURNBULL, Colin (1984 [1961]) Los pigmeos, el pueblo de la selva. Barcelona. Javier Vergara.
WILLIS, Paul (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid, Akal
WORSLEY, Peter (1980): Al son de la trompeta final. Un estudio de los cultos "cargo" en Melanesia. Madrid,Siglo XXI.